Comuns i espanyols

"Rebutjar les urnes és una fugida endavant, típica de règims totalitaris com els feixistes o els comunistes"

És conegut que José Maria Aznar va voler institucionalitzar la invariabilitat de les fronteres dels estats de la UE en el moment que aquests mateixos estats es preparaven per signar el ja llunyà Tractat de Niça. La cosa no prosperà en bona mesura degut a la impractibilitat de semblant mesura, de nula tradició democràtica i inconsistent segons la particular evolució històrica del nostre continent. En aquell temps, fi dels noranta del proppassat segle, un antic ministre alemany democristià Volker Ruhle ho expressà de manera molt concisa i pedagògica: com podem renunciar al dret d'autodeterminació si en virtut d'aquest dret Alemanya ha estat reuníficada! Molt fàcil d'entendre.

 

Potser precisament pel dol que causà en alguns ambients el punt i final de l'experiència funesta de la RDA, ara a casa nostra lamenten alguns antics comunistes que el poble català pugui votar el seu futur lliurement, de nou servint-se del famós dret d'autodeterminació dels pobles. Ja se sap que comunisme i llibertat, o democràcia, mariden amb dificultat i que les decisions, en el parer de les ments més autoritàries, com més jeràrquiques i centralitzades millor. Una sentència com aquesta que, volent honorar la veritat en teoria i praxi, tant pot ser pronunciada per un falangista com per un comunista. Dels qui es pot afirmar amb plena convicció, que foren enemics en els temps de guerra i pactistes en els de la pau. "Mejor roja que rota o azul que rota, deuen pensar des del sector més espanyolista dels Comuns.

 

Hi ha gent a Catalunya, i ja no diem a Espanya, que encara creuen amb allò de mort el gos, morta la ràbia. Així alguns pregonen que un cop mort el dictador totes les seves comeses o assoliments varen desaparèixer d'arrel d'un dia per l'altre. Un deliri del cap i del cor ens pot portar a creure amb semblant miratge, però la realitat és que quaranta anys de franquisme tenen unes conseqüencies i unes derivades que van molt més enllà de la vida del Caudillo. I avui a Catalunya, com no podia ser d'altra forma, ho vivim amb més intensitat que qualsevol altre punt de l'Estat espanyol.

 

Amb aquestes, que alguns comunistes vells amb el càrrec de consciència de les traïdories viscudes, exercides i beneïdes per els qui eren els seus líders en el moment del decés de Franco i de l'arribada de la dita democràcia, ara volen repetir la mentida de la traïció al poble -català- i disfressen amb arguments bizantins i barrocs allò que es fa injustificable: dir No a les urnes que vol posar el nostre Govern. És una fugida endavant, típica de règims totalitaris com els feixistes o els comunistes, en la coherència de la mentida i la falsedat i en un sentit altament maquiavèlic i manipulador de la politica i de la vida. No tenen la humilitat, que alguns dels seus sí han demostrat, de reconèixer el parany i la trampa que pararen al poble quan entre ruptura democràtica -que recollia el dret a l'autodetermibació- i reforma continuista tímidament democratitzadora optaren per la comoditat de la segona de les opcions. Potser alguns no ho feren per interessos i sí per por, erràtica estratègia o falsa creença, però que ara no ens vinguin a donar lliçons i ens diguin què és i què no és la democràcia i menys encara la llibertat  que sempre va primer a la democràcia i no a la inversa com creuen els jeràrquics-autoritaris de brusa blava o roja.

 

Basar-se en elements de classe o numèrics electorals aquells que mai han guanyat res i que viuen lluny del tràfec i les incerteses dels barris populars, palesa que lluny del que alguns liberals pensaven, l'obscurantisme és ben present en l'anomenada societat del coneixement i de les noves tecnologies. A Catalunya confrontar efectivament aquest pensament únic i antidemocràtic, només ho pot fer un vot favorable a la independència de Catalunya. La independència, heus aquí el mot que perturba a l'extrema dreta espanyola i l'extrema esquerra i els seus aliats que sempre guaiten amb desdeny tot allò que ve de Catalunya o traspua catalanitat. La independència mot clau per deslliurar-nos d'un passat que no mor mai i un futur que vol venir.




Comentaris
Fat Boy
Be, es el feixisme-leninisme al que ens estem enfrontant.
2
Carles Viñals Casado
Certament, l'obscurantisme és present encara entre nosaltres; peró fixeu-vos que és fruit cada cop més de l'orgull mal entés dels seus dirigents, que no volen admetre els seus errors, que no pas d'un vertader desig de justícia social i/o de fe sincera en una ideología tan desautoritzada per la Història com el feixisme mateix, el seu teòric rival ideològic. Enganyaran cada cop menys gent i durant menys temps.
0
Comunisme = Religió
El comunisme o tel creus si o si o ets un infidel que no mereix existir. Dictadors. Hi ha alguna diferencia entre el Nacional Catolicismo i el Nacional Comunismo? Dèspotes, mentiders i roba pàtries. Per sort ara tots dos bàndols quedaran al seu lloc: culpables del genocidi contra la gent durant la Guerra Incivil, una gerra per el poder entre dues religions.
1
Roger
Excel·lent article. Molt clarificador ... Felicitats !!
0
Juanjo
Carles Viñals, quan dius que aquests «patriotes», actuen per orgull, discrepo. A aquesta trepa no els hi queda, ni orgull, ni ideologia, ni vergonya; tan sols s'aferren a la poltrona, als subsidis i, sobretot, al dolce farniente. Aixó sí, amb la pâtina de l'idealogia i el bé dels més desafavorits. Espero que, més aviat que tard, la gent que els vota se n'adoni de la seva farsa.
0
Luis souza barreto do prado cardoso
Perdona, pero cuants porros t'has fumat avui? Que s'ha de fer per ser periodista a elmon? Presentar el carnet del centre parroquial d'Horta? Comunisme? Leninisme? Feixisme? De debò creieu en la caputxeta? De debò això es el millor que aconseguiu escriure per convèncer els comuns? Es com una peli de Disney, fantasia i Il·lusió!
6
vits52
Avui senyor articulista pixa una mica fora de test, suposo interessadament. Miri, comunisme s'oposa a capitalisme, dictadura a democràcia, hi ha hagut règims comunistes dictatorials i règims capitalistes també. (per exemole vostè viu en un d'ells). Ara si vostè es refereix als comuns o com es diguin, digui la cosa pel seu nom.
0

envia el comentari