Podemos i Comuns: ‘Antes azul que rota’

"Menystenir, ridiculitzar, desautoritzar, desqualificar i boicotejar el referèndum unilateral no és sensibilitat, és absolutisme"

L’actitud de Podemos i dels Comuns davant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que s’ha de celebrar l’1 d’octubre vinent, és deplorable, certament, però té força lògica atesa la idiosincràsia d’aquests grups polítics. Cal tenir en compte que el fet de ser incapaços de confessar-se certes coses a si mateixos els condemna a cercar aixopluc en l’ambigüitat, just aquella ambigüitat que el Procés ha desballestat de dalt a baix. Només cal mirar on són ara Unió i el PSC. Caigudes les màscares, Unió és morta, Duran i Lleida, intenti el que intenti, ja és un fòssil polític, i tenim un PSC despullat i residual que no li ha quedat més remei que alinear-se amb l’ultranacionalisme espanyol de PP i Ciudadanos fins a configurar, tots tres, la delegació catalana de la caverna espanyola.

 

I qui són Podemos i els Comuns, en aquest nou escenari clarificador que ha deixat el Procés? Doncs n’hi ha prou d’escoltar les declaracions dels seus dirigents a Barcelona o dels senyors Rabell i Coscubiela al Parlament per veure que són allò que anys enrere, en termes teatrals, es coneixia com la claca. La claca de la caverna, en aquest cas. Ells són tan demòcrates, progressistes i revolucionaris que diuen exactament el mateix que han dit tots els règims autoritaris de la història per impedir la independència d’un poble subordinat, és a dir, que l’única legalitat possible és la de l’Estat dominador. Sense aquesta legalitat no hi ha garanties. ‘Garanties’, per a ells, són les que els va donar el Ministeri d’Interior espanyol per poder governar avui l’Ajuntament de Barcelona. Quina llàstima que hagin nascut tan tard, haurien fet un gran paper com a prefectes de la província de Judea en temps de l’imperi romà o com a guardians de les lleis de la corona britànica en el procés d’independència dels Estats Units o de les lleis espanyoles en el procés d’independència de Cuba. Que siguin lleis antidemocràtiques que prohibeixen votar, que criminalitzen les urnes, que emmordassen pobles, que persegueixen demòcrates i que conculquen la llibertat d’expressió no té cap importància. La llei de l’imperi és la llei de l’imperi, i aquests prefectes emmascarats de revolucionaris de parc temàtic, altrament dits Podemos i Comuns, no sols en són servidors, també en són garants del seu compliment. En realitat, per ser més precisos, són la brigada de manteniment de l’imperi, els qui li fan la feina bruta.

 

Tots els imperis estan podrits per dins i, per perpetuar-se, necessiten la feina impagable d’un cos que sembli díscol amb el poder –només de boca, és clar–, però que a l’hora de la veritat, com ara la insubmissió de quatre províncies rebels, doni suport a l’statu quo per tal que tot continuï igual. Es tracta, en definitiva, de tenir una veu que soni diferent de la de l’establishment –Partit Popular/Partit Socialista/Ciudadanos–, una veu que soni més rejovenida, més trabucaire, i que sembli crítica amb l’imperi, de manera que la seva oposició a la llibertat de la colònia tingui un vernís d’aparença assenyada i pròpia d’algú que “no és ni a una banda ni a l’altra”, sinó tot al contrari. I, és clar, si fins i tot els revolucionaris consideren il·legal la insubmissió catalana és que el Referèndum no té cap fonament jurídic i no es pot fer. Aquest és el missatge de la maniobra. Però la maniobra ha fet misto.

 

El problema d’aquesta gent, d’altra banda, és que la manca d’un argument racional per mantenir Catalunya subordinada a Espanya és tan immensa, tan gegantina, que no els queda cap més remei que repetir tots a una les mateixes paraules: “El Referèndum és il·legal, el Referèndum no ofereix garanties...”. Són les paraules de PP, PSOE, Ciudadanos, Podemos i Comuns. Les paraules textuals. Tots juntets fent força en defensa de l’imperi.

 

Com he dit abans, hi ha algunes coses, concretament dues, que Podemos i els Comuns no confessaran mai perquè, si ho fessin, es veurien obligats a reconèixer que allò a què de debò aspiren, amb alguns matisos ornamentals, és a ocupar el lloc que ara ocupa el PSOE en el mapa polític espanyol. Per això coincideixen tant meravellosament bé amb Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Núria Parlón i companyia a donar una capa de pintura a la Constitució espanyola “para resolver de una vez por todas el tema de las nacionalidades”. És allò de “si els donem un caramel amb bastonet, callaran”. I és que per aquesta gent, les paraules de Déu Pare Omnipotent són sagrades: “La Veritat Suprema es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola”, que, traduïdes al llenguatge del carrer, volen dir que “España se pinta, però no se toca”, i que en el llenguatge dels abrandats revolucionaris de Podemos i Comuns signifiquen: “Antes azul que rota”.

 

Això ens porta a la segona cosa que mai no confessaran: el seu nacionalisme espanyol. Es diuen universalistes, sí. Però universalistes amb “pasaporte español”, perquè, com tothom sap, un passaport català seria l’antítesi de la universalitat. I ara! On vas a parar! Quin horror! Només de pensar-hi ja s’esgarrifen! Tot plegat, ves per on, els porta a dir el mateix que deia Duran i Lleida el 2012: “A Unió hi ha moltes sensibilitats”. Doncs no, senyors i senyores de Podemos i dels Comuns. Menystenir, ridiculitzar, desautoritzar, desqualificar i boicotejar el referèndum unilateral –única via pacífica i democràtica per tal que Catalunya decideixi si vol ser un poble lliure o un poble captiu–, no és sensibilitat, és absolutisme. L’absolutisme hipòcrita dels revolucionaris de chaise longue.




Comentaris
Susana Rodríguez-Vida
Magnífic article. I, per decomptat, la seva posició de "antes azul que rota" té molts antecedents. Azaña, el "gran republicano" a qui Tardà va ja va dir: «Es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos. Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar España, prefiero a Franco».
3
Susana Rodríguez-Vida
I el sucessor d'Azaña, Negrín, otro "gran republicano", va dir anys després: «No estoy haciendo una guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un nacionalismo estúpido y pueblerino». Això és i ha estat sempre l'esquerra espanyola.
4
Sr. Alexandre, hi hauria alguna possibilitat que es prodigués una mica més amb els seus articles? Els necessitem.
2
Morton
Els Comuns (i Les Comunes), són tan revolucionaris i d'esquerres que s'estimen més continuar es aquesta españolisima monarquia borbònica governada eternament per la dreta neofranquista del bloc PP-PSOE-Ciudadanos abans que en una nova República Catalana moderna i social.
1
Carles Viñals Casado
Si hagués de triar un exemple d'impossibilitat o gairebé, optaria per l'intent de millorar un article com el vostre. Gràcies sinceres, Sr, Alexandre.
0
Joanb
Magnífic article.
0
Comunisme = Religió
El comunisme o tel creus si o si o ets un infidel que no mereix existir. Dictadors. Hi ha alguna diferencia entre el Nacional Catolicismo i el Nacional Comunismo? Dèspotes, mentiders i roba pàtries. Per sort ara tots dos bàndols quedaran al seu lloc: culpables del genocidi contra la gent durant la Guerra Incivil, una gerra per el poder entre dues religions.
0
Susana Rodríguez-Vida
El meu primer missatge va quedar tallat. Havia de dir: "Azaña, el 'gran republicano' a qui Tardà va alabar incomprensiblement, va dir".
1
aquests partits
en relació amb l'independència, han nascut per fer perdre el temps en debats estèrils inútils i incomprensibles. i tant q es legitim pensar el que es trenquen el cap per dir però és tan estúpid q no val la pena dedicar-lo-hi més paraules que les que els dediqui ara. vagin a enganyar a algú altre. Els catalans no som castellans i els castellans no son espanyols i espanya no és la pobra península ibèrica.Ni molt menys Catalunya.
0
Alexandre gagá
¿Donde vas con lo del azul, Alexandre?. Ya no se lleva. Lo que mola ahora es la bandera arcoiris. La próxima variante de artículo (siempre escribes el mismo con ligeras modificaciones) que se titule, por favor, antes LGTBI que rota.
48
L'independencia a servit per desenmascarar als vividors
que s'enfrenten a un poble que te com a ùnica força els seus valors. El dret de les persones a triar el seu futur i la honestedad del proposit. Es un conflicte de valors.
1
Internacionalisme versus nacionalisme
Esquerra i nacionalisme són termes antitètics. La lluita obrera sempre ha estat internacionalista, amb visió cosmopolita i cooperativista. En canvi el nacionalisme sempre ha estat vinculat a la burgesia i per tant, és essencialment dretà. Per això els que ara defensen el procés provenen de famílies franquistes.
27
Cristopher
Bravo! És exactament com dius al teu brillant article. Cal no oblidar que el PC sense Franco no hauria sigut res: es necessitaven mútuament (no ho era abans i no ho ha sigut després!). I ara només volen "sobrepassar " al PSOE i ser alternativa de PODER a España. No veuen que molts d'esquerres no els podrem votar mai, sobretot després de la actual exhibició de conformisme amb l'statu quo. Podemos i Comuns segueixen el vell estalinisme per manca de projecte propi. Pobrets! Via fora!
1
catala progresista
res de nou el fanatic torna a atacar i tirar merda, contra els que no formen part de la minoria cada vegada mes minsa dels purs, que prompte aixo si cabran tots els indepres en un autobus indepres si , i pocs i purs, i l'amic i director del pamflet cot tambe fa altre article contra els comuns dues vegades guanyadors de les generals els tenen por els indepres hiperventilats i el subvencionat cot perque sense ells, mai aniran ni al canto, hahah inda indapandenchia per al 2784.
11
Jordi Estelada
Jo no em cansaré de dir que els Comuns són pseudoesquerrans perquè un esquerrà de debò no pot estar en contra del referèndum. El sr. Alexandre els deixa retratats com pocs!
0
Independentisme versus provincianisme
La lluita obrera espanyola internacionalista i cosmopolita??? Huà, huà, huà !!! Ai, que em pixo!!! Sou tan cosmopolites que dormiu amb el passaport espanyol sota el coixí. Provincians reaccionaris i fatxes fills de papà i enemics de la llibertat dels pobles.
0
Jordi Català Sobirà
No es pot ser d'esquerres i estar contra el referèndum. És clar que aquests que es diuen d'esquerres no ho són. I quant al nacionalisme, nosaltres som independentistes i sobiranistes; els autèntics nacionalistes, mai disposats a reconèixer-ho, són els espanyolistes. I mentre aquests encara ens titllen de nacionalistes no se n'adonen que el moviment va molt més enllà i que ja no té res a veure amb nacionalisme descafeïnat de l'era pujolista. En això els pseudoesquerrans els fan total seguidisme.
0
@internacionalisme versus
Per aquest camí ens voleu portar pero Espanya ens demostra tot el contrari. Ets català i defenses el benestar i llibertat de la gent d'aquest país o no ho fas. Ser català vol dir aixó, independentment d'on vinguis.
0
claüc
Farem tot el possible perquè el referèndum tingui menys garanties i així poder-nos desvincular per "manca de garanties".
0
Tramontana
Fantàstic article. Toca a la diana. Parla clar i català!. Ha arribar l'hora de dir les coses clares i qui se senti al·ludit, per quelcom es...
0
cesc
Respota per: Internacionalisme versus nacionalisme. Internacional vol dir: "que hi participen dues nacions o més", per tant, per poder ser 'intermacionalista' primer s'ha de ser nacionalista (pertanya a una nació). A partir d'aquí cadascú tria la nació de la que vol formar part. Tothom ho é, doncs, de nacionalista, encara que diguin que no. El que passa és que sota aquest fals i antic discurs del 'internacionalisme' s'amaga que s'ha triat ser espanyol.
0
cesc
Respota per: Internacionalisme versus nacionalisme-2 L'última frase fa riure i demostra que no entens res i et bases en tòpics desinformats i interessats. No hi ha cap membre de família fraquista que defensi el procés. Si en dius 1 (i fixa't que només te'n demano 1) em dono per satisfet. Vinga que és fàcil. Per cert, cada internacionalista pertany a un nació. T'hi has fixa't mai?
0
Ramonet
Com va dir algú,els Podemus i Comuns en altres temps haurien defensat la presó per als insubmisos.Ja se sap que la llei és la llei....
0
Montserrat
Un 10 Perfecte La tempesta perfecta : aconseguirem la independència i de pas hem fet sortir a la llum tota aquesta colla de miserables Podemos i CIA....el dia que torni a trobar un que em digui que els catalans som tots uns burgesos...li escopiré a la cara
0
Ramon
Més amunt hi ha un despistat que continua identificant-se com "progressista". Si us plau que algú l'adverteixi que aquest adjectiu van arraconar-lo perquè ja resultava de riota. Que algú li expliqui que ara i fins nova ordre són "socials".
0
Internacionalisme versus nacionalisme
Clar, Cesc, ara resulta que les famílies de Mas, Puigdemont, Lluís Llach o Santi Vidal (el seu pare va arribar a ser alcalde franquista), no tenien res a veure amb la dictadura. Va, no fotem.
7
un català
Sr.Alexandre, intento no perdrem cap dels seus articles.Aixó si val la pena. Ens fa falta gent com Vosté . Gràcies.
0
Anna Armendares
El Sr. alexandre sempre fa empipar als unionistes i als que diuen que les esquerres son antinacionalistes. Vol dir que anem be i que encerta la diana. El felicito. Dona goi ge llegir coses contundents. Estem en un moment determinant de la nostra història i no podem anar de finolis volen agradar a uns i a els altres.
0
Fades larismes
???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????? grandiós article, si senyor. És pot dir més alt però no més clar.
0

envia el comentari