Dues polítiques i una universitat

"Les polítiques universitàries pretenen ofegar la llibertat femenina perquè penalitzen, per exemple, la maternitat, i perquè dogmatitzen la creació"

Entre els dies 3 i 7 de Juliol d’enguany, l’edifici Citilab de Cornellà de Llobregat va convertir-se –per exemple– en “La ciutat de les dames” de Christine de Pizan, una escriptora francesa nascuda a finals del segle XIV que creà literàriament una al·legoria de vida perfecta: una ciutat on les dones estiguessin protegides de les violències masculines, fossin felices per totes les vivències en la relació entre elles, i visquessin des de la més absoluta llibertat.

 

A Cornellà, aquells dies, s’hi va celebrar la desena edició de la Universitat d’Estiu de les Dones, creada, criada, mimada, i a cura de dones de l’Ajuntament de Cornellà, sota el seu paraigua i el de la Universitat de Barcelona. No us ho creureu, però més d’un centenar de dones de totes les edats participaren a les diferents sessions de treball de la Universitat: algunes d’elles hi participen des de fa anys, cada juliol. Aquest cop es dugueren a terme quatre cursos i els continguts ampliaren el ventall de possibilitats per pensar, fer política, saber i conèixer: vam descobrir, conèixer i estudiar fascinants creacions artístiques, ens vam apropar als debats sobre les identitats, vam llegir l’escriptura de tantes dones al llarg de la història transmetent les seves experiències de llibertat, vam aterrar dins grans nusos de l’actualitat com les guerres, l’experiència de l’exili i del refugi. Les alumnes, a les tardes, a més, tenien a l’abast altres activitats en format de taller.

 

Un èxit.

 

La cura al llarg dels mesos de la Núria, Tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament de Cornellà, l’acollida de la Rocío, Tinenta d’alcalde de l’Àrea de cultura i Igualtat de l’Ajuntament de Llobregat, el suport tècnic de la Carme i de l’Àlex són claus fonamentals d’aquest èxit.

 

I més. Crec que hi ha algunes claus més per explicar aquest èxit: la circulació de felicitat que hi va haver a totes les sessions, al llarg dels cinc dies, mentre ens endinsàvem en els continguts que ens tocaven a totes per dins. També les diferents formes d’excel·lència i del saber fer de les alumnes amb els coneixements. I els ulls: “dues hores mirant-nos als ulls”, van dir algunes alumnes que fèiem a classe.

 

Que sí. Que no és una faula. 

 

Que és clar que passa, això, també, a la universitat.

 

De fet, caldria que tot això entrés molt més sovint a les aules. Vull dir: que la vida de veritat entrés molt més a les aules. Perquè també passa, a la universitat, que de vegades no sembla humana, perquè passa que les polítiques universitàries pretenen ofegar la llibertat femenina perquè penalitzen, per exemple, la maternitat, i perquè dogmatitzen la creació. També passa que el coneixement científic no aterra a la realitat, que els científics volen de núvol en núvol, que no miren als ulls, que no fan la feina de cada dia però surten a totes les fotos. També passa que es jerarquitza en direccions, la universitat, des de les quals es perverteixen els sabers i la política humana, la femenina.

 

La política masculina, a la universitat, es mesura entre el groc dels papers que entren a moltes aules i els índex d’impacte de les revistes que posen preu a la ciència, segons quantitat de prestigi.

 

La política femenina, a la universitat, no té mesura.




Comentaris
JRRiudoms
L'Àlex (un suport tècnic fonamental per l'exit d'aquersta universitat), com és que no es estigmatitzat pel fet de ser "home"? Una altra cosa: Què és això de la "política femenina"? És el model de la sra. Tatcher? Atentament
1
panxoman
clar que sí Patrícia, que perfecte seria un món sense homes! Ja estàs a punt de dir-ho, com en el mamifest feminista SCUM de Valerie Solanas on diu que s'han d'exterminar els homes (el podeu trobar en webs feministes) pq clar, això d'exterminar els homes també és feminisme, encara que mai es digui aquesta part
2
Ridícul
Ai Patrícia que ja has perdut tot el sentit del ridícul! Sóc dona i mai aniria a una botifarrada (que tenen tot el dret a fer-ho encara que faci riure) com aquesta Universitat d'Estiu de les Dones. De tota manera el meu home m'ha dit que organitzarà una Universitat d'Estiu dels Homes. Suposo que hi aniràs, oi?
1

envia el comentari