Pagar un preu

"Com en som de candits els catalans per dipositar la confiança del destí de la pàtria en aquells que els espanta signar un paper"

Els polítics catalans no acaben de saber reaccionar davant les emvestides de l’estat en forma d’inhabilitacions, processos judicials o sancions econòmiques. Volien creure que la resposta espanyola havia de ser a còpia de repressió física, com si encara Franco presidís els consells de ministres. No han entès la subtil i calculada evolució repressiva dels estats, els quals hi han substituït la policia o l’exèrcit per la informació que tenen sobre nosaltres a partir del moment que ens inscriuen en el registre civil. Per un empresonament pot haver-hi indignació i mobilització popular, però per una multa ningú convoca una manifestació. No és per casualitat que l’exconseller Baiget afirmés que suportaria la presó però no pas perdre el patrimoni. 

 

Els dirigents anomenats “sobiranistes” han estat presoners d’un concepte erroni de la història pel qual creien que els governs de Madrid combatrien l’independentisme català actual com ho feien amb la gent d’Estat Català de primers del s. XX. Quan, ben mirat, una de les diferències entre la gent que seguia Francesc Macià en els anys vint del segle passat i la que surt al carrer els darrers 11 de setembre, és que dels seguidors de l’avi segurament pocs tenien un compte corrent per embargar i no existia l’ull omnipresent de l’Agencia Tributaria.

 

De fet, durant els cinc anys de “procés” no ha existit ni una sola detenció o ni un sol escorcoll per ser independentista. No els cal. La piconadora judicial intimida molt més, i és més efectiva, que qualsevol companyia d’antiavalots. Per molt que creiem que els dirigents de l’estat són primaris i amb un discurs cavernari, dominen els ressorts d’un poder fet a la seva mida. Sense oblidar que no suposen cap anomalia en la mentalitat espanyola, car la seva concepció sobre Catalunya és compartida pel setanta per cent dels espanyols que, sumats, són els que voten PP, PSOE i C’s.

 

El partit que està jugant l’independentisme és aquest. En una banda, la maquinària judicial estatal preparada per arruïnar a tot aquell que vulgui perjudicar Espanya (ho estic constatant personalment, en el meu cas) i a l’altra uns dirigents catalans que fa anys i panys que viuen còmodament de la rifeta autonòmica en forma de sous oficials. Tanta seguretat econòmica durant tant de temps (n’hi ha que en porten vint-i-cinc cobrant d’un erari públic que mai de la vida falla a final de mes) els ha permès fer-se un patrimoni més gran o més petit. Qui està disposat a jugar-se’l?

 

Veure Francesc Homs acceptant que el poble li pagui una multa de 30.000 euros perquè es veu que no ha pogut estalviar després d’ocupar càrrecs públics des del 1996 (té 47 anys), o assistir a l’espectable de la consellera Borràs implorant que li retirin la querella per la fallida compra d’urnes, no inspira cap confiança a l’hora de pensar en un encarament amb els poders de l’estat per part dels diputats catalans. La caseta a la Cerdanya o les classes particulars d’anglès de la nena no es poden posar en perill. I a Madrid ja han vist el farol.

 

Davant aquests capteniments em venen a la memòria aquells que ens han precedit en aquesta lluita i que s’ho van jugar tot per l’ideal de Catalunya. Llavors em cau l’ànima als peus, i penso com en som de candits els catalans per dipositar la confiança del destí de la pàtria en aquells que els espanta signar un paper.  




Comentaris
Ei, tranqui... de moment han sortit uns quants caguetes, però veig gent disposada a tirar endavant a qualsevol preu a dins el govern. No els posem tots al mateix sac. Hi ha gent que veu la oportunitat històrica que estem vivint. Nosaltres a donar suport als que s'ho juguen tot. I potser menys derrotisme, articulista. A no ser que Madrid et sedueixi, molt lícit per altra part.
Ara i aquí
Som molts els catalans que no tenim res a perdre, fen una petita convocatòria ens hi presentarem tots voluntaris per fer de consellers i signar el que calgui, siguent molt conscient que no puc fer de conseller, les decisions importants les han de prendre persones capacitades, per tant un govern a l'ombra i qui signi siguem i siguin persones sense res a perdre.
2
Joan
Sr. Espot, és molt fàcil fer un article criticant "a toro pasado". Molt valents veig jo els nostres governants després de les constants amenaces. En comptes de crítica necessiten ànims per aconseguir arribar a l'1 d'octubre, guanyar i oblidar-nos per sempre més de les ameneces i amenaçadors...
Shark
Per a xulos nosaltres. Per cada multa imposada a partir de.. demà, una setmana que postposarem pagar deute espanyol. 16 multes? = 4 mesos sense pagar deute. Ni cinc. Ni un euro. Caigui qui caigui. Ferm compromís del govern en un protocol semblant i a veure qui pot més.
1
terrassenc
Algu dubta que la República Catalana desfarà les injustícies del govern espanyol?
1
Si les multes sòn totes les armes de destrucció masiva que te l'estat
em ric jo de la terrible capacitat represiva de l'estat de la que tant es parla en la premsa cavernaria. Precisament ès tot el contrari, que hagin de recòrrer a l'embargament de bens, a les inhabilitacions polítiques i a enviar guardias civils als teatres vol dir que poca cosa mes poden fer, perqué si poguesim emprar la cabra que tant els hi agrada no farien el ridicul que estan fent. Ens aturaran 10 m d'euros de multes? 2.5 milions d' indepes a 6 euros i encara ens sobra per un tallat.
1
Toni
Acusar n'Espot de "seduit per Madrid" per ser crític amb el Govern és la tonteria més gran que he llegit avui. La teva manera de pensar es comunitarista i falta d'autocrítica. Amb aquesta mentalitat perdrem com sempre.
5
Josep Bruch
Benvolguts tots, llegiu l'article de'n Salvadot Cot sobre les represions -vigents- de l'estat franquista, l'actual. El meu pare sempre em dèia que estar a la presó per motius polítics no era cap deshonra. Això es pot superar, peró que t'enfonsin la familia mitjançant robatoris/atracament polítics és una altra qüestió. Que el signi ell, aquest paper que diu. si té el que cal.
11
expat
Dir avans de tot que estic en contra de l independencia, però que alguns dels que comenten aquí critiquin al Santiago, que porta anys treballant sense demanar res a canvi, en fa pensar que no tot esta perdut pels que creiem que tot ha de seguir igual.
19
Ararepública
En èpoques de guerra el derrotisme ha estat motiu d'execució sumaríssima, donat l'impacte negatiu sobre les tropes o la població. Els temps han canviat, afortunadament, però la fragilitat de la ment humana no. Quan algú, amb abast suficient per arribar a molta gent, com ara qui escriu en un diari, manifesta inquietuds derrotistes, es corre el perill de desmoralitzar a la població. Ens calen encoratjadors, no covards!
0
SI Washington,Jefferson,etc hagesen fet el mateix..... en fi
0
Vedella amb bolets
Molt bon article. Justa la fusta diu veritats com a temples. Ara no és moment de tacticismes i de perepunyetes. Es l'hora de patriotisme. I necessitem en el Govern patriotes, no a qui es pixa davant del repte de conduir la nació vers la independència.Macià, Daniel Cardona, Gonzalez Alba i tants d'altres en la nostra memòria en aquests moments.
15
Jordi Estelada
Si multen 1 individu, malament rai per ell; si en multen 10, malament rai per aquests 10; si multen 100, malament rai per aquests 100; si multem 1.000, la cosa ja no està tan malament; si n'han de multar 10.000 i ningú paga, el problema comença a ser per als que multen; si n'han de multar 100.000 i ningú paga res, el problema serà d'ells, no dels que hagin estat multats.
0
Estar preocupat dels que estàn preocupats
"com en som de candits els catalans per dipositar la confiança del destí de la pàtria en aquells que els espanta signar un paper"Em d'estar preocupats per gent com vosté, donç? l'article del gos que es mossega la cua.
1
Prou derrotisme, Sr. Espot
Sembla mentida que vosté critiqui als repressaliats (i els seus temors), en lloc de als repressors! Per a què creu vostè que existeix la repressió? Falta per part seva una crida a la solidaritat per defensar els nostres representants i organitzar el suport cap a ells. Potser cal la creació d'una gran caixa de resistència popular gestionada per les organitzacions unitàries populars del país (ANC, Òmnium, etc.), com es fan (o es feien) en les lluites obreres (que també coneixien la por).
1
Prou derrotisme i més acció
Referent a l'estat español ok. Però possar a tots els nostres representants en el mateix sac és fomentar la potveritat. Tenim representants que s'ho estan jugant tot. Valdria més la pena escriure un article demanant d'organitzar accions de solidaritat civil per neutralitzar les amenaces al patrimoni, com les caixes de resistència de les lluites obres. Voté diu que catalans som càndits. És bo ser autocrítics, però és més que bo ser creatiu, constructiu .. i d'això els catalans també sabem molt.
0
Mestretites
càndids, envestides, els quals han substituït, setembre és (sense coma)... de res
0
De pedra picada
Amb discursos catastrofistes no anirem enlloc. Si alguns que van al davant fallen ja n'hi ha d'altres que agafaran el relleu. Aquest país existeix perquè n'hi ha hagut molts, de pedra picada, que mai s'han rendit. Deixem doncs de tirar-nos pedres a la nostra teulada, anem tots junts cap a la plena llibertat. Senyor Espot tot el meu respecte però no comparteixo el seu neguit. Ja sap que de savis és rectificar.
0
Raimon
Als qui els tremolin les cames que facin un pàs al costat.!! Vol dir que no estàn convençuts del triomf independent !! No tinc cap dubte de que la futura república catalana restituiría tota pèrdude patrimoni.! "L' Ejpaña" feixista i socialista s'els hi haurà de restar tot lo robat i expoliat .!!!!
0

envia el comentari