Amb pell fina o sense

"Colau i els seus havien dit que farien més que els convergents pel dret a decidir, però ara aquí es posen 'estupendus', moderats d'avantguarda"

Què hi farem! L’esquerra té la pell més fina i sembla que el llibre d’estil d’aquest curiós país nostre deixa clar que cal assumir-ho amb resignació, si no directament amb entusiasme. Els de la CUP poden enviar un president a “la paperera de la història”, tractar el seu partit d’excrescència política i renegar cada dia de les conseqüències d’un pacte on s’hi han posat en teoria per un objectiu comú elevat, però quan se’ls critica i se’ls reclama coherència amb els seus compromisos, au a denunciar “#pressingCup”, pobrots. I igual va passar en el seu dia amb Esquerra i el 9-N, quan resulta que s’hi van acabar posant bé per un “pressing” indigne, després que aquell que ells havien aplicat a Convergència passés com si res, i tres quarts del mateix amb la negociació/calvari de Junts pel Sí. Ara, reblem amb els Comuns, que després de sembrar l’odi contra allò que representa el PDeCAT i la seva base social, després de dir que ERC pacta amb corruptes com ho fa Ciutadans quan pacta amb el PP, i després de titllar la CUP d’incoherent per falcar l’actual majoria independentista al Parlament, ara denuncia un “#pressingComuns” (que per cert ja vaig dir fa dies que el citarien com a concepte), perquè resulta que Colau i els seus havien dit que farien més que els convergents pel dret a decidir i van aplaudir en el seu dia el referèndum improvisat de Tsipras a Grècia, però ara aquí es posen estupendus, moderats d'avantguarda, i a l’hora de la veritat remen per l’1-O més aviat poc i reclamen unes garanties que saben que les obstaculitza la intransigència i el dèficit democràtic d’un PP i d’un Estat espanyol que precisament el referèndum vol confrontar per la via del vot. No ho criticaré, però com a mínim demano que a sobre no es facin les víctimes. Demano això i que els altres no els posin en safata que ho facin.

 

Aquests dies sento amics d’ERC i de la CUP, que a la mínima, si per exemple un alcalde del PDeCAT dubta sobre si adherir-se a un manifest, ja es posen les mans al cap i diuen que així ens va a tots com a país en general i al partit de Puigdemont en particular. I passen de tot el que ha fet i fa aquest president i l’anterior (del PDeCAT), de les inhabilitacions pel procés (fins ara encara bàsicament de gent i alts càrrecs del PDeCAT), i sobretot ignoren (em sabria greu si és per mala fe i tacticisme, més que per desconeixement d’una realitat social que no viuen, que també podria ser) que la base ciutadana que representa el PDeCAT és la d’una part del país que ha ajudat molt a impulsar tot això que està passant a Catalunya, però des d’una aproximació que es permet el dubte, que no és “pura raça” indepe, que no viu ni de practicar ni de fer bandera (o postureig) del “pit i collons”, i que això també és necessari, troncal fins i tot, i que també mereix d’un respecte i consideració, tot i no poder-se encaixonar en el selecte espai de l’esquerra. Reclama igualment un persuadir que no passi per la pressió grollera o atacada. Perquè la representació política d’aquesta part de la població potser no té la pell tan fina com altres, però caldria que els seus companys de viatge també hi pensessin i que miressin d’empatitzar-hi una mica, si és que volen construir amb ella alguna cosa real i sòlida.

 

Ho deixo aquí damunt la taula perquè això de la consideració i el respecte per construir quelcom que valgui la pena defenso que es pugui aplicar a uns Comuns que no dono per perduts quant al referèndum, però també a uns quants (no pocs) que ja hi són i que entenc que ningú amb bona fe vol expulsar-los del barco per exemple amb la intenció d’assenyalar-los com a dissidents o traïdors el minut u que hipotèticament això passés. Aquest vocabulari mateix de la dissidència i de la traïció és propi de contextos massa extrems i de plantejaments massa intransigents que no sumen. No els apliquéssim als Comuns ni a cap altre amb aquella alegria, independentment de la pell dura o fina que puguin tenir.




Comentaris
Fat Boy
La veritat es que tant la cup com erc com pdecat feu, inclos tu, ben cagar tots plegats (dels altres ja ni en parlo). Esperem que amb la nova republica independent surti gent millor per liderar el pais.
43
Avia
Moltes gracies per l,article m,hi sento totalment identificada a
1
John Dron
Unes reflexions massa sofisticades per als antisistema que encara viuen dels dogmes leninistes. La seva idea força ja saps quina és: Mobilització sense compromís preparant la revolució.
0
rius
És curiós: sovint se´n duu bona part dels mèrits, el qui fa vessar el got afegint-hi només una gota (o, siguem benvolents, un rajolí raquític), oblidant els qui, abans, hi han abocat bons raigs
1
Reflexiu
Totalment d'acord, més ponderació, més prudència i menys hiperventilats
3
Com es que no publiqué el comentari
he notat que referent a Na Colau a vegades no surten. Teníu un talp a certes hores de la nit?
1
mini
.A Barcelona capital ( la resta no ho se) estem farts de la senyora Colau. Del seu laberint de expressió oral . I de la poca empenta que te, per portar endavant l'Ajuntament. Faria bé de callar i actua com cal.
0
Pell fina
Com ha dit algú abans que jo: no criticar als Comuns tot allò que amb raó com a demòcrates i d'esquerres ens ofén i veiem incoherent no els farà més amables.
0
Col·laboracionisme
Des de qualsevol punt de vista d'esquerres, la posició de la CÚPULA dels "comuns/Unidos Podemos" sobre el referèndum és repugnant: a aquestes alçades de la contesa, justament quan el Parlament i el poble català hi estan posant el coll, li fan el joc a l'immobilisme, a Rajoy i al règim. Nodreixen l'argumentari del règim repressor i el transporten al si del moviment popular, escampant dubtes i por. Quin nom mereix això?! Com a esquerra han quedat definitivament desacreditats.
0
Ara també canvien els positius/ negatius
m'imagino que deu pensar que així aporta el seu granet d'arena.
0
Isabel C.
A totes les famílies. bones famílies, hi ha el ximplet que arrosegarà tota la vida la creu d'un ram de lliris entortolligat a l'adn. Les seves ximpleries acostumen a servir per engreixar i legitimar encara més aquells que com més els acarones, com més els perdones, més s'acarnissen i més es refermen en les seves posicions. Vostè és el nostre ximplet, útil només perquè els líders comuns no quedin en evidència davant els ciutadans que, en un referèndum, haurien de ser els únics a tenir en compte.
0
catala progresista
tu niño gordo. o noi gros, fanatic adoctrinat de m, perque no dirigeixes tu el nou o el vell pais, be jo t'ho dire peque ets un fanatic, tarat , i adoctrinat semi retrasat, a qui no deixan ni dirigir la escala de la seva casa, per feblesa mental al cervell, au niño gordo al psiquiatric de can brians a que et donen la pastilla per al cervell, que tot i aixi ja no dones mes de si pallasso.
0

envia el comentari