Recapitulem

"No és honest tergiversar els fets i amagar-se darrere d’una presumpta manca de garanties per inhibir-se o fins i tot per boicotejar l’èxit de l’1O"

La presentació de la Llei del referèndum d’autodeterminació ha disparat el soroll fins a nivells eixordadors, i s’estan dient unes coses que potser mereixen que recapitulem una mica per recordar no només on som, sinó sobretot per què som on som.

 

Recapitulem. L’autogovern de Catalunya està regit des de fa set anys per una llei que no és la votada pel poble. El poble va votar l’any 2006 en referèndum (legal i acordat) un text, i aquest text va ser alterat a posteriori (2010) pel Tribunal Constitucional. Legitimitat (vot popular) i legalitat (llei vigent) es van bifurcar en aquell moment i no s’han tornat a trobar. Amb un agreujant: des d’aquell dia, no hi ha hagut ni una sola iniciativa política per part de l’estat perquè es tornin a trobar. Com ha dit recentment un baró del PSOE en un atac de lucidesa, Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té l’estatut que va votar. Tots els altres tenen l’autogovern que volen tenir.

 

Recapitulem. La voluntat dels ciutadans de Catalunya està als llimbs jurídicopolítics des de fa set anys, cert, però encara que fos per passiva hi havia una manera d’acomodar de nou la voluntat popular amb la llei vigent: votar en eleccions els partits que acceptaven la sentència del TC. En aquest lapse de temps de set anys, però, els catalans hem fet exactament el contrari: hem renovat tres vegades el Parlament de Catalunya i en les tres hem mostrat inequívocament la no acceptació de les normes del joc imposades per la majoria demogràfica de l’estat. En un crescendo espectacular, tan ràpid que algú l’ha confós amb un suflé, s’ha passat d’una majoria parlamentària autonomista a una de sobiranista, i després directament a una d’independentista. La voluntat popular al 2006 era l’acceptació de l’estatut d’autonomia retallat. Al 2017 la voluntat popular ja no té res a veure amb allò.

 

Recapitulem. És important entendre una cosa: allò rellevant no és que l’estat no hagi atès les demandes de l’independentisme. Allò rellevant d’aquests set anys és que l’estat no ha atès ni tan sols les demandes de l’autonomisme, que ha reclamat, gairebé fins a la humiliació, un gest polític, una tercera via, alguna cosa a la qual agafar-se. No és que no es vulgui permetre un referèndum d’autodeterminació, és que ni tan sols està en l’agenda la recuperació de l’estatut d’autonomia votat al 2006 en referèndum legal i acordat (disculpin però m’encanta recordar-ho: legal i acordat).

 

Recapitulem. No hi ha expectativa racional de poder celebrar un referèndum acordat a l’escocesa o a la quebequesa ni a curt, ni a mig ni a llarg termini. S’hi neguen rotundament el partit del Govern, el primer partit de l’oposició, el partit crossa per a qualsevol combinació de govern futura, i també s’hi neguen els poders fàctics del primer a l’últim: monarquia, judicatura, banca i grans empreses cotitzades, grans mitjans de comunicació, conferència episcopal i tecnoestructura funcionarial de l’estat.

 

Recapitulem. Tampoc no hi ha expectativa racional d’una reforma de la Constitució favorable a Catalunya. No està en l’agenda. I si hi fos, tots els observadors de la política espanyola i del nucli de poder descrit en el punt anterior coincideixen en un punt: si ara s’engegués una reforma constitucional, seria per anar enrere. Almenys pel que fa a l’anomenada qüestió territorial.

 

Acabem. Es pot estar en contra del referèndum, només faltaria. S’hi pot estar en contra per lleialtat nacional espanyola, per càlcul partidista, per interessos materials a protegir, per aversió al conflicte, o per la suma de les quatre coses. Però no és honest tergiversar els fets i amagar-se darrere d’una presumpta manca de garanties per inhibir-se o fins i tot per boicotejar l’èxit de l’1O. Aquí n’hi ha uns que aposten per superar el conflicte votant i acatant el resultat de les urnes sigui el que sigui (subratllo: acatant el resultat sigui el que sigui), i qui no té cap solució per superar el conflicte i a més vol impedir que es voti per tots els mitjans. L’equidistància no sembla molt argumentable, i pot arribar el moment que esdevingui fins i tot moralment qüestionable.  




Comentaris
Ramon
En realitat la majoria parlamentària sempre ha set sobiranista. La social, potser no. Però la parlamentària, sempre. L'únic és que, llavors, plantejar la independència, com molt bé van saber-ho veure tots els partits catalans amb representació parlamentària, no tocava. No van dir-ho mai amb aquestes paraules, ningú no va dir mai que la frase "ara no toca", però estava implícit.
10
Quedaran Com uns covards
L'actitut dels Comuns ja es totalment immoral. Per traïr a la seva gent, per traïr els seus principis progressistes, per traïr la lluita per la millora de les condicions de vida de les persones mes febles, per traïr el territori on viuen, per traïr els valors solidaris que pregonen.
3
Jaume
Superior! Lúcid! Definitiu! Aquest és l'argument, el principal. Gràcies
3
Jordi
Molt ben explicat. És estrany que hi hagi tantes persones que no ho entenguin. Tot el què està passant esdevindrà una nova aportació catalana al conjunt de la humanitat: com resoldre un conflicte socioterritorial sense guerra. A votar SÍ! Visca la terra!!
2
anna
Molt bon article.
2
Maria
Felicitats! No podia estar millor explicat! Votarem!!!
1
Isabel C.
#Colauboracionistes, mentre no els tracteu com el que són, com el que eren a França els que se les empescaven totes per mantenir els francesos a la gàbia alemanya, com a col·laboracionistes, mentre fem com els espanyols van fer al 78 amb els còmplices del franquisme, només engreixarem i legitimarem els dirigents espanyolistes dels comuns i això ens costarà una derrota.
1
David
Boníssim! El perquè de tot plegat ????
1
sebastià
I després d'aixó, encara hi ha qui no ho entén ??? Si no visqués a Catalunya, no m'ho creuria, que sigui tan clar i que no ho vegin. Deu ser el que els hi passa a la Comunitat Europea, sense anar més lluny.
0
Vlad
T'ha faltat recapitular per error, ignorància i omissió malintencionada, que encara tenim pendent de resoldre la llei electoral catalana que divideix el parlament català pel sistema recompte de vots. Però d'això ningú no en parla. O com diria l'altre, avui no toca . A la facultat de la UAB, als 80's, em van ensenyar que per donar un punt de vista calia explicar-ho tot. Fins a on ens arribés l'enteniment o la decència de dir la veritat.
114
Ramon
ERC tracta els pudents com hauria de tractar la Convergència que dubta i tracta la Convergència que dubta com hauria de tractar els pudents.
75
Ramon
Per cert, l'argumentari legalista d'aquest article no tindria gaire recorregut davant els contraris al nacionalisme català. Respondrien, amb raó, que vam aprovar l'Estatut del 2006, sí, però que també havíem aprovat la Constitució vigent i que en cas de conflicte hi ha el TC per resoldre'l, així ho va fer i òbviament amb la llei en la mà la Constitució preval. No em sembla bon argument. En realitat, amb la llei a la mà no hauríem pogut ni intentar ni la immersió lingüística.
85
Només un detall
No s'ha presentat cap Llei del Referèndum (d'autoajuda: estima't a tu mateix). S'ha presentat l'esborrany d'una cosa que no s'ha registrat al Parlament i que, per tant, té tanta validesa jurídica i instrumental com l'article de Voltas i els comentaris dels lectors. Si el text es registra tornarem a parlar. A veure qui és el que tergiversa, noi.
83
Ramon
N'hi ha un, d'argumentari sociata clàssic, que sol dir-nos que hi havia algú que deia "avui no toca" però tot i que li ho demano mai no aclareix qui era aquell enigmàtic algú. Potser un parent seu?
51
@l vampiro Vlad...
Puedes irte a tu España a exigirles que cambien la ley electoral también. Prueba. A lo mejor les convences y la cambian antes que nosotros...¿ahora? no, majo, ahora no, no tiene mucho sentido, pero tranquilo, lo haremos. ¿Dónde estarás tú por entonces? Espero que en tu España y hayas dejado de aprovecharte, chupoptero parásito!
2
Vlad
i per què em respon en castellà? Tu et confons, jo no sóc pas espanyol. Per com escriure imagino que ets un d'aquests desequilibrats que corren per la xarxa a insultar tothom. Ves fent, perquè no et tornaré a contestar
56
Fat Boy
Ramon, a Suissa es fan referendums i si el que s'aprova va contra la Constitucio el que es canvia es la Constitucio, no el referendum. Pero, es clar, que els poden ensenyar els suissos als espanyols en materia de democracia, oi?. Per cert, no vam aprovar la Constitucio, sino que vam abolir el Fuero de los Espanoles, que es molt diferent.
2
@Fat Boy
A Suïssa cap referendum va contra la constitució ni contra les lleis. Comenceu a distingir, com fa la Comissió de Venècia, entre referèndums ordinaris i referèndums de secessió. Que tenen poc a veure entre ells.
56
Ramon
Home, això últim ho compro. Com no vaig a comprar-ho, si ho he repetit fins el vòmit? Quan tots érem nacionalistes (llavors, a més, també tots ho proclamàvem), van fer votar-nos un text que ens negava com nació amb el seu argument clàssic que, si no, "vuelven ellos". És el problema de quan es fa massa distincions entre espanyes. Que ens tenen agafats. Però la conseqüència legal fou la que fou. Probablement mai no va tenir gaire sentit fer un nou Estatut. Tot i que també sabem per què va fer-se.
20
Ramon
No li veig massa la punta a pensar el que pensem de la Constitució per immediatament després pretendre que hi tenim cabuda com a nació. No. No la hi tenim. No som subjecte polític de cap mena de sobirania. Per tant, amb la Constitució espanyola a la mà preval la constitució. Period. I per això ens hi caguem, en la Constitució. Quasi tot el que de bo es va intentar i/o aconseguir, des de la immersió lingüística fins el finançament d'ACPV, era anticonstitucional o simplement il·legal.
11
Ramon
Que la van cagar, obvi. Cagada que ens va anar de perles i hem d'agrair-la al PP. Car fou el PP, que duia llei felipista rere llei felipista al TC i per això els sociates van imposar que de moment la llei tirava endavant i si de cas el TC la tombava ja ho trobaríem. Òbviament, fer-ho també en quelcom referendat fou la gran cagada. La llei els dóna la raó. Però la van cagar. Per això van canviar el PSC per Podem. Sabien que amb aquest sol canvi de marca n'hi hauria prou per reencaterinar-nos.
9
Ramon
Fatboy Slim. En què quedem?
9
Ramon Tiquis i Miquis
'Intentar i/o aconseguir" és un sens sentit. Llegeixi's "aconseguir o intentar".
1
Narcís ( de quan ençà un país aliè trasvestit d’estat i delinqüent o lladre/ plagiador/ usurpador i deturador deixa de bon grat sa víctima sense rebel•lar-se’n covardement? .. nosaltres tenim la raó, tenim la moral, tenim l’ètica i, allò més important, tenim la dignitat democrática i la pau!)
Catalunya pel que fa a reforma estatutària té/ tenia imposat un ' referèndum ' ( en teoria per no facilitar un ' govern antiautonomista ' .. quan realment n'és/ era per fúme'ns legalment, ço és, si votem sí, acceptem les amputacions de la cortes, i si votem no, ens romanem amb estatut anterior o desfasat!), tot plegat, dessota llei orgànica i així i tot espanya ' recorregué ' tot faltant a una de les característiques de la constitució com n'era el ' consens ' !
0
Partida 2014
Que expliquin els comuns d'una vegada com es fa el referendum que mereix Catalunya
0
si ho sé no us voto
Domènec, no us apunteu per que no hi ha urnes ni res segur, vosaltres que us dieu "trencadors"? Cinisme pur
0
Feliu
El món, tot el món, ha evolucionat sense garanties
0
Al Ramon
Ramon no siguis bona fe. A la taula d'ne Bernat qui no hi es no està comptat....Són majoria per la llibertat...
0
Nuria de Mexic
Un article d`alló mes clar i didàctic. Ek traduiré o el farè circular per Mèxic, amb la gent que encara viu en el miratge de la Madre Patria i no enten res. El que em sembla incomprensible es que aixó s`hagi d`explicar als catalans, que ho han viscut en primera linea. Pero pel que veig encara hi ha molts babaus. M`agradaria saber si el sr. Voltes autoritzaria de publicar-lo en algun diari mexicà.
1
Jordi Comasobirana
Els líders dels comuns són uns siparis col'laboracionistes. Com són deutors dels bancs mai faran res contra l'estatus quo, això sí, són autèntics especialistes a enganyar els rucs.
1
son esquerres espanyoles, o sigui, feixisme espanyol etern
Mira noi, es l'ESQUERRA ESPANYOLA i aixó, amb el TRIPARTIT va passar exactament el mateix. ESPAÑA ES ESPAÑA I LES ESQUERRE ESPANYOLES SON FRANQUISME VIVENT ETERNAMENT O EL MONTILLA , que es?ç PURA RONYA CASTIZA NEO.FRANQUISTA ARA I SEMPRE i el Carod, continua remenant les vergonyes nazional.socialistes ECSAPANYOLES: I aquell noi, Tardà, exaltant tripartit espanyolistes i tant amic dels falangites de PODEMOS ARRIBA ESPAÑA-UNA
1
Clar
Els comuns són senzillament leurrouxistes sofisticats, però químicament purs i no enganyen. La pèrfida burgesia catalana els va de meravella. Li haurien d'enviar de tant en tant un pom de flors al Jordi Pujol Ferrussola, per la seva inestimable ajuda a la causa colauita.
1

envia el comentari