A la taula d’en Bernat

"A partir d’avui, correspon als comuns desmentir amb fets que no estan al mateix sac que Rajoy"

Quan es munta un sopar, hi ha el que sempre hi va, el que mai s’apunta a res i el que sempre diu que no sap si hi anirà. El que no sap si hi anirà és el que opina que el lloc escollit és molt car, molt allunyat del centre; es queixa que allà no es pot aparcar i sempre troba que l’hora és massa d’hora o massa tard. Fins a última hora, els organitzadors del sopar procuren solucionar o aclarir els entrebancs que hi troba. Tot i que sempre està a la llista inicial d’assistents, mai se sap del cert si acabarà venint. I la meitat de les vegades, quan s’ha canviat de restaurant i s’ha citat a tothom a les deu de la nit enlloc de les nou, -aquell que mai tindríem clar que vindria- acaba dient que no ve. I ho fa després de posar una excusa o altra. Normalment n’escull alguna de contundent perquè no se’l pugui amonestar i fins i tot fer-te sentir malament: “tinc el nano amb febre”. Clar, res a dir.

 

L’espai polític dels comuns no va ser creat per resoldre la qüestió de la independència. Es van agrupar, fills de les protestes del 15M del 2011, per fer fora la dreta de tots els llocs que fos possible: ajuntaments, comunitats autònomes i govern de l’estat. Per fer-ho, calia absorbir Iniciativa i/o Esquerra Unida, liderar l’espectre i desbancar els socialistes d’aquesta alternativa al PP o a CiU. Punt. No hi ha més objectiu i estratègia que aquesta. No és que estiguessin a favor o en contra d’un referèndum d’àmbit català, és que els hi era absolutament aliè. Dit d’una altra manera: el procés català els hi ha esclatat enmig del seu propi procés i els seus líders han anat intentant gestionar-ho de la manera més airosa possible, entre altres coses perquè entre els seus votants hi ha persones que votarien sí, persones que votarien no i persones que no votarien. I segons les enquestes, en proporcions similars. Enemistar-se amb algun d’aquests terços suposa un fre a aquella aspiració inicial d’assaltar la plaça Sant Jaume banda mar, la plaça Sant Jaume banda muntanya i la Moncloa. I per això el contorsionisme: res més.

 

Per això, intentar fer decantar els comuns a favor d’un objectiu polític del qual no se n’han sentit partícips és estèril i a voltes frustrant. Igual d’estèril i frustrant que un espanyolista de pedra picada tindria en intentar-los fer portar al seu hort. I ara, vist amb la perspectiva de cinc Diades i un 9N descomunals, començo a arribar a la conclusió que l’error d’aquest esforç inútil no és culpa dels comuns sinó dels independentistes. No hi ha pitjor sensació que intentar convèncer el qui no vol ser convençut. Doncs ja està. Prou. Es tracta, simplement, de no comptar amb ells. I si per càlculs sociològics cal ubicar-los a l’eix del no al referèndum es fa i punt. Si algú ha de desmentir aquesta etiqueta, que la desmenteixin ells mateixos: a partir d’avui hauran de ser ells els que hauran de fer l’esforç de desmarcar-se del PP, del PSOE i de Ciutadans en el boicot a aquella jornada.

 

Davant de l’1 d’octubre només hi ha tres opcions: promoure’l, combatre’l o abstenir-se’n. Dir que t’abstens és molt lícit. Però després (com tant s’ha reclamat a l’independentisme) cal acreditar aquesta posició amb garanties. Garanties polítiques i jurídiques que realment és així, que la neutralitat és absoluta. Si tant s’ha preguntat a Puigdemont què farà per fer el referèndum, caldrà preguntar-li a Colau què farà per no mullar-se. Perquè ens entenguem: no facilitar locals per posar urnes és una manera de combatre el referèndum. O també enviar la Guàrdia Urbana a aixecar actes administratives. És més dòcil que activar el 155 o que inhabilitar el president de la Generalitat, però és boicot al capdavall. I si això passa, no haurà estat l’independentisme el que haurà posat els comuns al mateix sac de Rajoy: hauran estat ells mateixos.

 

I ja està. Que l’independentisme els deixi tranquils. És més: de tant assenyalar-los amb el dit, es pot córrer en el risc de fer un pressing antipàtic als votants d’aquest col·lectiu que, de bona fe, estan dubtant entre anar a votar o no anar-hi.  Perquè una altra cosa: tractar els votants de Catalunya en Comú amb to paternalista genera anticossos: són perfectament conscients de què suposa pertànyer a aquesta Espanya que té un sistema territorial que priva a Catalunya de, precisament, poder aplicar la majoria de les seves pròpies propostes electorals. Una Catalunya independent hauria tancat ja el CIE (no és una manera de parlar: la majoria del Parlament va votar en aquest sentit però no té poder polític real per executar-ho. Igual amb la pobresa energètica, el fre als desnonaments o fins i tot les polítiques d’igualtat home-dona). I per resoldre aquesta situació (fre social a canvi d’unitat territorial) només hi ha dues opcions: esperar que les coses canviïn a Madrid o agafar la drecera de la independència. Ja valoraran ells què és més fàcil per viure en una república (o fins i tot arribar-la a governar), si esperar una transformació acordada i pactada de la monarquia espanyola o crear-ne una de catalana unilateralment.

 

Això sí, el que no pot fer l’independentisme és dipositar en Catalunya en Comú el ritme o fins i tot la consecució dels seus objectius. Insisteixo: Catalunya en Comú no va ser creada per resoldre la santíssima trinitat de la independència. Que no es dipositi en ella, doncs, l’esperança o la frustració de tan preuada meta. És més: que no s’hi compti amb ells ni tan sols per fer el referèndum i ja decidiran ells com resolen dubtes, contradiccions i ambigüitats. Ja en el seu temps Iniciativa per Catalunya es caracteritzava per defensar l’autodeterminació efectiva de tots els pobles del món a excepció de la de... Catalunya. No se’ls ha pogut seduir perquè no han volgut ser seduïts. Fi de la història, s’ha acabat el temps de la seducció. Això no vol dir que s’hagi d’entrar en el de la repulsió. Ja decidiran ells si a última hora se sumen a la revolució democràtica o opten per blanquejar l’status quo. La última paraula la tenen ells perquè l’independentisme l’únic que ha de fer és mantenir la porta oberta, però això sí, deixar d’anar a picar a la seva. I més tard ja serà la Història, la seva pròpia consciència o la dels seus votants (que sempre poden escollir ERC, la CUP o l’abstenció) que conclourà si estaven equivocats o encertats.  

 

L’1 d’octubre hi ha muntat un sopar on els seus organitzadors donen la benvinguda a tothom que hi vulgui anar. No es tracta de tancar la porta a ningú. El plat a taula sempre hi serà. Ni tan sols cal criticar aquells que, a última hora, decideixen no anar-hi. Simplement es tracta de no esperar-los més i començar a sopar.




Comentaris
Som valents
El dia 1 d'Octubre els valents anirem a votar, votarem Si, No o en Blanc. Gent valenta, uns emocionats altres contents o emprenyats o per els que no hi son i que realment varen lluitar per una democracia per a tothom o per els que ancara han de venir. Gent valenta que defensarà la dignitat i la llibertat per tothom.
1
terrassenc
No. El 15M és un invent complutense per contrarestar l''adéu Espanya' del 2010 des de les 'esquerres'. Els qwertys ja van fer el seu paper per evitar la independència el 27S i ara continuen fent el mateix. Els amics del pont aeri, els dirigents convergents, estan fent quelcom similar però des de la dreta i des de dins de l'independentisme (la trola que en Puigdemont va 'per lliure' ja ho vàrem viure amb el Mas i el 9N). Cal obligar als polítics a fer el que gent vol, la Independència.
Stalker
+10
1
Fat Boy
Quan la dictadura, semblava que defensaven la cultura i la autonomia catalanes, era quan aplaudien a rabiar al Llach i al Raimon a Madrid, pero tambe era quan deien que el catalan es el idioma de la burguesia (oblidant convenientment que l´espanyol era el de la policia i els feixistes). Nomes ho defensaven perque servia els seus objectius. Un cop apoltronats, si te he visto no me acuerdo. Res de nou.
0
Morton
N'hi ha prou amb veure l'expressió d'ira, de ràbia i de mala llet perpètua que gasten les cares del Coscubiela i el Rabell, per adonar-se que ells mateixos són conscients que estan fent un paperot vergonyós, indigne i humiliant per a persones que diuen ser d'esquerres però que actuen exactament igual que els més reaccionaris defensors de l'Una, Grande y Libre.
3
Cúpula vasalla
Des de qualsevol punt de vista d'esquerres, la posició de la CÚPULA dels "comuns" és repugnant: a aquestes alçades de la contesa, li fan el joc a l'immobilisme, a Rajoy i al règim. Com a esquerra han quedat definitivament desacreditats. Son fòssils.
4
Pepo
L´incendi que resulta de que l´Ajtm de BCN no disposi els mitjans necessaris per a poder votar, ans al contrari només posar entrebancs, crec que ni ells mateixos entenen les seves bases, quan un 70% diu d´anar a votar SÍ i NO proporcionalment. Els votants de BeC de ben segur se sentiran enganyats, doncs el discurs era ben bé un altre. Ara, el que quedarà tocat en aquest País, serà la unitat de les esquerres, doncs serà molt complicat fer res entre ERC i la CUP amb l"esquerra transformadora"
2
rapitenc
En mi compteu que vindré a sopar i portaré companyia.
0
lleidatà
Ja fa temps que ho haviem d'haver fet. Pel 9-N amb el toracollons de l'Herrera i Camats, i quan aquests 2 es van cremar van trure la colau, domenech, ravell, coscu. Que els donin ben donats i que facin el que vulguin. Si jo fos votant seu NO permetria que em diguessin si puc votar o no (dret personal i inalienable). Si ells guanyen es que Cat no està preparada per ser independent...i prou!!
1
Pere
Estic d'acord en deixar-los estar. Ells no han parit el proces i no se senten protagonistes. No son independentistes. Deixem-los esmicolar-se en les seves contradiccions. El sunami sobiranista ja els ha sobrepassat. Volien decidir-ho tot i no decidiran res.
1
Lord Nelson
La cosa sempre ha estat molt clara: Colau-Iglesias-Domènech-Coscu-Rabell entre Espanya i Catalunya sempre trien Espanya i entre Espanya i democràcia sempre trien Espanya. Però la majoria dels seus votants votaran en el referèndum.
3
Narcís ( de barruts/ frescos procurant fer negoci dels ' últims de la fila ' o més fumuts sinó desgraciats .. en som plens, ço és, només cal veure les 3.500 ONG's que hi ha àdhuc amb ' moviments internacionals ' jugant a solidaris .. quan nostra pròpia gent pateix abandonament!)
(Deixant de banda que també hi ha qui de vegades hi va i d'altres no, així com qui vol anar-hi i sos pròxims no el deixen !) Metàfora ben aconseguida! Però per què a mi me'n recorda més a colla pagant tandes al bar i quan n'és el torn d' un hom .. aquest se'n va al lavabo tot esperant altre hagi abonat la seva? PD: n'és obvi que si Catalunya en Comú fos " esquerres " serien els primers en " impulsar la llibertat de l'ànima catalana a ca pròpia/ Catalunya àdhuc als PPCC " .. però no ho són!
1
No em veus, però estic aplaudint aquest article amb lles orelles. Quanta raó.
0
cecilia
Jo no veig cap diferencia entre Ada Colau i Albert Rivera.
1
aptitud
Això estava clarissim quan Colau es lia amb ICV amb un deute de 17milions de euros i fa el pacte preferent amb los de ppsoe.Va pactar amb un partit que estava en declive total per la corrupció i ella després de molta xerrameca de la "casta" va i porta ppsoe a la menjadora. I a més a més es mofa de la CUP i ERC els partist nets de la corrupció. Per tant NO MIREU EL QUE DIU A MIREU EL QUE FA.
0
CaterinaCH
Completament d'acord. I encara afegiria una cosa més per entendre perquè estan buscant totes les excuses. En el fons, a ells això d'una Catalunya independent no els agrada gens, ells volen manar a Espanya, i que Catalunya sigui una regió més: per això no volen el referèndum. Continuant amb el símil del sopar, ells NO VOLEN que es faci el sopar, però no tenen nassos per dir-ho i posen totes les pegues perquè al final, es desconvoqui.
0
Joan
Molt bon article , Sr. Llombart.Un plaer .
0
Pere de Lleida
Completament d'acord amb el contingut de l'article.Ha arribat el moment en què tothom, persones, associacions, premsa,etc manifesti si està a favor o en contra de tot el que s'està fent per aconseguir la independència.
0
Anna
Anem a sopar!!! Que serem molts!! I si s'afegeixen alguns a última hora, benvinguts, sinò farem igual
0
Isabel C.
A França, de 1939 a 1945 hi havia els alemanys ocupants i els #Colauboracionistes. No estaven exactament al mateix sac però servíen al mateix objectiu i a la mateixa sobirania. A Catalunya, de 2010 a 2017, hi ha els PP, C's, PSC que defensen només la sobirania espanyola sense embuts i hi ha els #Colauboracionistes indispensables per acabar imposant la sobirania espanyola sobre Catalunya.
1
Isabel C.
Deixar-los estar? Nooooo. Això és el que va fer Espanya amb els franquistes i els seus col·laboradors. Se'ls ha de posar contra les cordes, mostrar al món el que veritablement són, tal com vam fer amb Duran i Navarro, el del brindis amb la Llanos de Luna. Se'ls ha de tractar com el que són: col·laboracionistes. #Colauboracionistes.
1
Carles Viñals Casado
Felicitacions sinceres, Sr. Llompart. En pocs dies han eixit dos articles excel.lents en aquest diari: El d'Oriol Jara "Quan perds la vergonya" i el vostre. Ara només falta que es llegeixin l'article els qui no paren de rebaixar-se indignament davant dels comuns, demanant-los, com qui demana caritat, una solidaritat que ni senten ni estan disposats a donar. Com molt bé diu vosté, "comencem a sopar i que vingui qui vulgui".
0
Rafael
Excel·lent!!!
0
Jordi Estelada
Es va dir d'intentar atraure o convéncer els seus votants; pel q fa als líders s'han de donar per perduts a tots els efectes.
0
Guerau
Feliccitats. Com vostè crec que no s'ha de pensar més en ells, que facin el que vulguin. La Colau ja va dir que no era indy doncs això. Val més no fer-los hi propaganda i els que som independentistes el dia 1 a votar sí i guanyarem els del sí pq ens ho mereixem
0
Ol/39 et segueiso tant aci ò com a LAVUI sembla q endivines el meu pensament no mes ens diferencien en edat 78 FELICITATS per la teva claritat.
0
grocginesta
Hm, Jofre, els estàs demanant que surtin de la seva zona de confort, la indecisió. Deixa'ls esperar a les enquestes, als esdeveniments, per veure que trien. La nova política és això, tenir uns principis, però canviar-los rapidament si els vents canvien de sentit.
0
Anna Armendares
Molt bon article, molt clar dl que s`ha de fer amb els comuns. Les seves cupules son irrecuperables. Deixem que les seves bases votin, molts votaran SI.
0
Josep
Gràcies, Jofre
0
Avg,
Bon article Jofre. Qui vulgui traspassar la ratlla que ho faci si no que quedi a l'altra vostat. I qui no hi es no hi es comptat
0
Nuria
Jofre! Mil gracies per dir tan clar el que molts pensem.Necessitem mes gent com tu a la nova Catalunya
0
Tothom s'apunta
al cavall guanyador. Quant els deixem enrere es quant s'espabilaran per tenir cadira a la nova republica.
0
Bernat
Felicitats per l'article, molt bo. Totalment d'acord. No es pot seduir a gent que no vol ser seduida. Però estem parlant de dirigents, perquè els seus votants estic segur que la majoria aniran a votar. És més crec que el dia 1 d'octubre, els Comuns perderan moltissims vots per sempre, talment com li va passar al PSC i a Iniciativa
0
Marc
Fan el joc de l'equidistància. Però ser equidistant entre víctimes i botxí en realitat et deixa més a prop del botxí que de les víctimes.
0

envia el comentari