Quan perds la vergonya

"Els diaris americans van acabar la guerra al Vietnam. Aquí, però, els diaris espanyols engeguen una guerra contra el referèndum cada dia"

La guerra del Vietnam es va perdre, sobretot, per vergonya. Perquè els americans, que podrien haver bombardejat aquell país fins tornar-lo a l'edat de pedra, van sentir la mirada inculpatòria de la premsa i la societat nord-americana. Sobtadament, assassinar comunistes a cops de culata havia deixat de ser acceptable. Els americans començaven a qüestionar-se tota aquella salvatjada i les matances que havien estat lògiques a Corea ja no ho eren al Vietnam. El context social va canviar i el govern no podia mantenir la seva posició eternament. Ho va provar, sí, però al final la vergonya sempre guanya. Igual que els alemanys i els austríacs permetien el genocidi durant la Segona Guerra Mundial, la premsa americana va deixar de tolerar les matances al Vietnam. La vergonya els va devorar fins a expulsar-los d'Àsia a cops de manifestació. A força de castigar públicament el comportament dels seus militars. 

 

Aquesta proporció infernal entre l'opinió pública i la guerra no va sorgir de cop i volta, penjada d'una palmera del Vietnam. El magnat Randolph Hearts sabia prou bé que els governs fan allò que la gent els aplaudeix. Per això va convertir l'accident del Maine en l'atemptat del Maine per engegar la guerra de Cuba contra els espanyols el 1898. El context et permet fer coses. El context et permet, fins i tot, assassinar sis milions de persones. Recordeu que els veïns d'alguns camps d'extermini alemanys i austríacs es queixaven al govern perquè la roba estesa es tacava amb el fum de les xemeneies dels crematoris. La gent (la teva gent) et permet fer coses impensables. Absurdes, a vegades. Però si la gent diu que prou, al final els governs cedeixen. Vull pensar que per vergonya. Per això l'estat espanyol fa el que fa. Per això detenen i interroguen durant dues hores un senyor que es dedica a fabricar urnes i altres coses de plàstic. Per això amenacen la família d'un banquer o inventen complicades trames financeres per inculpar certa gent. Ho fan perquè els seus ciutadans els diuen que d'acord, que facin, que endavant. Evidentment hi ha gent encantadora, a Espanya. Gent demòcrata que està d'acord a jugar segons les normes de la democràcia i els drets humans. Però si aquesta gent fos majoria, el govern hauria d'avergonyir-se de totes aquestes actituds autoritàries. Si realment la majoria d'espanyols se sentissin ofesos perquè el seu govern nega rotundament el dret democràtic d'una nació a decidir què vol ser, la història s'hauria resolt fa temps.

 

El problema és que el context decideix. El context diu als governs què han de fer i què poden fer. Habitualment jutgem Rajoy, el PP i els seus aliats per aquesta actitud bel·ligerant i fosca contra el referèndum. Però potser ens equivoquem. Rajoy fa exactament el que el seu context social i cultural li diu que ha de fer. El govern espanyol no ha tingut ni una manifestació multitudinària en contra el tema català. Ni una. Per tant, està fent el que la seva ciutadania l'anima a fer. És el context, el que em preocupa. És aquesta comprensió social que té la lluita contra el nostre dret a decidir. Els diaris americans van acabar la guerra al Vietnam. Aquí, però, els diaris espanyols engeguen una guerra contra el referèndum cada dia. Fins que els faci vergonya no deixar-nos votar.




Comentaris
Isabel C.
Home, ja era hora que algú ho digues això. No és el PP, o només el PP, ni el PSOE, C's i, amb enganys, també Podemos. Són els espanyols, la majoria dels espanyols. És Espanya que majoritàriament ho vol així. Raó de més per no perdre 40 anys mès, ni 2 ni 1 intentant que a on sempre dirà submissió sembli que diu fraternitat.
CARLES
Article molt encertat , es allo que deia el Rajoy´... ni quiero , "ni puedo".
Toni Santcugat
article magistral!!! I que ens diu que no podem esperar res que no sapiguem guanyar amb les urpes i les dents.
terrassenc
Els governants això ho saben de sempre, i de sempre que fan tot el que poden per manipular-ho. Avui en dia se'n diu 'nacionalisme banal'. No hi ha res d'innocent en aquest tema.
Narcís ( a espanya àdhuc n'és a l'inrevés : quant més menteixen, falsegen, enganyen sobre els catalans .. més vots! quant més insulten, escarneixen i blasmen dels catalans .. més vots! quant més . . . . . . . . més poder espanyol ! .. i ho saben bé PPSOEC's i esquerres vàries!)
No sé que passà amb el Vietnam àdhuc potser perquè n'estaven farts d'americans morts .. però el missatge donat sí n'és cert, força cert ! PD: a espanya allò de " l'amo fa el mosso i el mosso fa l'amo " o mateix " fer com tothom " .. malauradament n'és massa vàlid ( només cal veure les ràdios clons, les tv's clons i la premsa clon d'abast estatal ensems amb les territorials, provincials i comarcals públiques i privades .. perquè majoritàriament la gent de fora s'ho empassi tot!)!
Moragues
tota la raó, si a Espanya hagueren més Cotarelos i mes Cabreras Moreno, de ben segur faria temps que la historia estaria resolta, tant mateix estaria molt be que aquest article el llegeixin per Espanya
Aureli
Realment, nosaltres els catalans en aquest seriós moment de l´historia pot ser estem molt tancats a altres consideracions i no ens hi posem a opinar sobre com es que la resta d´Espanya no alça la veu contra el que ens està fent l´Estat Espanyol. Que no se’n adonen que aquestes males arts que estan fent servir, les poden fer servir en qualsevol moment que ho trobin oportú i contra qui sigui ?, Que no se’n adonen que això no es la democràcia que ens van vendre acabada la dictadura ?
Aureli
També vull dir que es un article boníssim i que espero que faigi reflexionar al poble. Quina vergonya em va fer veure fer pinya als tres expresidents que ens amenacen contínuament amb la Constitució. Quins mugrons de la mamella tan bons deuen tenir. Felicitats Oriol.
Carles Viñals Casado
Un article magistral, que diu el que molts de nosaltres (i els polítics en primer lloc) sabem però ens guardem molt bé de dir perquè fa lleig i és politicament incorrecte, però... és veritat. Els EE UU van perdre a Vietnam, no pas per manca de força per guanyar aquella guerra, sinó perquè arribaren a sentir vergonya de guanyar-la, i aquesta és la mesura de la seva grandesa. Als EE UU, els Ramon Cotarelo es compten per centenars o milers; A Espanya només n'hi ha un, i això ho resumeix tot.
Efectivament
Els catalans no tenim un problema amb l'estat espanyol, com diuen benintencionadament alguns polítics. Tenim el problema amb el poble espanyol, que en quant a talant democràtic està a nivell del poble rus o turc. A Espanya no hi ha hagut reforma ni revolució liberal, ni hi ha tradició democràtica.
Vull votar!
Té raó l'Oriol. L'Estat fa el què fa contra els catalans perquè compta amb la connivència de la majoria dels espanyols que, curiosament, en aquest tema sí que fan pinya, independentment del seu color polític. Son els mateixos espanyols que ens diuen públicament "putos catalanes" sense que ningú ni tan sols els renyi i que gaudeixen d'allò que nosaltres ajudem (i molt) a finançar, però que ens diuen insolidaris, nazis o victimistes quan reclamem el que és, legítimament, nostre.
Antoni
El columnista vol dir " William Randolph Hearst", això de "Random Hearts" és anglès de taulell d'hotel, sembla un nom cantant pop. Ah, i al primer que em digui pedant li diré cutre, indocumentat, destraler, caspós, aficionat i alguna cosa més. De res!
federalista
efectivameny indepre fanatic adoctrinat carles viñals nomes n'hi ha un cotarelo, i ademes comprat i molt be per la burguesia lladre del 3 per cent que lo que deuria fer es traure els diners robats de suissa o andorra, i comprar mes mercenaris estil cotarelo, que diners robats es clar per comprar mes mercenaris i xarnegos en te i si no ho fa, no es problema meu.
Cúpula vasalla
Des de qualsevol punt de vista d'esquerres, la posició de la CÚPULA dels "comuns" és repugnant: a aquestes alçades de la contesa, li fan el joc a l'immobilisme, a Rajoy i al règim. Com a esquerra han quedat definitivament desacreditats. Son fòssils.
Anna Armendares
D`acord amb l`autor. A mi em sembla indecent que els intel.lectuals espanyols no diguin ni mu. Llevat de Cotarello i alguna persona mes. Aixó si, tenim la reunió dels tres expresidents, que ja ho diu tot. Volem ser gentils i diem que els espanyols con encantadors i pateixen un règim indecent. Potser hem de començar a ser politicament incorrectes i dir que els espanyols tenen no sols el que es mereixen sino el que volen i desitgen. Per tant, adeu Espanya.
Jordi Català Sobirà
A la Caspanya tots els mitjans (premsa, ràdio, tv) fan la feina que els seus amos volen que facin, seguint l'estil i mestratge del NO-DO (algú es pensava que havia desaparegut? La població caspanyola és sociològicament franquista, per això voten el que voten i contra això els catalans no hi podem fer res (han tingut 40 anys per canviar el xip i no ho han fet). Ergo, cal fugir corrents d'aquest estat podrit.
xavierC
Totalment d'acord. Ni Hitler estava sol, ni ho estaven Mussolini, Franco, etc. Però a casa nostra també tenim Doménecs, Colaus, Icetes, Camachos i altres detritus
No et preocupis pel context
per sort no es el teu, vius a Catalunya.

envia el comentari