Un patriarca i uns quants amics

"Amb aquest joc d’honors entre senyors i de títols nobiliaris, els quedarà temps per fer feina de la que s’ha de fer?"

A la Generalitat de Catalunya tenim, des de fa unes quantes hores, nou Conseller d’Empresa i Coneixement.

 

De moment se li gira molta feina, al nou Conseller: per exemple, amb el finançament del capítol I de les universitats públiques del nostre país −aquest que a partir de l’octubre hem de fer nou− pel curs vinent. De manera imminent el nou Conseller haurà de facilitar l’aprovació del pressupost pel curs que comença al setembre, perquè a hores d’ara el professorat contractat, per exemple, encara no ha signat contractes, encara no sap si al setembre impartirà classes o no, i l’alumnat encara no sap si tindrà professorat o no. La situació no seria extremadament greu si no fos perquè, malauradament, la universitat pública a Catalunya s’està sostenint, en percentatge per sobre del que la llei contempla, amb professorat contractat en precari, amb sous de topall màxim d’uns cinc-cents euros al mes.

 

Ja ho sabem, que ha estat una decisió temporal, la seva designació, però les declaracions de Santi Vila en els moments immediatament posteriors a la destitució del seu predecessor no pinten gens bé: vaja, que no el veig gaire interessat en la bona gestió de tots els àmbits que hi ha dins el  Departament d’Empresa i Coneixement, perquè –ho ha dit ell, públicament, sense pudor- “ha acceptat fins i tot per motius amicals i personals”. Lleig!, molt lleig jugar a fer d’amiguets en el context que tenim, perquè tot fa sospitar, llavors, que del que es tracta no és de fer una nova Catalunya, sinó de mantenir, entre senyors, els privilegis polítics de sempre. Santi Vila va afegir, en les primeres declaracions, després que li preguntessin si havia consultat la seva acceptació, que ell no pren cap decisió política important “sense parlar-ho amb el president Mas”. ¿President? Jo creia que ho era un altre!: amb aquest joc d’honors entre senyors i de títols nobiliaris, els quedarà temps per fer feina de la que s’ha de fer? Amb un patriarca i uns quants amics que prenen decisions polítiques públiques i socials en funció dels seus jocs de lleialtats no anem bé: potser comencem el curs i el professorat no té els contractes signats, enguany, tampoc.




Comentaris
Josep Mª
Ostres, la periodista no ha esperat ni 24 hores per disparar contra el nou conseller...
Narcís ( sempre amb cosoneries .. però quin paper fum a la universitat? com hi entrà? si n'és ' associada ' fins quan? qui trobaria a faltar la matéria grotesca a ca nostra? ) ( queixi’s a aquest estat .. n’és qui ens furta, pirateja, roba, atraca, espolia i detura l’avanç .. i sinó de què xerra?)
Vinga a fer llits i netejar vàters a hotels .. i sinó de mossa de cuina o si vol cambrera .. i sinó a netejar escorxadors . . . . . i si li sembla fumut .. a fer totxos davant les calderes o picar pedra re a fer voreres amb pedres de granit o palejar formigó als camins o carregar/ descarregar davanters de bous i desossà'ls-e o . . . . . a fer treballs a corre-cuita, munt d'hores i quasi sense lleure fins reventar, fins esgarrar-se ( parlo d'esforç, de resistència, de rendiment .. patiment!)!
marina
Porque es precisamente su nombramiento lo que se está criticando...

envia el comentari