Fòbia no ho sé… però ràbia i dolor, sí

"Barcelona es converteix veloçment en un lloc de trànsit i d’oci on, d’aquí no res, només hi haurà gent de visita"

La filòsofa feminista Judith Butler ens va proposar, ja fa anys, que ens adonéssim de com podem capgirar la realitat tot capgirant el sentit de les paraules. La seva teoria queer bevia, precisament, de l’experiència de donar la volta a la paraula amb què, als Estats Units, es ridiculitzava feia anys els gays: “queer” (“maricons”, més o menys). El terme queer, avui en dia, no només s’utilitza en un sentit positiu i identificador, sinó que, per exemple, s’ha convertit en una paraula present a les universitats com a font de pensament en diversos àmbits, fins i tot el de la teologia! El camí d’apropiació del terme i de recreació, diu Butler, es pot fer de manera performativa. 

 

Les discussions, aquests dies, sobre si a Barcelona hi ha “turismefòbia” o no m’han fet pensar molt en Butler, perquè la discussió gira, bàsicament, entorn a qui té la propietat sobre la paraula i quin sentit li està donant. Qui està fent servir la paraula “turismefòbia”, la gent del carrer o els compradors de la ciutat de Barcelona? Fan servir la paraula les col·lectivitats de veïnes i veïns que viuen sota permanent pressió, o l’estan fent servir els especuladors i grans propietaris per generar encara més tensió i crisi entre la ciutadania i aquelles persones que prenen decisions polítiques, administratives i socials sobre la ciutat?

 

Recullo, a mode de tast, fragments d’algunes converses a Ciutat Vella, entre famílies, només en aquests darrers dies: “aquesta nit he obert el balcó i he llençat sobre un turista una patata, perquè és que l’escàndol a les nits és tan descontrolat que resulta fins i tot obscè”. “Perdona, arribo tard perquè és que no podia avançar amb la quantitat de segway que m’he anat trobant: no m’havia passat mai, però he tingut ganes de pegar!”, “avui, amb el carro de la compra, he intentat atropellar dos turistes”, “venia cap aquí i és que m’han vingut ganes de plantar cops de peu a les bicis que venien en grup, que m’he hagut de fer enrere, no paraven i m’atropellaven!”

 

I en podria escriure moltes més. I tot això?... doncs perquè viure a Barcelona ─no és broma─ potser és una realitat que se’ns acaba en poc temps, perquè la ciutat es converteix veloçment en un lloc de trànsit i d’oci on, d’aquí no res, només hi haurà gent de visita: gent llogant uns segway en grups per anar a fer carreres pels carrers, pagant a un esclau per fer un passeig sobre un d’aquests bici-car, col·lapsant els carrers i semàfors en grans grups, comprant compulsivament als mateixos comerços que hi ha a totes les ciutats del món, bevent sangria i menjant paella, embrutant de manera grollera la ciutat, llogant habitacions a Airbnb, preguntant al treballador de l’hotel que ja és ple on més es pot anar a dormir, i acabant a l’edifici comprat, buidat de gent i llogat pel mateix hoteler. Barcelona plena de visitants que tornaran a pujar a l’avió o al creuer sense girar el cap i dir “adéu, Barcelona, m’has agradat”, perquè és que ja no en quedarà, de Barcelona

I, entre tant, desencís, perquè les coses així, la veïna, i la família aquella, i totes les de l’edifici aquell... han hagut de marxar del barri perquè els han pujat el lloguer o els han fet marxar a canvi de mil euros. 

I, entre tant, tristor, perquè aquella bodega, la merceria, la peixateria i el colmado els han tancat. 

I, entre tant, ràbia: perquè jo volia que les meves criatures visquessin aquí, però és que ja veig que amb tanta habitació rellogada a aquests preus, el preu del sòl serà impagable d’aquí uns anys. 

I, entre tant, impotència, perquè estem vivint malament i hem perdut molts drets bàsics. 

 

 

“Fòbia”?... doncs... no ho sé, però jo diria que sí, perquè és que tot el que envolta el turisme descontrolat ens està ofegant, i sense aire no es pot viure. 

 

Vull pensar que farem performance: que donarem la volta a la paraula i que capgirarem la realitat. Que, reivindicant la “turismefòbia”, aconseguirem que Barcelona segueixi sent una ciutat plena de vida a la que molta gent respectuosa vulgui venir a visitar fent ús d’uns serveis turístics controlats i al servei de la ciutat.




Comentaris
EREP
Tan malament està el asunto turistiq a BCN ?!!!!.Jo he viscut 60 anys a Barcelona i no he notat aquest abús massiu del que parleu. Pro diré que totes les grans ciutats turíticas del mon , estan igual. La gent s'ha trasladat a viure a 50 ho 60 Km. de la ciutat; ara bé, tenen trens rapids que els transladen amb 1/2 hora al lloc de traball a la ciutat. Aquest es el futur que espere a Barcelona agradi o no; penseho en el Penedès. tren rapids, autopistes i terrenys i lloguers relativament baratos-.
Una observació
Us adoneu de que tot el que es diu dels turistes es podria dir dels immigrants i dels refugiats? Com surten els discursos canviant "turistes" per "immigrants"? I els discursos canviant "immigrants" per "turistes"?
Narcís ( pregunta d'allò més senzilla .. què n'és millor " estrangers que deixen els diners o espanyols/ espanya que se'ls enduu?)
Ras i curt: no mana Colau? PD: ara que hi penso .. imagino que son fill o fills ( excuses, filla o filles o filo o fillos o fille o filles o fillu o fillus o com els hi plagui via ' filosofia transcendental còsmica metafísica derivada d'una contingència concomitant i concupiscent ' !) anirà o aniran a col·legits públics plens de nens-es estrangers-es amb cultures que deixen molt a desitjar així com socialment necessitats fora mida .. o farà com aquell Montilla?
2017
Com diu un comentari de més amunt, tot el que els colauïstes dieu dels turistes, es pot dir dels immigrants. De fet, si tanta llibertat teniu per "avorrir" els turistes, haureu de convenir que a altres barcelonins ens facin molta més nosa determinats col·lectius d'immigrants, especialment aquells que no tenen la més mínima voluntat d'integrar-se i que més aviat menyspreuen i odien la nostra forma de vida. Però això, sí, exigeixen totes les ajudes i més fins a fer inviable l'estat del benestar.
2017
A mi em fa molta més ràbia i dolor veure gran part del Raval i molts altres barris convertits en una mena de No Go Zone on sembla que impera la Sharia per moltes dones, s'utiltzen negocis de tapadora per enviar diners a organitzacions islamistes i cap dona occidental hi pot passejar segura si va sola. A mi em fa molta més ràbia i dolor que nouvinguts que odien la nostra forma de vida consumeixin la major part d'unes ajudes i serveis socials per als quals no han contribuit.
2017
El mateix dret que teniu alguns d'estigmatitzar els turistes, tots els turistes, només perquè a vegades se'n colen alguns de gamberros, tenim la resta de la ciutadania per obrir la capsa de trons i començar a parlar ben clar de moltes més coses que no compartim amb els que imposeu els mantres de la correcció política (sense prèvia consulta a les urnes). Si voleu parlar clar, parlem, però parlem de tots els estrangers i només dels turistes occidentals o japonesos que us molesten tant.
2017
Miri, senyora Martínez, si el turisme ha de servir per fer fora del Raval la munió d'immigrants improductius que majorment s'han estat dedicant a la delinqüència i a consumir ajudes públiques a mans plenes i que a sobre no mostren ni la més petita inclinació a intregrars-se, doncs benvingut sigui aquest turisme. Almenys el Raval podrà semblar Europa i no un barri de qualsevol plaça africana plena de burkas i barbes, carteristes i traficants de droga. Qüestió de gustos o d'afinitat cultural, no?
Article d'encàrrec
Fa anys que visc a Barcelona i els únics dels que n'estic fart és dels autòctons, menys educats i nets (molts no es renten ni les mans després d'anar al lavabo). Els turistes no m'ocasionen cap moléstia (de fet em vaig casar amb una). Tinc la impressió que hi ha un partit que ara governa la ciutat que té interès en donar la culpa de tot als turistes per tapar la seva mala gestió, i fa anar periodistes de la seva corda per crear un estat d'ànim.
Ondia, ets dels Comuns, oi?
He llegit l'article. He revisat qui és l'autora. I he vist que és d'una ideologia política molt determinada. No serà una quota política de l'ajuntament de Barcelona?
Jordi
Vaig fugir de la ciutat abans del 92, preveient el que amb els JJOO se'ns venia al damunt. Des de llavors, cada vegada que visito la ciutat, comprovo que la situació empitjora. Sento ràbia perquè els autors de l'urbanicidi són aquells partits, mal anomenats d'esquerres, que l'haurien d'haver preservat de l'especulació. Cal molta més turismefôbia per redreçar el rumb i salvar la ciutat. Calen molts més articles com aquest.
frederic
Dius: "les col·lectivitats de veïnes i veïns que viuen sota permanent pressió, o l’estan fent servir els especuladors i grans propietaris". Apa! que no es nota gens que quan uses mots despectius o negatius uses el genèric. Perquè no posaves "especuladores, especuladors, grans propietàries, grans propietaris". Em sembla que això és home-fòbia.

envia el comentari