Val la pena

"La cultura política del turonet està a anys llum de la del nostre racó de la Mediterrània"

Entrevistat per Xavier Graset al Mes324, Ferran Mascarell va descriure aquest dijous amb precisió la cultura política del nucli dirigent de l’estat espanyol. Un nucli que va més enllà de les direccions dels grans partits i està format també per magistrats, advocats de l’estat, alts funcionaris de ministeris i organismes diversos, gestors de les grans corporacions de l’Ibex, banquers... El delegat de la Generalitat a Madrid, que conviu amb aquesta realitat cada dia, va descriure el Madrid polític com el turonet des del qual aquest nucli exerceix els seus drets de propietat sobre la resta de la península. No poden entendre Espanya com un pacte lliure entre nacions, diu Mascarell, perquè la seva visió d’Espanya està articulada sobre els drets de propietat i sobre l’autoritat que cal exercir per conservar-los.

 

Recuperin l’entrevista, és molt interessant i ajuda a recordar conceptes bàsics de l’arquitectura del poder a Espanya, sense els quals no s’entén l’actuació de l’estat en relació al conflicte català, ni paraules com les d’ahir de l’exministre Margallo, que va afirmar que si es produeix una declaració d’independència “hay que desalojar el Parlament”. La cultura política del turonet està a anys llum de la del nostre racó de la Mediterrània. Són dues galàxies diferents, dues maneres radicalment diferents de pensar i de procedir que, tres-cents anys després de la guerra de successió i vuitanta anys després de la guerra civil, tornen a col·lisionar. Per sort, aquest cop els factors d’entorn (democràcia, UE, economia, globalització, xarxes socials) impedeixen un final tràgic i donen possibilitats de victòria al petit.

 

Les dues galàxies han manifestat aquesta setmana els respectius sistemes de valors a compte de la celebració dels 40 anys de les primeres eleccions després del franquisme. Mentre al Congreso de los Diputados el règim del 78 escenificava amb tota la pompa el seu tancament per dalt, medalla inclosa a Martin Villa, al Parlament els diputats anul·laven els judicis del franquisme i es giraven cap a la tribuna de convidats per aplaudir els representants de les víctimes i cantar junts els Segadors. Agafi aquestes dues fotografies, pengi-les a la paret l’una al costat de l’altra, i posi a sota de les dues el llistat de lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya i anul·lades pel Tribunal Constitucional. Si vostè és indecís i té consciència democràtica, probablement deixarà de dubtar. I si vostè ja és independentista,  veurà que val la pena fer l’impossible per arribar a l’1 d’octubre i guanyar.




Comentaris
Ramon
La lluita contra el règim del 78 és precisament el que vam estar fent els nacionalistes catalans fins el 2010. Ara ja no toca. Ara no toca lluitar contra el règim del 78. És el que voldria el sistema que féssim, és clar. I hi ha tanoques que piquen l'ham. Però no. Això no toca. Això ja no toca.
elsComuns no ho tenen clar
Els agrada fer la puta i la ramoneta
@SensePresident
Exacte, molt ben explicat pel Mascarell i resumit pel Voltas: un turonet on hi viu aquesta tribu que és el nucli de la casta, aquí s'explica perquè: EL CENTRE DE LA "CASTA" ÉS UNA "TRIBU" http://bit.ly/1YcygDu
Ramon
Cal distingir entre dues lluites contra el règim del 78. N'hi havia una, la que caracteritzà Pujol i aquella ERC, que era la lluita democràtica, la lluita europeïsta i per descomptat que la lluita nacional catalana. I després hi havia una altre tipus de rebuig del règim del 78, molt minoritari però ara revifat per Podemos, que l'únic que volia era explicar la Guerra dels Mil Dies des de la perspectiva igualment anticatalana, igualment antidemocràtica i no menys criminal de l'altra Espanya.
burricie
I aqui tenim una alcaldessa tan burra, que vol que Madrid sigui la nostra capital.
PD: ni federats ni confederats ni llets .. només serviria perquè sos manaies es fessin amos i senyors de tota terra d'allà i en l'endemig enviant llurs ' santos inocentes ' envers l'emigració , envers Catalunya fins que petessim demogràficament!)
Ras i curt: A) N'és obvi que mai per mai ens hi han tingut com " part de sa espanya " ( només quan els interessà .. com a la batalla de Las Navas de Tolosa ) que sí com una propietat, una possessió o dret de fruit i disposar d'allò que no els pertany! i B) Àdhuc no respeten ni llur escut .. no debades hi ha la ' senyera ' amb tot allò que implica que no pas una regió de son castell i lleó ( potser els hi agradaria tota sa espanya fos catalana .. i això que de ben segur sortirien guanyant! )!
El nostre camp de joc és el futur
Està molt bé mirar al passat i el present per constatar qui tenim davant, però la nostra fortalesa i la seva feblesa és el futur.

envia el comentari