Catalunya supera el 78; Espanya s'hi queda

"Dins de la mateixa setmana el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya han convocat dos actes solemnes de significació antagònica"

La bifurcació política entre Catalunya i Espanya és irreversible. Tant, que dins de la mateixa setmana el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya han convocat dos actes solemnes de significació antagònica: D'una banda, a Madrid s'ha homenatjat els protagonistes de la transició, en un acte protagonitzat per Felip de Borbó. Allà s'hi han repetit, una vegada més, tots els tòpics sobre el règim del 78, amb la suposada concòrdia de les dues espanyes, les teòriques cessions mútues i la generositat aparentment providencial de tots els que van protagonitzar aquells anys. De l'Espanya en blanc i negre a l'Espanya en blanc i blanc. De cop, tothom va ser bo i va merèixer una medalla, com les que es van repartir entre ells al Congrés. La Guerra Civil va ser una "tragèdia" (del tipus desastre natural, sense responsables), equidistància entre els dos bàndols i medalla per a Rodolfo Martín Villa. Fins i tot el bandarra volia la seva i es va queixar des de la seva jubilació impune i regalada.

 

De l'altra banda, a la Ciutadella, el Parlament denunciava els pactes subterranis de la transició i rescatava de la humiliació permanent les víctimes del franquisme. No hi va haver matisos; des de la CUP fins a (vejats miracle!) el PP i Ciutadans, tots els diputats van declarar, solemnement, la nul·litat dels 64.000 processos judicials que va muntar la dictadura franquista contra els ciutadans d'aquest país. Des d'ara, Catalunya ja és fora de les martingales de la transició.

 

No hi ha intersecció. Martín Villa és un criminal o mereix una medalla. La transició fa olor de colònia o put a claveguera. Espanya es queda on era fa quaranta anys; Catalunya se'n va cap a un futur sense amenaces ni peatges.

 




Comentaris
Menos motos caperucita
El Parlament vende fotocopias como si fueran originales. No, no hay continuidad entre la legalidad de 1932 y esta ley. Hay un salto y eso no es posible. No os preocupéis, todo esto es irrelevante excepto para las asociaciones de víctimas que se merecen todas las reparaciones posibles. Esta vez nadie va a anular esta ley por invasión de competencias.
ODA A LA MARE URNA
Mare Urna, que esteu a la fàbrica, sigui valorat el vostre ús, vingueu a nosaltres, a les nostres mans, tant a Catalunya com al Québec. La papereta de de l’1 d’octubre, sigui donada sense entrebancs. I perdoneu la guerra bruta dels unionistes, que us volen segrestar. I no permeteu que els catalans no poguem votar, per la nostra LLIBERTAT! DEMOCRÀCIA!
Georgiana
Catalunya sempre a l'avantguarda.
cebrià aldric
Jo mai vaig acceptar el règim del 1978. La il·lusió de que Espanya podia canviar em va durar uns pocs mesos. Exactament fins que vaig llegir el projecte de la constitució del 78.
Mira si Espanya és retrògrada i fatxa, Cot
El dia de l'Orgull (LGTBI) Mundial té lloc a Madrid, amb aquestes lleis franquistes que perduren intactes gairebé 40 anys després del 78. Aquí a Catalunya, preneu exemple espanyols endarrerits, estem popularitzant com ball de l'estiu "Endavant les atxes" (presumpta cançó de la diada de 2016 i pur agropop de Berga) amb magnífiques coreografies de l'ANC.
Hola Cebrià
tens tota la raó. Només cal llegir l'article 2 ("indisoluble" "indivisible") ("nacionalitats" quines?) i art. 145 (no federació de comunitats autònomes; avís a futura corona-catalanoaragonesa, països catalans? federalistes, on sou!!!) per saber que es va fer amb les pistoles dins un calaix!
Ramon
Lluitar contra "el règim del 78" és Juliana. És Colau. És Lampedusa. És el pla del sistema. És encaixisme. És Duran.
Ramon
El catalanisme polític era la resistència nacional catalana al règim del 78. Era intentar el redreçament nacional i identitari de Catalunya malgrat el que digués la Constitució del 78. La lluita contra el règim del 78 és precisament el que vam estar fent els nacionalistes catalans, els sobiranistes catalans, fins el 2010. I el 2010 el poble català va passar full. El 2010 vam dir que prou de lluitar contra el règim del 78. Ja no volíem encaix plurinacional. Prou. Independència!
Ramon
El pujolisme (i aquella ERC) era la lluita contra el règim del 78. Però el 2010 va resultar que, per la conjunció de tres factors (despit, classisme i mala consciència), molts progres catalans que havien set els grans valedors del règim del 78 contra Jordi Pujol (i contra aquella ERC), van tornar-se independentistes exprés i aquest tomb va desencadenar el procés. El procés era donar per acabada la lluita contra el règim del 78. Ja no volíem encaixismes. Ja només volíem la llibertat de Catalunya.
Ramon
Jo tota la vida no he fet altra cosa que lluitar contra el règim del 78. Lluitar contra el règim del 78 no era quelcom botifler. Tot el contrari. El botifler, llegeixi's el sociata i l'ecopastanaga, era el gran defensor del règim del 78. Però ara les coses han canviat. Ara, "lluitar" contra el règim del 78 és picar l'ham de la contraprogramació pudent al procés independentista.
CATALA
LA DEMOCRACIA NO SE FUNDA SOBRE ASESINATOS Y MUERTOS EN LAS CUNETAS NI CON AÑORAMIENTOS FRATERNALES NI CON MEDALLAS A LOS FRANQUISTAS... ESPAÑA = IGUAL DICTADURA ENCUBERTA = FAXISTES = DEL P.P. I DEL P.S.O.E.
Ramon
El procés sobiranista no és lluitar contra el règim del 78 sinó deixar de lluitar-hi.
Ramon
"Lluitar" ara contra el règim del 78 és plegar veles. Acotar el cap. Acceptar la derrota. És canviar la llibertat de Catalunya per picar l'ham de caaaaada vegada, allò no més vell que l'anar a peu però sí més vell que l'anar en bicicleta, de l'"Antes roja que rota". No és veritat, que Espanya no ha fet contraoferta. Sí que l'ha feta. És aquesta. Fer-nos 'lluitar" contra el règim del 78.
Ramon
Si no ens en sortim, com em temo que passarà perquè si sempre fas les mateixes coses de la mateixa manera el més probable és que també sempre obtinguis els mateixos resultats, si no ens en sortim, dic, algú repescarà un article d'Enric Juliana dels inicis del procés sobiranista que ja ens anticipava que aquest era el pla. El dubte que em ve, és si el lífting espanyol és conseqüència del procés sobiranista o si, més humiliant encara, el propi procés ja va ser propiciat per forçar el lífting.

envia el comentari