La por

"La gent està preocupada perquè vaig a Londres, però els semblaria bé que anés a Etiòpia. La informació ens genera por"

Aquests dies quan dic que marxo a Londres de vacances la gent canvia la cara. No m'havia passat mai. Ara, però, hi ha expressions de certa por. De preocupació honesta pel meu destí. Pateixen una mica pel que passarà. És una por il·lògica, tan arbitrària com qualsevol altra. Però, aquestes setmanes, la difusió de notícies terrorífiques relacionades amb aquella ciutat han focalitzat les pors occidentals. La informació ha generat preocupació. No pas els fets, sinó la manera que tenim de difondre'ls. Per això agrupem la por en coses tan inconnexes com un incendi, un apunyalament jihadista i un atropellament anti-jihadista. Els mitjans creen una sopa d'informació que genera por acrítica.

 

La tele, els diaris i la ràdio tenen un sol objectiu avui en dia: l'audiència. Captar l'atenció de la gent i fer-ho de la manera més massiva possible. Per aconseguir-ho aposten per continguts televisius atractius. Podeu imaginar què és el que capta el mostre interés. La sang. L'horror. Les morts i les amenaces. Som una diana perfecta pel terrorisme degut a la nostra passió per parlar hores i hores sobre la mort. És per això mateix, per aquesta submissió dels mitjans de comunicació a l'horror i el morbo, que s'informa sobretot de les coses terribles. Aquest és el camp abonat perquè la por creixi i ens bloquegi. El cineasta i periodista Michael Moore deia que els joves no haurien anat mai al Vietnam si haguessin sabut què era realment la guerra. Ells havien vist pel.lícules de John Wayne idealitzant la Segona Guerra Mundial, no informatius salvatges sobre decapitacions a Síria.

 

Resulta que tenim por perquè sabem que passen coses horribles. I, a sobre, resulta que els mitjans ens ho expliquen amb passió. Ens atabalen destacant tot allò terrorífic que passa. Això, sí, allò que passa a Occident. Per això ens angoixa Londres i no Kenya. Per això, malgrat els horrors de l'Àfrica, la gent està preocupada perquè vaig a Londres, però els semblaria bé que anés a Etiòpia. La informació ens genera por i, alhora, ens enganya perquè ens explica el món de manera incompleta. Em pregunto si els pioners haurian anat a Amèrica del Nord si els diaris haguessin explicat diàriament les salvatjades puntuals que feien els indis.




Comentaris
Narcís ( si aquest estat n'és el primer en estafar i defraudar i, què dir-ne, furtar, malbaratar!) ( ben fum via mateix IRPF ingressos broixos que freguen la no declaració àdhuc mantenint segones/ terceres persones!) ( país veí està enfonsat del tot .. anem’s-en o ens arrossegarà!)
1. N'és obvi " amb por no es pot viure " ! Conclusió: aire que vol dir vent! 2. N'és obvi que som envoltats de mal i delinqüència ! 3. N'és obvi ens poden ben fúmer a qualsevol lloc àdhuc domicili ! 4. N'és obvi hom no pot refiar-se'n ni de ' funcionaris que donen fe '! 5.N'és obvi el munt d'estafadors i fraudosos que hi ha pertot! 6. N'és obvia la màfia muntada al voltant d'empreses de seguretat .. hi hauran politicastres pel mig? PD: de tot cor et desitjo ' bon viatge i estada '!
fora por
La por es cura vitjant. Viatgem on sigui aquest estiu que Espñ ens vol inocular pors
Reflexiu
Jo no clico quasi mai a notícies d'aquest tipus, per no alimentar la demanda. Espanya és un Estat on han mort per terrorisme més de 1.000 persones i tot i així venen cada any 60 o 70 milions de turistes. A mi no em dóna cap por anar de turisme a cap lloc pel tema terrorisme, les posibilitats són ínfimes i inclouen també casa nostra.

envia el comentari