Dedicat a altres mals perdedors, i a TV3

"Que els altres no tinguin escrúpols no pot condicionar el nostre comportament. Si ho fa, haurem perdut igualment"

He estat pensant molt en gramàtica i puntuació aquesta setmana. La puntuació compta per molt, tant en anglès com en altres idiomes. Mirem, per exemple, aquestes dues frases:

 

The butler stood by the door and called the guests' names.

The butler stood by the door and called the guests names.

 

Les dues frases es distingeixen per un sol apòstrof, però el sentit és totalment diferent. En la primera frase, diu “El majordom era a la porta i anuncià (cridà els noms d') els convidats.” La segona: “El majordom era a la porta i insultà els convidats.” 

 

Si un no conegués l’ús de l’apòstrof per fer el possessiu en anglès, potser pensaria que podria haver-hi confusió entre les dues frases, que no és possible entendre-les, que són ambigües. Però, malgrat que les dues frases s'assemblen molt, cadascuna s'entén perfectament. I encara que no et fixessis en l'apòstrof a la primera, així que algú te l'assenyalés, el sentit no és discutible. Cada frase diu només una cosa i ho diu clarament. Que algú no l'hagi entès no vol dir pas que sigui ambigu.

 

—----

 

El 97% dels científics que estudien el canvi climàtic estan d'acord que els humans som responsables del canvi climàtic. Però això no impedeix que l'altre 3%—juntament amb una altra gent a qui li interessa—busquin dades disperses i puntuals que, segons ells, no quadren amb la resta de la informació, i sembrin dubtes. No ho sabem, diuen, no hi ha consens. Els creacionistes, als Estats Units, fan el mateix. Diuen que ja que no s'ha trobat l'enllaç directe entre els primats i els humans, no podem estar segurs sobre tota la resta de la teoria de l'evolució. El més fort és la conclusió: l'evolució només és una teoria, i ja que només és una teoria, té la mateixa credibilitat que qualsevol altra teoria, com per exemple la de la creació explicada a la Bíblia. I així exigeixen que s'expliquin aquestes dues teories una al costat de l'altra a les escoles del país.

 

No acceptem aquestes fal·làcies, ni als Estats Units ni a Catalunya. Exigim la veritat, dels petits i dels grans. Rebutgem les equivalències morals. Acceptem la complexitat i demanem honestedat. Sobretot, no actuem com els que critiquem. No podem controlar el que fan ells, però sí com actuem nosaltres. Prediquem amb l'exemple. He vist un descontrol d'insults al meu Twitter aquests dies que feia una mica de vergonya, la veritat. Hi ha prou coses per criticar. No cal recórrer als insults i insinuacions falses.

 

—----

 

Expliquen que, quan jo era petita i perdia al Monopoly, em tancava al lavabo durant hores i hores, i em negava a parlar amb ningú. Era molt mal perdedora. Continuo sent-ho. I una cosa és perdre per culpa pròpia però, si es perd davant d'una tossudesa sorda, manipulació i/o mal ús de poder, encara fa més mal. Però enlloc de quedar-me al lavabo, amb l'edat he desenvolupat unes estratègies per lluitar-hi. 

 

Primer, s'ha de fer tot el possible per treure la sort de l'equació. No volem haver de dependre dels daus. Informem-nos de tot i fem els deures. Preparem el terreny per tenir tots els números per guanyar. Segon, en lloc de bloquejar-nos i enfadar-nos, hem de reaccionar. Lluitem fins al final, contestem, donem raons, busquem recolzament, i ens assegurem de la nostra posició. Haver perdut avui no vol dir que demà no fem la torna. 

 

Tercer, el que sembla una derrota a primera vista pot tenir certs avantatges; on es tanca una porta, s'obre una finestra. Els febles, malgrat haver perdut, podem adonar-nos de qui són els nostres aliats i com hem de pal·liar els nostres defectes. Els poderosos, malgrat haver guanyat, poden quedar en evidència i la propera vegada, tenir més difícil sortir-se amb la seva. 

 

En resum, hem d'aprendre del fracàs per saber actuar i reaccionar millor en el futur. No importa com hem caigut, sinó com ens aixequem.

 

—---

 

Que els altres no tinguin escrúpols no pot condicionar el nostre comportament. Si ho fa, haurem perdut igualment.

 

Per acabar, us ofereixo una traducció d'un escrit de Lao Tse. Espero haver fet la traducció correctament. Si no, aviseu :)

 

Una gran nació és com una gran persona.

Quan s'equivoca, se n'adona.

En adonar-se'n, ho reconeix.

En reconèixer-ho, ho corregeix.

Lao Tse, Tao Te Txing

 

-----

 

P.D. Si heu notat menys errors en els últims escrits és gràcies a l'ajut i correcció de l'Albert Ràfols. Si encara n'heu trobat, la culpa és només meva. 




Comentaris
Fat Boy
Deia Al Capone que 's'aconsegueixen moltes coses dient una paraula amable, pero que se n'aconseguien mes amb una paraula amable i una pistola. Quan estem tractant amb un estat que es comporta amb nosaltres com l'Al Capone estem llestos si nomes li contestem amb paraules amables.
Marisa
Liz, ets una bona persona
Jordi Comasobirana
Per cert, a TV3 ja han corregit la mala traducció de la frase del NYT o encara segueixen copiant els titulars dels pamflets caspanyols que no saben anglès?
Carles Claret
Benvolguda Liz: Escoltar-se a si mateix és molt revelador. Llegeixo que dieu "quan jo era petita i perdia al Monopoly, (...)em negava a parlar amb ningú. Era molt mal perdedora. Continuo sent-ho." I, a continuació, us referiu a "teories de la conspiració" que us enerven per irracionals. Doncs bé, el que us ha passat arran de l'editorial de "The New York Times" és precisament això. Us heu encegat i heu volgut "reinterpretar" una opinió diàfana perquè no validava els vostres desitjos. Res més
Lector
Excel.lent article.
Jesús (Xess)
i encara n'hi ha un neci que li discuteix a una escriptora, editora i traductora nord-americana què significa una frase en el seu propi idioma... I no només ella ha donat la traducció correcta, d'altres traductors i filòlegs d'anglès diuen el mateix.
Monopoly
El Monopoly és un joc que hauria d'estar prohibit a la mainada, perquè irremissiblement al final de la partida acaba recreant un sistema de castes, de gent superior i inferior que es va definint al llarg de les jugades. En el parxís o la oca, perds o guanyes i no passa res, són jocs divertits i variables, en el Monopoly el nano esdevé un perdedor (en el sentit que donen els nordamericans al terme).
gracies
Liz, com es nota que ets filla d'una gran nació feta d'homes i pels homes, coratjosa. Tan de bo l'independentisme i els catalans en general agafem una mica del teu, del vostre esperit de lluita davant l'adversitat, amb cor per menat amb el cap. Els catalans ho hem capgirat manta vegades. Però res està escrit...
Narcís ( ´sembla estrany haver tant contertulià .. del Nació !)
1. N'és obvi que de fracàs en fracàs .. hom n'aprèn a no fracassar ( àdhuc ni així!)! 2. N'és obvi no podem posà'ns-e a l'altura ( baixesa ) del bergant de torn ( si som 7.500 milions d'éssers humans al món .. quants ' cretins ' hi poden haver?, ço és, no podem ser pendents de tots sinó no viuríem nostra pròpia vida! , així doncs, el que passa és que de vegades, malauradament, hi coincidim físicament, però .. ni cas, no podem perdre, anar enrere per aquests d'aparença humana només!)!
No
No cola Claret: havent escoltat les raons de filòlegs, traductors i gent de parla anglesa, ja sabem qui ha manipulat l'escrit del NYT. Com diu en Jesús, hi ha necis wue neguen l'evidència.
Ramon
TV3 continua dient-ne "xenòbob" del FN francès i partits europeus similars però en canvi també continua sense anomenar Podem ni comunista, ni sucursalista, ni radical, ni populista, ni corrupte, ni tan sols polèmic. I aquest doble discurs es tradueix en espanyolisme fàctic, Vicent.
https://sitronacrida.wordpress.com/
Encara més, la dada del 97% de centífics a favor de l'escalfament global antropogènic (EGA) prové d'un article en el qual els autors van examinar els resums de la gran majoria d'articles sobre el canvi climàtic i van mirar si, explícitament, s'hi defensava l'EGA. El resultat que van observar fou que aquesta defensa explícita sortia en un 97% dels articles. Això vol dir que, com a mínim, un 97% dels ceintífics defensa l'EGA, però molt possiblement en són més (segons alguns autors, un 99.99%).
Mireia
Molt bé, Liz! Endavant!! T'estimem per com ets!
Bruna C.
Gràcies Liz Castro. Esperem que TV3 faci la correcció algun dia. Tot i que en aquest país on qualsevol periodista (amb títol o sense, pels de dalt les titulacions no compten, et posen a dit encara que no tinguis ni un primer de carrera) pot arribar a ser director, no tenim la sort de que se'ns multipliquin les Terribas ni els Gordillos, sinó que veiem rere cada elecció com els qui manen posen als seus hooligans a manar. I ser BON PERIODISTA, o escriptor, no garanteix en cap cas ser un bon gestor
Ramon
Aquells partits no es reconeixen com xenòfobs. Per tant , només un mitjà de partit pot anomenar-los així. Perquè és prendre partit. És dir-li a l'audiència: "Ells no es reconeixen xenòfobs però nosaltres sabem que sí que ho són i per això els combatem ja des del lèxic mateix". La pregunta, ho repeteixo, és llavors per què carat no li diuen sucursalista al PSC. I per què no li diuen comunista a Podem. TV3, efectivament, adoctrina. I tant, que adoctrina! Adoctrina en progre, s'entén.
No
I no és xenòfob el FN?
Vlad
Sincerament, l'escrit no té ni cap ni peus. Imagino que cadascú decidirà si l'interessa guanyar o perdre, no tothom és igual, de la mateixa manera que a molts catalans el tema de la independència no els interessa. Però clar a molta gent compromesa això els crema. El primer i primordial és aprendre a respectar la decisió dels altres encara que no la trobin encertada. És la primera norma de la democràcia. Com aprendre a perdre. O adonar-se que un no és Aristòtil o Plató. per l'amor de Déu!
pel Vlad
Ei Jordi Sanchez, ai, Vlad.... ves a vomitar en una altra banda, va. Paga bé en Madí via beca Endesa,oi? Va, becari, segueix de 2 x sempre. O de 3, ara darrera el Cuixart. I deixa que TOTHOM s'expressi amb llibertat com la Miss Castro.

envia el comentari