Un regne amb dos reis i una mòmia

"A Espanya la llei és tan, tan sagrada que els primers que estan fora de la llei són els dos reis. I no passa res, perquè la llei és seva, i no nostra"

El rei emèrit, Juan Carlos I, està emprenyat com una mona perquè no l’han convidat a la gran cerimònia de la casta borbònico-constitucional: la celebració del 40è aniversari de les eleccions del juny del 1977. Una cerimònia absolutament artificial, amb olor de naftalina i formol, pensada des de la casta i per a la casta, entre la més absoluta indiferència dels ciutadans i súbdits de totes les Espanyes. Una cerimònia que podem entendre perfectament com el ritual d’una elit política, econòmica i social que se sent amenaçada i que exhibeix el seu poder: la mòmia embalsamada de la Transició Democràtica, simbolitzada per una Constitució morta i fossilitzada. Com aquell braç incorrupte de santa Teresa que tant li agradava al Caudillo. Com la mòmia de Lenin a la plaça Roja.

 

Es reivindiquen a ells mateixos, treient pit. Exhibeixen els símbols de poder, es fan la foto més impressionant que han pogut, per enviar un missatge claríssim: estem aquí, som els amos i estem disposats a plantar cara. A veure qui té nassos de desafiar-nos. Això és el que estan dient.

 

S’omplen la boca amb la llei. A Espanya, sembla que la llei ho és tot, que el respecte a la llei està per damunt de tot, que és sagrada. Ja ho sabem: qui pot, se la passa per allà on pot. Això també ha funcionat a Catalunya, no ens n’oblidem. En diuen “llei”, “Estat de Dret”, “Imperi de la llei” i altres expressions tan solemnes com buides. Però estan dient una altra cosa: aquí manem nosaltres, els hereus de Franco i els que van arribar a un tracte raonable amb els hereus de Franco.

 

40 anys de democràcia que són, en realitat, quaranta anys de postfranquisme després de quasi quaranta anys de franquisme. Vuitanta anys de continuïtat en el poder, amb la incorporació d’alguns sectors domesticats. A Alemanya es va fer un procés de “desnazificació”, a Espanya no hi ha hagut mai “desfranquització”. Vivim en una democràcia instal·lada sobre els fonaments del franquisme, controlada i expremuda per la mateixa casta, la que té el control absolut de la llei, la que interpreta i aplica la llei, la que posa la llei al servei dels seus interessos i ha aconseguit que una gran majoria s’hagi empassat la seva mentida.

 

Però hi ha un problema, i gros. L’emprenyada del rei emèrit Juan Carlos I. A veure, quin article de la Constitució empara que hi hagi dos reis, dos, al Regne d’Espanya?

 

Cap, ni un. És una fórmula absolutament anticonstitucional. Una presa de pèl com una casa. Tanmateix, a Espanya, com a l’antiga Esparta, hi ha dos reis, l’emèrit i l’invisible, Felipe VI. Com a Roma, on també hi ha dos Papes. Els devia fer gràcia la fórmula. Ja se sap, coses de l’Esperit Sant, sempre pendent de la reserva espiritual d’Occident…

 

I, clar, arriba el dia de muntar l’escenografia falsa de l’aniversari d’aquelles eleccions de juny del 1977, com si commemoréssim el dia que Moisès va rebre al Sinaí les taules de la llei de mans de Yahveh. I de sobte s’adonen que sobra un rei. Ves per on: on redimonis s’ha d’asseure el rei emèrit que no és rei però sí és rei, en un acte presidit per un rei que sembla una figura de cera? I a sobre amb tot l’historial que el rei jubilat arrossega.

 

Doncs res, van i decideixen que no el conviden, que l’amaguen, com si no existís. I el rei de la Transició, el mateix que va ser escollit per Franco i va garantir la continuïtat en el context d’un canvi dintre de certs límits (és a dir, una brillant maniobra per prolongar el franquisme light), es queda fora de la foto, de la mateixa manera que està fora de la Constitució.

 

Aquest sí que seria un tema interessant a plantejar al Tribunal Constitucional, si no sapiguéssim ja la resposta: com pot ser que Espanya tingui dos reis i la Constitució no en digui res d’aquesta fórmula tan estrambòtica per a la “jefatura del Estado”?

 

Però la mòmia de la Transició està callada i emmanillada, no té veu pròpia, i la Constitució diu el que ells vulguin interpretar que diu. I per tant Espanya té dos reis i tots tan contents, per bé que un dels dos fa molta nosa i no acaba de deixar-se embalsamar del tot. Més anticonstitucional, il·legal, surrealista i demencial, impossible. Però com li fan dir a Felipe VI, “fuera de la ley sólo hay arbitrariedad, imposición e inseguridad”.

 

Sens dubte, ja ho veiem, a Espanya la llei és tan, tan sagrada que els primers que estan fora de la llei són els dos reis. I no passa res, perquè la llei és seva, i no nostra.




Comentaris
Narcís ( som Catalunya, som PPCC, som al s.XXI, som a Europa, som a Occident, som a la UE .. què fum país veí que no sigui ser nostre botxí .. ja n’hi ha prou .. cadascú a ca seva i Déu a la de tothom .. si vivim en societat, vivim en convivència n’és per facilità’ns-e l’existència .. i espanya ens
Per què aquests de la foto donen la sensació de ser mantinguts bons vivants/ ' la bien pagá ' o pistolers/ sicaris i , sens cap mena de dubte, faroners, faroners de barriada .. quan allò aconseguit per a sa espanya només ha estat " espoli i deturar avançada catalana " així com " estendre la mà esperant almoina europea " i resta que no cal desglossar " malbaratar, furtar i fer fallida llur estat "? PD: i totes ses falses autonomies rebent més diners del que n' aporten i .. tan orgulloses!
Ojito, Sr. Rovira
Bes que no li llencin a sobre al Sanches Ojete (que com el seu nom indica té una fixació per donar pel...)
CATALA
ESPAÑA = IGUAL DICTADURA ENCOBERTA = FAXISTES ......P.P. ...P.S.O.E.
@ CATALA
TORNO DIRTE QUE ET QUEDES CURT, AS MILLORAT PERQUE I AFEIGUEIXES P.P. I P.S.O.E. PERO ET FALTA ELS FILLS DE MALA MARE.¡ catala ! concreta ve el que vols dir.
FEDERALISTA
AMIC INDEPRE ROVIRA t'has fet la pixa un lio,que has volgut dir, clar estas tan adoctrinat i fanatizat,que ja nosaps plasmar al paper, ni el teu pensament, be teu o de la madrassa indepe, perque ves per on tots penseu igual tirar merda a espanya el rei els partits, i no proposar mai res per canviar i reformar lo que no funciona be a l'estat i deixar lo que funciona, excepte fer el famos referndum unilateral e illegal per fer un nou estat ridicol de joguina fora d'espanya de europa i i del mon,
federalista
deia que bla blña bla pero en comptes de reformar i fer millor l'estat que ja tenim deixant lo bo i reformant lo roi, bala bal bla, i res mes que l'ensoñacio de la arcadia estalado carolingia indepe, sense cap base legal i que estaria fora de espanya i de europa cal ser rucs, fanatics i adoctrinats.
Molt bo l'article
Sols una pregunta, com sel podria fer arribar als sociates per acabar de destrossar la poca dignitat que tenen.
enric
Sóm la primera autonomía per antonomasia, despres va venir el café para todos. Les altres autonomies que no son aportadores, en lloc de tenir respecte per Catalunya, sols han servit per insultar i dir que som uns lladres que ens emportem els seus diners. Marxem per que no ens ho hagin d'estar repetin continuament i estiguin tranquils.
Al federalista que no té amb qui federar-se
No sé quin article critiques. Aprèn a llegir abans de llançar-te a escriure. De res.

envia el comentari