La diplomàcia espanyola, desbordada

"Ni a Catalunya ni al món no queda ningú que confiï en l'estratègia de Madrid, aquest és el seu problema bàsic"

L'editorial de The New York Times ha encès les alarmes de la diplomàcia espanyola. Set anys més tard de la sentència del Tribunal Constitucional, el conflicte entre Catalunya i Espanya ha empès el catalanisme polític cap a l'independentisme, ha destrossat els partits transversals, ha consolidat un bloc independentista molt mobilitzable i capaç de generar majories parlamentàries i, sobretot, ha internacionalitzat la qüestió fins el punt que la premsa més influent del món ha entrat a fiscalitzar l'actitud de Madrid respecte a Catalunya. El balanç, des del punt de vista de l'Estat, és desastrós.

 

Ara, a més, l'U d'Octubre s'ha convertit en un límit temporal que accentuarà l'interès dels mitjans internacionals i fins i tot de les agències de rating que insisteixen, en la línia del NYT, que l'única sortida viable per a l'Estat espanyol és un acord amb les institucions catalanes. En definitiva, a hores d'ara ja ningú no creu que la solució sigui la que es proposa des de Madrid: Reprimir amb una certa mesura i esperar a què el problema se solucioni sol.

 

Ni a Catalunya ni al món no queda ningú que confiï en l'estratègia de Madrid, aquest és el seu problema bàsic. Amb tots els mitjans d'un estat, no han aconseguit imposar el fil argumental de la repressió i el Codi Penal. L'U d'octubre ho tenen complicat. Molt.




Comentaris
L'editorial del NYT sobre Catalunya és irrellevant
Fins costava trobar-lo entre tants editorials, opinions i articles d'opinió de les Opinion Pages al web del diari. Article típic de la "acció exterior" de Diplocat. Sr. Cot, ja que cita el supermalvat "El Mundo" al link "agències de rating" seria recomanable que s'hagués llegit la notícia per no fer dir a aquest diari el que no diu. Tot el que diu Yann Le Pallec sobre Catalunya és: "El nostre escenari central és que la crisi amb Catalunya es resoldrà".
Qui sembre vents recull tempestes
La catalanofòbia que han sembrat tant irresponsablement els ha deixat en una posició fatal per els seus interessos.
Sly
M'encanta! Però, això de que l'u d'octubre ho tenen molt complicat... Espera't als anys vinents i veuràs cóm de complicat ho tindran!
XX
Si el "sí" guanya per un 90% amb una participació de menys del 50%, serà complicat fer valer el resultat del referèndum. Ho saben i és el que busquen. De demòcrates tenen el mateix que Franco. Cal animar la campanya del "no".
Maria
A prendre per cul! Ja, home!! S'ha acabat el bròquil!!
Jordi Estelada
Doncs encara surten els pallussos de torn dient que aquest referèndum no se celebrarà. Farà gràcia veure la cara que posin quan arribi el dia i es faci el referèndum, i sobretot la que posaran després de veure que ha guanyat el SÍ. Visca Catalunya lliure !!*!!
Ningu? segur?
Que ningu no confia en l estrategia de Madrid ?? I Colau? I Coscubiela ? I el PSC ? Que et penses que estan esperant?
Josep
Crec que el problema es que els Estats no tenen amics ni enemics, nomes tenen interessos. Nosaltres en aquest aspecte estem ben "solets" (de moment) i cal lluitar sense desanimar-nos. Quan arribi l'hora veure'm qui ens fa costat i qui no i esperem que la matussera diplomàcia espanyola signifiqui una gran ajuda. Endavant cap a la llibertat !!
clotenc
"Ja ningú no creu que la solució sigui la que es proposa des de Madrid". D'acord, peró tampoc la que es proposa des de Barcelona. Tothom reclama una sortida negociada. Olvidaos de la independencia!!!!!! No la quiere nadie
Ana Maria
Qué la Independencia no la quiere nadie? Ja, ja ja.. Debes de estar ciego y sordo!!
Narcís ( ens n'anem : mai més suportar la maledicència, la maldat d'aquesta ' xurma ' .. continuïn amb llurs toros, toro de la Vega, llançant cabres des del campanar, tallant caps amb la mà, ignorants sinó analfabets, emigrant i llurs manaies vivint-hi de collons de mico, però ara, al seu càrrec!)
L'autoritat d'una llei, i més sent " llei elemental " com n'és seguir dessota estat aliè i, què dir-ne, que ens nega, anihila i espolia ( i, per si fos poca cosa, ens escup i ens pixa al dessobre! ) .. la dóna el poble, i aquest nostre poble dirà " adéu-siau " botxins de baixa estofa, i ho ben materialitzarà amb " majoria de SÍ " i números quins siguin, quins surtin ! PD: encara recordo un fatxet que temps ha digué " lo catalane quieren tener zu casa/ epaña y ademá tener zu pizo/ Cataluña " !
Claud
clotenc, o no t'he enteres de res del que passa, o es que fumes purcariota, i/o vas pet. Com pots dir una cosa així. Fes-to mirar.
Eusebid e Terol
Narcís, no et podries Narcís, en lloc de: Narcís (ens n'anem : mai més suportar la maledicència, la maldat d'aquesta ' xurma ' .. continuïn amb llurs toros, toro de la Vega, llançant cabres des del campanar, tallant caps amb la mà, ignorants sinó analfabets, emigrant i llurs manaies vivint-hi de collons de mico, però ara, al seu càrrec!)
Josep Maria
L'U d'Octubre votarem. Si guanya el SI, aquella mateixa nit, començarà la desconnexió. Si no ho fem així, tindrem problemes. President, cal ser enèrgic i clar, desde el minut 1.
Jordi Queralt
Hi haurà referendum i els socialistes hauran de demanar perdó per el seu posicionament vers la Catalunya esperançada i nova.
Pere Gallerí
Es que el referèndum es un assumpte intern... fins que faci pujar la prima de risc. I pot fer-ho. Llavors veurem la Merkel resolvent l'assumpte intern.
Elena
"Esperar a què el problema se solucioni sol " és incorrecte. S'ha de dir "Esperar que el problema se solucioni sol". Per la propera vegada ;)

envia el comentari