La Constitució ja no existeix

"El govern espanyol es pot passar la Constitució per l’arc de triomf, perquè és seva. I el Tribunal Constitucional, que també és seu, que no es fiqui allà on no el demanen"

El mateix dia, la mateixa Constitució i dues interpretacions que no encaixen i que revelen la gran mentida sobre la qual s’ha plantejat el joc. Per una banda, el míssil del Tribunal Constitucional que apunta a la línia de flotació de l’estratègia internacional del govern català: ja se’n poden anar oblidant de la seva Conselleria d’Afers Exteriors i no cal ni que es molestin a canviar-ne el nom. Un míssil calculat, amb la dosi justa d’explosius: s’intueix, podria ser, que el TC no té massa ganes de convertir-se en una mena de “comando suïcida” que fa la feina bruta del govern espanyol.

 

Per l’altra, el mateix govern espanyol, el que porta la bandera de la Constitució, l’Estat de Dret i l’Imperi de la Llei (tot en majúscules, que sembla més seriós), té la barra d’afirmar que no pensa fer cas de la sentència del TC sobre la pornogràfica amnistia fiscal del 2012. En ambdós casos, la base és la Constitució i l’hipotètica, pressumpta i malbaratada autoritat jurídica i moral del TC. Però en un dels casos -el de Catalunya- la sentència se’ns presenta com la veritat absoluta i en l’altre -la duríssima rebolcada a Rajoy i Montoro per l’amnistia fiscal- no passa de ser una mena de beneiteria d’uns magistrats llepafils.

 

Traduït al cristià: el govern espanyol es pot passar la Constitució per l’arc de triomf, perquè és seva. I el Tribunal Constitucional, que també és seu, que no es fiqui allà on no el demanen.

 

El mateix dia queda claríssim, una vegada més, que la Constitució espanyola ja no existeix, ni tan sols per al govern espanyol.

 

L’utilitzaran i la prostituïran tantes vegades com calgui, per suposat. En això han demostrat no tenir manies. De fet, és la pedra angular del seu relat trampós i mentider, que han aconseguit convertir en el relat dominant a Espanya. L’important és tenir jutges, fiscals, policies, brigades polítiques i militars, en darrera instància, i un relat que justifiqui més o menys l’ús de la força. La Constitució ha quedat reduïda a una simple excusa per sostenir un poder central i una xarxa d’interessos econòmics cada vegada més podrida i qüestionada.

 

Però no menystinguem la Constitució. Com la Bíblia, no se l’ha llegit gaire gent, però té encara un gran prestigi i actua com a llibre sagrat, per molt que els seus sacerdots perjurin, menteixin i escarneixin el text constitucional. Saltar-se allò que el govern espanyol i el “bloc constitucional borbònic” (PP, PSOE, C’s i els espavilats del PNB) diuen que és la Constitució, constitueix un pecat horrible. La conseqüència del “pecat anticonstitucional” és el càstig amb la llei a la mà, els jutges i tota la parafernàlia formal que fa que tot el muntatge sembli seriós, legítim, legal, democràtic i jurídicament impecable.

 

Aquest és el parany de fons. Més enllà de les fronteres de Catalunya, funciona amb un èxit notable. A Espanya hi ha poquíssima dissidència constitucional, no tant per respecte com per la vella por i els vells vicis associats a la política i arrelats en el franquisme i en la transició. Aquesta és una de les claus que expliquen per què les esquerres tenen pànic a plantejar el republicanisme amb un mínim de valentia: estan atrapats a la poderosa gàbia constitucional, al relat de la transició, de la unitat d’Espanya i de la monarquia borbònica. I no s’adonen que en el mateix paquet estan sotmetent-se al domini d’una casta hispano-madrilenya, extractiva, corrosiva i abusiva.

 

Només Catalunya sacseja seriosament la farsa constitucional, mentre el País Basc se n’aprofita hipòcritament.

 

Per això, cada vegada és més evident no només que la Constitució està morta, sinó que només existeix com a argument suprem per impedir que Catalunya faci trontollar i caure tot l’edifici. No els importa un rave la Constitució, sinó els privilegis que perdrien si Catalunya aconsegueix anar-se’n. Saben que l’endemà mateix el relat dominant esclataria en mil bocins.

 

De manera que, com diu la llegenda que van fer amb aquell mercenari anomenat El Cid, portaran el seu cadàver a la batalla, a veure si encara té el poder d’aterroritzar-nos, acompanyat de tots els seus instruments de coerció i repressió. Però la Constitució ja és lletra morta, aquesta és la seva gran feblesa. En el fons, aquí i allà, tots ho sabem.  




Comentaris
Sixtus
És ben cert que el paper ho aguanta tot. Perquè articles com aquest són pura escriptura automàtica.
Llum
L'article diu la veritat sobre "el gobierno de la nassion" Si no ho has entes torna a llegir i si encara no ho entens es que no vius a Catalunya. Per tant no opinis No es assenyat parlar del que es desconeix quedes com un ihnorant
pep
Sixtus, tic tac tic tac tic tac jajajajajajajajajajsjajajajajajajajaj 10-O
Narcís ( n'és obvi que aquest ' constitucional ' no respón a allò, a res, pel que fou fet que sí fúmer, fúmer, fúmer Catalunya o simple braç armat!) ( com les cortes generales no tenen tot el poder polític .. hi cal aquest ‘ poític - militar ‘ fent i desfent a son capritx!)
Així és ! Aquesta ' constitució ' n'és pur " paper de vàter " perquè sinó de què l'estatut amb +- 90% del parlament, amputat per cortes alienes i passat, a sobre, per referèndum així com sancionat i proclamat .. fou ' fet miques ' amb abús i prepotència sinó directament frau de llei pel tc i, per si no fos prou, amb magistrats (?!) morts, bandejats i deixats de ser/ caducats? PD: la resta cau pel seu propi pes així simple substitut de canons, d'assassinats!
va de cavalls
Boníssim això de portar el cavall mort a la batalla. Es que la pifien tant que encara ajuden. Gràcies. Un esforç més.Ja falta poc
cebrià aldric
El que molts "Espanyolissims" no saben és que El cid Campeador, perseguit pel seu rei Sancho IV, que mai li perdonà la humiliació (per a ell) de Santa Gadea, va estar al servei del valí sarraí de Lleida i acabà els seus dies al servei del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, el Gran. Na Ximena, la darrera comtessa de Besalú era néta seva..
Ja us agradaria a tots els de l'olla que la Constitució no existís
Si aquesta és l'argumentació de la legalitat del referèndum que van a explicar Puchi, Junki i teloners els propers dies arreu de Catalunya, que Déu (en honor a la Bíblia) ens ajudi.
Fe de erratas de cebrià aldric
El rey castellano que desterró al Cid dos veces fue Alfonso VI , la primera en 1080 ó 1081. Tras una reconciliación hubo nuevo destierro en 1088. [Lo que viene está claramente explicado en http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-000946]. El Cid nunca sirvió al valí de Larida, sino al de Saraqusta. Venció a Berenguer Ramón II (aliado del valí de Larida) dos veces: en Almenar y en el Pinar de Tovar. El casamiento de María Rodríguez con Ramón Berenguer III no implica vasallaje.
El Cid va ser un senyor de la guerra mercenari i res mes. Tot el demés fullaraca. "Ixie el sol i quant fermoso apuntaba "
anònim
Em sembla que no son fils el que llepan. Son altres coses.
Jordi
Ja a poc e nèixer, la dita Constitució espanyola se la passaren pel folre. Això d'Espanya no hi ha per on agafar-ho: http://hayderecho.com/2014/02/28/referendum-andaluz-de-28-de-febrero-de-1980-el-caso-almeria/
Jordi Estelada
La seva Constitució no és la nostra. Nosaltres volem tenir la nostra pròpia Constitució, i aquesta sí que serà plenament democràtica i conforme als temps actuals.
Jordi Català Sobirà
El resultat del referèndum d'aprovació de la Constipació caspanyola de 1978 avui en dia hauria estat impugnada i no es podria donar per vàlid per les importants irregularitats i/o defectes del cens o censos que es van fer servir aleshores. Ja tenim un motiu més de rebuig per no acatar les seves lleis! Visca la Constitució Catalana !!*!!

envia el comentari