És l’esquerra

"La qüestió està en si, les dues esquerres, l'espanyola i la catalana, aconsegueixen alliberar-se mentalment del marc conceptual de la dreta espanyola"

El recent triomf de Pedro Sánchez a les primàries té uns punts significatius. Ha reorientat el partit nominalment més a l’esquerra, a l'espera que aquesta canvi es materialitzi. Ha tornat a defugir, a base d’ajornar-la, la qüestió de la forma d'Estat, República o Monarquia. I ha inclòs per primera vegada en el programa el concepte de plurinacionalitat.

 

De seguida han sonat les alarmes en el nacionalisme espanyol. I no només al de la dreta, que es dóna per suposat, malgrat la seva tradició regionalista a l'estil de Vázquez de Mella o Rodríguez de Miñón, sinó al de l’esquerra. I, dins d'aquesta, al del PSOE. I dins del PSOE en el mateix camp sanchista, on s’afanyen a afirmar que la plurinacionalitat es limita al concepte de "nació cultural". Una reacció contrària tan forta en les seves expressions com feble en les seves raons.

 

En realitat, el nacionalisme ha fracturat sempre a l’esquerra i l'independentisme, encara amb més motiu. A l’esquerra espanyola, la plurinacionalitat ara acceptada pel PSOE, va ser primerament enunciada per Podemos i dibuixa una nova línia de fractura entre Podemos i la fracció sanchista del PSOE (i no tota ella) i la resta d'aquest partit.

 

En aquesta situació, el PSOE de Sánchez té dues opcions: una és apropar-se a Podemos i reconèixer contingut polític en la idea plurinacional, pactant un referéndum, i l'altra és tancar files amb el sector de Díaz, restringint la nació a la cultura i convertint, per tant, la idea plurinacional en una expressió buida. Aquesta última opció presenta el desavantatge de no diferenciar-se de la de la dreta i això ha de ser preocupant per l’esquerra. Encara que no per a la que diu tenir "sentit d'Estat", que és el seu vincle amb la dreta perquè l'Estat del qual parlen tant és el de l'oligarquia nacional-catòlica.

 

Amb independència de qüestions menors, el nacionalisme independentista fractura l’esquerra espanyola, part de la qual no té el coratge d'apadrinar una solució nova, original, pactada, del contenciós territorial i actua en això com a subaltern de la dreta.

 

I això pel que fa a l’esquerra espanyola. Però el mateix succeeix amb l’esquerra catalana. L’independentisme també la fractura. Part d’ella és independentista i integra JxS, una altra part també ho és i recolza parlamentariament al govern, però una altra part, els Comuns, no són clarament independentistes, encara que sí favorables a un referèndum acordat i una última part, el PSC, és unionista. La qüestió nacional fractura l’esquerra catalana tan clarament com l’espanyola.

 

En definitiva, la independència es veurà possibilitada o no per l'actitud que adoptin les esquerres i per si són capaces de posar-se d'acord en un objectiu comú, cosa que hauria de ser simple tenint en compte que l’independentisme és republicà. Però per a tot això és imprescindible que l’esquerra espanyola no es sotmeti a la visió de la dreta i sigui capaç de formular un projecte propi i innovador que pugui sotmetre's a un referèndum en condicions d'igualtat amb les altres opcions. Un referèndum acordat.

 

L’obstinació a impedir l'exercici del dret d'autodeterminació invocant un tema de principi (la sobirania nacional) comporta una confrontació institucional i social de conseqüències imprevisibles. L'ús de la força en contra de les institucions representatives catalanes animarà a aquestes a una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), que posarà el contenciós en mans del Tribunal Internacional de Justícia i, en tant, generarà una situació d'ingovernabilitat de Catalunya i, per tant, d'Espanya.

 

La qüestió està en si, les dues esquerres, l'espanyola i la catalana, aconsegueixen alliberar-se mentalment del marc conceptual de la dreta espanyola. Si tenen el valor de recolzar un canvi pacífic i radical de les estructures de l'Estat que satisfaci totes les parts per no ser una enèsima imposició. I, en cas que això tampoc es pugui aconseguir, si tenen el coratge de recolzar un procés independentista a Catalunya en ús de l'innegable dret dels catalans a la lliure determinació. Entre altres coses perquè podria ser la última oportunitat d'Espanya per entrar al segle XXI.




Comentaris
Clar
Les esquerres no ho faran. Son presoneres d'un marxisme mal entès que es la base del seu lerrouxisme, que al seu torn els deixa en mans de la dreta. Tanta misèria intel·lectual a aquestes alçades fa mes aviat pena i a sobre després de perdre la guerra civil. La independència els passarà pel damunt.
0
Sly
Yo respondo a tu cuestión, Ramón: será la última oportunidad de España para entrar en el siglo XXI. No habrá tal apoyo por parte del PSOE para cambiar las estructuras de Estado; no se atreven a hacerlo porque aparecerían como traidores, pero es que tampoco desean cambiar el Estado. Y aunque sufrieran un ataque de lucidez que les permitiera comprender que ello sería la única vía para continuar juntos, tampoco disponen de tiempo. Esto va a represión, desobediencia, e intervención internacional.
0
PSC, esquerra? i catalana! Ha!
Com es pot qualificar el PSC d'esquerra? i catalana????? Només cal veure l'alcalde de "Lérida" pactant amb Ciudadanos, la dreta espanyolista més reaccionària i anticatalana, integrada majoritàriament per supremacistes espanyols. Ei, que si no hagués estat Ciudadanos, hagués pactat amb el PP, tanto monta. La cadira ben bé val vendre's la ciutat i el país, per a aquesta "esquerra" "catalana".
0
terrassenc
No són ni les esquerres ni les dretes. L'estat espanyol neix quan castella conquesta els països catalans, amb la marxa de Catalunya s'ha acabat l'invent. Es deixaran manar els andalusos, gallecs i bascs per els castellans al segle XXI?
0
Narcís ( anem's-en jaaaaa .. què més, què més, què més, ens n'han de fer aquests miserables, a banda de negà'ns-e, anul·là'ns-e, esborrà'ns-e , anihilà'ns-e, espolià'ns-e i escupi'ns-e i pixà'ns-e . . . . . què més perquè qualsevulla persona de bona voluntad se n'adoni de que són ' botxins ', botxin
País veí no té solució .. són ridículs fora mida, ço és : 1. ses regions no es diuen ' nacionalistes ' i, en canvi, " aceite de mi tierra, pan de mi tierra, tomates de mi tierra " àdhuc acompanyant-se/ repetint el gentilici o afinitat d'allà on són! 2. nosaltres no som nacionalistes .. som ' nacionals de Catalunya ' ( l"ista ', si de cas, per contrarestar l'únic ista existent en nació inexistent/ espanya!)! 3. ser pro espanya no n'és ' unionisme ' .. n'és ser pro dessota jou violador forà!
0
Cotarelo no es un intelectual
Habla de izquierda española y catalana pero sólo menciona a la derecha española. Pues anda que no hay derecha en Cataluña, empezando por Pdecat-CDC y todo lo que mueven. Además las izquierdas siempre han sido internacionalistas por basar su ideología en la lucha de clases (marxismo clásico) mientras que los nacionalistas (en cualquier país europeo) han sido los burgueses y capitalistas defendiendo sus intereses y sus ingresos. Y antes de que la burguesía, los aristócratas defendiendo lo mismo.
66
Esteve
RECUPEREM L'ESTAT CATALÀ
2
Susana Rodríguez-Vida
El nostre estimat Cotarelo s'equivoca en creure que només un acord de les esquerres possibilitarà la independència. La independència només depèn de la fermesa del Govern i de la gent. El que facin els dirigents dels partits polítics importa ara ben poc: serà el poble el que votarà i serà el poble mobilitzat el que defensarà els nostres governants. I Catalunya serà plenament governable des del primer dia, perquè fa anys que ens hi preparem. La crisi i la catàstrofe seran només per a Espanya.
0
catala progresista
l'esquerra amic cotarelo mai es nacionalista ni independentista, es internacionalista federalista, marxista, molts istas pero no nacionalista que es de dretes i burgues, per aixo ni els comuns ni el psc son indepres, i la cup es antisistema , esquerra es petit burguesa i convergencia dreta dreta burguesa, es nomes questio de llegir una mica mes tu cotarelo, i el ramat indepre que escriu aci, be aquest ramat deu llegir no una mica mes sino mooooooolt mes.
22
T'has oblidat de l'Església Catòlica
Vinga Cotarelo, explica (és fàcil) per què una institució tan reaccionària com l'església sempre és nacionalista arreu del món.
3
davidas
es molt evident que molts dels anomenats d'esquerres,són abans mu apañoles .els importa més l'apañolidaz que el benestar que donaria a la classe treballadora una república independent catalana.es evident, també,que aquesta esquerda apañolista és el principal giny defensiu dels borbons.només cal veure les caretes del coletes i la colau quan varen ser rebuts pel Borbó (estaven en extasis).només cal repasar les dates en que activan tots els moviments del 15M ,començam a desfilar per totes les tv
0
inter-nacionalista conseqüent
El "català progresista" se'ns presenta com a incapaç d'entendre els conceptes que fa servir. Potser caldria que fes una reflexió sobre el significat del concepte "internacional" per entendre que la cosa va de "nacions": la nació A, la nació B, la nació C... Ell està encantat amb l'existència i amb la seva pertinença a la nació espanyola però critica als que defensen el dret a l'existència de la nació catalana. Ras i curt. Deu ser perquè és "no-nacionalista"...
1
xup
a progresista, 1/ l,esquerra ja no es ni esquerra ni interrnacionalista, son una colla de vividors que el statu quo ja els hi va be, 2/ no estan dispossats a defensar a la gent, perque no hi tenen cap`compromis, solsament els interesant els vots i si te he visto no me acuerdo, 3/ s,aprofiten de la bona fe i l,ignorancia de la gent (els hi diuen cuatro coses i la gent no o cuestiona) tampoc es te collons de exigir responsabilitats
1
i més inter-nacionalisme
... és a dir que si qüestiones la «nació espanyola» ets petit burgés però si la defenses disfressat d'internacionalista ets «progresista». Ves per on. Igual de progresista que en Franco, en Primo de Rivera, en Fraga, l'Aznar... I França? I Alemània? I Itàlia? També són tots nacionalistes petit-burgesos?
1
i encara una mica més
Quan socialistes francesos o espanyols aboguen per la dissolució de llurs nacions com a expressió del seu «internacionalisme»? Eren petits-burgesos els que lluitaven per alliberar llurs països del domini alemany ara fa 75 anys? Ho eren els cubans? Ho van ser els algerians? Ho són els saharauis?...
1
catala progresista
cal llegir mes amic indepre, primer compares el nazisme amb les barbaritats que va fer o els moviments colonialistes del segle 19 o del 20 , amb un estat europeu mes o menys democratic al si de la unio europea en ple segle 21 es diu demagogia i de ser poc llegit, lo dit indepes cal legir mes, i si voler unions en igualtat i fer el mon mes just i anara cap a un govern primer europeu i despres mundial es clar que es d'esquerres i voler fer tribus a ple segle 21 de dretes, aixo ho sap tothom nomes
1
catala progresista
deia que nomes cal veure pelis del futur com star trek on es parla de un govern mundial o terraqui, i nomes en las pelis tipus mad max, o la de denzel washington on n'ha hagut una catastrofe nuclear aleshores el mon es divideix en tribus o com a molt ciutats enfrontades pels recursos, no se indepres vosaltres quin mon voleu per als fills el govern mundial de star trek, o les bandes tribals de mad max.
1
La nación catalana no existe
En cuanto entiendes esta evidencia lo demás queda clarísimo. En cuanto a los burgueses (los grandes, no los tenderos) no han luchado nunca por sus países. Para eso está la chusma: si tienes dinero y poder envías a los desgraciados a que luchen por tí. Con muy mala suerte vas a la guerra como oficial y con asistente.
1
internacionalista conseqüent
Sí, amic progresista cap enlloc, cal llegir més però també cal llegir textos de qualitat dels que fan pensar. D'aquests no sembla que n'hagis llegit gaires. Tu continua defensant la teva tribu espanyola mentre et fas palles mentals amb Star Trek que arribaràs molt lluny. Però aleshores no t'autoanomenis internacionalista perquè això és una altra cosa...
0
internacionalista conseqüent
Fes un esforç, va, que tu pots. Llegeix amb mi: InterNACIÓnalista. Això presupossa l'existència de NACIONS, amic superrellegit. El que passa és que a les nacions que no t'agraden les anomes tribus com els nazis anomenaven infrahumans a les persones que no els agradaven. És una de les tècniques típiques del feixisme per justificar la negació dels drets dels altres. Vet-ho aquí.
0

envia el comentari