La forma de la República

"Si l’estat català ha d’arribar “en forma de República”, quina forma és aquesta, quina forma té la República: rodona, quadrada, rectangular o, potser, hexagonal com a França? "

Ell sempre diu que és d’abans de la guerra i, de fet, té raó, perquè va néixer el juny de 1936: “sóc republicà de naixement”, fa el Miquel, acompanyant l’afirmació amb un somriure amable, com acostuma a fer gairebé sempre amb tot el que diu. Té ganes que arribi l’1 d’octubre per poder votar a favor de la independència i no s’està de recordar-m’ho, “malgrat que el vot sigui secret”, puntualitza amb un nou somrís ple de complicitat. I, adoptant un to un xic més seriós, m’amolla que està  encuriosit d’allò més perquè arribi el dia que Catalunya sigui independent, per a poder saber de què té forma la República, entre altres coses. Si l’estat català ha d’arribar “en forma de República”, quina forma és aquesta, quina forma té la República: rodona, quadrada, rectangular o, potser, hexagonal com a França? A Espanya, els mitjans, a més, han traduït l’expressió per “con forma de República” i s’han quedat tan amples, com si res. Tres-cents anys després, encara no saben que EN en català vol dir EN en espanyol, no pas CON. Però no es poden esperar miracles en matèria idiomàtica en segons quines latituds, ni que sigui aprendre un sol mot en tres segles.

 

En Miquel, republicà com ha estat sempre –pot ser una altra cosa un demòcrata català, al nord o al sud?-, no entén el perquè d’aquest esment a la república en el text concret de la pregunta. Sembla que ha estat una condició posada per alguns partits independentistes, interessats a fer-hi aparèixer el mot en qüestió. Ho precisa més, clar. Però, en el cas d’una República catalana, serà també democràtica o no? I en serà, de social, la nova República? I laica? Posats a precisar, ja es podria precisar del tot i engiponar al text de la pregunta un resum abreujat de la constitució futura.

 

Tal i com ha quedat la pregunta hi votarà favorablement, però és del parer que no calia l’esment republicà i que aquest fa més nosa que servei. En primer lloc, això de la disjuntiva monarquia-república pertany a un debat i un context polític típicament espanyol, 100% per 100% espanyol, com el nom d’algun partit. No conec ningú, aquí, que, pensant en una Catalunya independent, tingui el menor dubte de quin serà el caràcter de l’estat i se li plantegi el dilema de si serem una República o bé farem com han fet a Espanya al segle XX, quan han estat els únics  a restablir una monarquia. Optarem també els catalans per fer això el segle XXI? Oi que no? Tampoc no serem, constitucionalment parlant, un Principat, com Andorra, Liechtenstein, o Mònaco, perquè hi hauria una mena d’overbooking principatí. Ni, encara menys, Gran Ducat de Catalunya, atès que la marca ja està enregistrada per Luxemburg.

 

No pot haver-hi, doncs, ni un sol dubte sobre què serà la Catalunya independent, des del punt de vista d’estat constitucional, tot i que algun independentista convers d’anomenada no ho tenia tan clar fa tres o quatre anys. Llavors, perquè s’ha fet esment a la República, a la pregunta del referèndum, d’una manera tan absolutament innecessària? Quin és el valor afegit concret que hi aporta? Els partits que sempre han estat republicans necessitaven, de debò, fer-hi constar “en forma de República”, sabent que o és República o no és res? Algú creu, de debò, que hi haurà qui votarà SÍ per la simple menció republicana? Amb això sol es pensa seduir els Comuns i decantar-los per la participació i pel vot afirmatiu? D’altra banda, en Miquel no dubta a fer-me veure que, per a molta gent de la seva edat, el mot “República” remet a un període convuls, d’inestabilitat i revolta que deixà pas a una guerra i, després, a 40 anys de dictadura. No parla pas per ell, clar, però sí que ho diu pensant amb aquells amb qui comparteix el banc del si no fos, sota la calidesa matutina del sol amic o la fresca gratificant del capvespre. A molts d’aquests veïns de seient i de conversa, el mot els espanta. “Sovint, tenim tendència a complicar-nos la vida, nosaltres mateixos, sense cap necessitat”, rebla el clau, mentre m’encaixa la mà amb una força inesperada i, això sí, el somriure de sempre.




Comentaris
llpv
Jo també creia que el mot República era sobrer, però després pensant pensant he arribat a la conclusió que amb ella i de passada li donàvem una bona puntada de peu als Borbons perquè quedés ben clar que en pensem d'ells.
Narcís ( malgrat mon comentari .. d’acord amb col•lega ‘ llpv ‘ .. nostre rei ho era per consort .. nosaltres no voliem ni ens regiem per reis .. però això no desfà que qui ha de donar sa opinió o dictar sentència hauria de ser nostre poble sobirà que no aprofitant ‘ l’Onyar passi per Girona ‘!)
Personalment no veig bé necessitar amb urgència la llibertat/ desempallegar-nos d'aquest botxí estat i a l'uníson preguntar per la forma de govern representativa .. n'és grotesc, a banda de coercitiu sinó xantatgista ( o això o .. seguir dessota, fuetejats, mortificats, per país veí!)! PD: per ventura Suècia, Noruega o Dinamarca tenen quelcom que envejar a república quina sigui .. encara que mateixa R. de Finlàndia tampoc està malament!
Albert Vila
L'esment de la República no solament és sobrer, sinó que amaga - si més no potencialment - el risc que, un cop més, ens facin passar bou per bèstia grossa, oi més quan de tant en tant veiem com en els llocs més insospitats onegen banderes espanyoles: republicanes, però espanyoles.
Ramon
Probablement el mou el ressentiment envers el seu darrer partit, però estic d'acord amb Carod. L'anterior vegada que vaig estar-hi, les copes d'Europa del Madrid encara eren totes en blanc i negre. El republicanisme o bé és sobrer o bé és espanyolisme (com la R d'ERC). No servirà per captar vots pudents que no els hauríem tingut igualment i, damunt, podria fer-nos-en perdre entre famílies catalanes que, amb raó, el sol record de la segona república espanyola els fa venir calfreds.
Ramon
Quin argument, llpv! Llavors per què, ja posats, no hem inclòs dins la pregunta el nostre rebuig a les "corridas de toros" i a la "tuna"? Del tot sobrer o, pitjor encara, contraproduent. La referència republicana és demencial o quelcom pitjor. ERC es mereixeria que ara Espanya reaccionés facturant a Roma l'estaquirot llarguerut. Seria boníssim.
Ramon
Ah, i a més de tot el dit, la referència republicana també és nociva perquè, tal com ja es pot veure, ens divideix. Que potser algú va cridar per la república en alguna concentració independentista? No pas. No ho va fer mai, ningú. Amb l'excusa republicana, arran l'abdicació del mataelefants els progres que continuen sent botiflers ja van tenir alguna bandera per contraposar-la a la nostra i empastifar Catalunya d'espanyolitat.
Pere Grau
Crec que tal com està formulat, tothom ho entén i no cal que busquem tant els tres peus al gat... Com serà la república es veurá en la redacció que fain els parlamentaris de la nostra Constitució. I fins llavors anem ara per feina.
Ramon
No ho sé, si tothom entén el formulat. Però pinta que tu, Pere, no has entès els arguments contra l'estúpid afegitó republicà en la pregunta.
No
No feu cas al cretí del Ramon, tothom sap que la república catalana no tindrà res a veure amb l'espanyola del segle passat. Només un tarat sectari com ell hi troba relació. El seu odi de fanàtic assassí contra ERC li fa veure fantasmes, pobre desgraciat.
Vicens
Benvolgut Josep Lluís: No perdis el temps escrivint articles i parlant amb Miquel de quina ha de ser la nova forma de la República Catalana, rodona, quadrada, rectangular o potser hexagonal?. No home; aquest toix d'en NO gran amic Republicà ens ho dirà, ja que en només en tres línies ha trobat... cretí, tarat, sectari, odi, de , fanàtic, assassí, contrari a ERC, de fantasma i pobre desgraciat per a definir-nos en Ramon i el seu comentar. Sort, que ets NO, (gaire intel·ligent).
toni
si calia per que hi ha una posibilitat que catalunya sigui un estat independent, pero amb el borbó de cap d´estat, pero jo crec que ja ni ha prou d´enrredrar josep lluis ara toca fer el referendum i guanyarlo.
No
Ara canvies de nom, grandíssim cretí? Au va... Tres línies? No fotem! Portes mesos excretant el teu odi i sectarisme, ja et coneix tothom!
Macià
Espero que aquesta República no sigui la que defensava en Joan Tardà el 14 d'abril de l'any passat a la plaça Llucmajor (on gràcies a ERC li han canviat el nom pel de República...espanyola) amb una gran bandera espanyola al darrere; això sí molt però que molt republicana...
AT
mai em prenc la molestia de llegir els articles del perez-carod, l´individu que ens va imposar un president anticatalà com l´execrable homenet montilla només per saciar el seu odi personal al president Mas i CDC.

envia el comentari