Parlem de garanties?

"El debat no són les garanties, el debat és si es vol o no es vol canviar de règim"

L’atzar ha fet que es compleixin 40 anys de les primeres eleccions democràtiques (1977) en ple debat sobre les garanties del referèndum de l’1 d’octubre. És una coincidència feliç, perquè permet recordar en quines condicions i amb quines garanties es van celebrar aquelles eleccions: convocades per un president, Adolfo Suárez, que encara s’estava descordant la camisa falangista, organitzades de dalt a baix per l’aparell de l’estat franquista, celebrades per escollir un Congreso i un Senado predefinits en la seva mida i funcions per les Corts franquistes, amb una única televisió que concentrava el 100% de l’audiència i estava sota control dels que convocaven les eleccions, amb les presons encara plenes de presos polítics, amb els partits de l’oposició tot just acabats de legalitzar i sense haver tingut temps d’organitzar-se normalment, deixant fora de joc l’últim partit que els catalans havien votat massivament la darrera vegada que havien tingut oportunitat de votar... Cal continuar?

 

Però malgrat tot l’oposició democràtica s’hi va bolcar, i aquelles eleccions sense garanties van servir per canviar de règim. Per què? Perquè es volia canviar de règim. La qual cosa ens porta al nucli dur de la qüestió que es discuteix aquests dies a Catalunya, que no és altra que la voluntat política. El debat no són les garanties, el debat és si es vol o no es vol canviar de règim, si es creu o no es creu que Catalunya és sobirana per organitzar un referèndum i executar-ne el resultat. El debat de les garanties, aquest sí, és una cortina de fum que a més té molt poc recorregut temporal, concretament els quinze dies o tres setmanes que trigui el Govern a explicar-les. Quan les expliqui es veurà que la Generalitat farà tot allò humanament possible perquè puguem votar segons els estàndards homologables, i aleshores tornarem a ser al cap del carrer: vols o no vols el referèndum? T’hi impliques o no t’hi impliques? Ajudes o no ajudes? El legitimes o no el legitimes? La voluntat política.

 

I en matèria de voluntats, l’única que ara mateix no està clara és la dels comuns. Fa la impressió, de fet, que s’han instal·lat en el debat de les garanties simplement per guanyar temps i endarrerir una decisió que sembla que els fa pànic. Hauria estat molt fàcil mostrar voluntat política. Només calia que Xavier Domènech o Ada Colau compareguessin públicament i diguessin: “Nosaltres som els del referèndum, sempre l’hem reclamat i celebrem que el Govern hagi rectificat el seu full de ruta. Volem que es celebri amb garanties i que sigui efectiu, i com que veiem que el Govern està realment decidit a tirar-lo endavant, demanem participar en el disseny d’aquest garanties i ens comprometem a implicar-nos com a força política i a implicar les institucions que governem per fer possible que la ciutadania s’expressi i la seva voluntat sigui respectada”. Aquest discurs hauria estat 100% compatible amb el programa polític teòric dels comuns, però no s’ha produït. I això és el que ha fet que tanta i tanta gent (també dels seus: Jordi Borja) arribi a la conclusió que en realitat no hi ha preocupació per les garanties sinó manca de voluntat política. Ras i curt, els comuns han aconseguit que pensem que no volen fer saltar la tapa del règim del 78 si no salta al mateix temps a tota Espanya. Que no la volen fer saltar si només salta a Catalunya.

 

Mentrestant, el règim del 78 continua desmuntant l’autogovern de Catalunya, perjudicant sense escrúpols tant els partidaris del Sí com els del No. Totes les lleis socials impugnades i anul·lades pel TC eren per als del Sí i els del No. Totes les inversions en Rodalies que no han arribat eren per als del Sí i els del No. El corredor mediterrani que no arriba mai és perquè puguin exportar més i millor els empresaris del Sí i els del No. I els 500 nous mossos d’esquadra que el govern espanyol prohibeix eren i són per vetllar per la seguretat de tots, els del Sí i els del No. Allà no hi ha manies, la voluntat política està claríssima. Què fem, Ada i Xavier? Parlem de garanties o fem saltar la tapa, com al 77?




Comentaris
Juan B C
Molt bona reflexió si senyor!!! La direcció dels comuns no podran retenir tanta democràcia i els votants i simpatitzants acabaran passant per sobre a aquests hipòcrites que volen nedar i guardar la roba per creuat l'Ebre. Gràcies per explicar-ho tan bé. Visca Catalunya lliure //*//
David
Repassem garanties: 1. Cens electoral problemàtic 2. Resultats electorals no publicats detalladament i oficial 3. No separació de poders 4. Tot l'aparell franquista (personal i normativa) intacte 5. No es van convocar les eleccions com a constituents. Ho van ser després 6. Congrés i Senat equiparats en el procés legislatiu. Això és gravíssim xq el Senat tenia un 20% dels senadors triats a dit pel rei. 7. El sistema electoral del Senat, majoritari,
Ramon
ERC va presentar-se en aquelles eleccions, del bracet del partit sucursalista de Jose Montilla. Hi ha qui es creu que la seva tardana legalització fou per raó independentista. Absurd, car ERC era encaixista, defensora del peix al cove. El problema era la R. El seu republicanisme espanyol. Però vaja, ERC no pintava res. D'haver-se presentat en solitari no hauria tret ni l'escó que va obtenir la coalició amb el partit de Jóse Montilla i d'altres (p.ex., el de Macià).
Catalanosaurius Rex
Està clar que als Comuns els fa pànic la independència. Perquè, si Catalunya construeix un nou païs, més just, amb repartiment més just de la riquesa, amb uns serveis socials adequats i suficients, amb garanties d'habitatge per a tothom, amb una sanitat i una educació amb més recursos, llavors quin serà el seu paper polític ? Els Comuns prefereixen una Catalunya injusta i precària per poguer prometre de salvar-nos cada dia fins al judici final.
Ramon
Entenc que hi hagi a qui li convé canviar de règim, però no veig perquè cal fer-ho extensiu al conjunt del nacionalisme català. No recordo que ningú ni tan sols ho esmentés, això del règim, en cap de les nostres concentracions nacionalistes. És llenguatge de la resposta espanyola al nacionalisme català. És llenguatge pudent.
Jmuc
Mira que's fàcil d'entendre,fins i tot per a ells!.
Ramon
Comprometre el futur de l'estat català a satisfer els pressupòsits d'Iniciativa-Podem és més que dubtable que sigui pa per avui: no captarem més vot pudent del que ja tindrem ni que els prometéssim cremar esglésies, però segur que serà gana per demà. En realitat, la Catalunya lliure no significarà l'escenari on els nostres progres unamicaantisistema veuran fets realitat els seus desigs polítics sinó tot el contrari. Serà la fi del seu món.
Ramon
Els progres que no s'hagin tornat independentistes, quan siguem lliures seran l'Ethan de la darrera escena de The Searchers.
Ramon
En el seu moment, es va dir que la distribució d'escons per província espanyola era per afavorir "la dreta". En realitat, afavoria la nació més gran. Deu ser l'únic cas del món mundial, que el sistema electoral no prima la petitesa demogràfica sinó que la castiga. Les nacions catalana i basca hi són INFRAREPRESENTADES. Des de sempre. Parlo del puto Congrés. Del puto Senat ja ni cal dir-ho. Al puto Congrés, ens furten nou o deu diputats.
Ramon
L'excusa és que primen la petitesa provincial. Però, és clar, figurava que el nou estat era, no "de les províncies" ans "de les autonomies". Tant hi fa, Espanya s'ha continuat pensant i organitzant en provincia. I amb aquesta excusa, Catalunya, País Valencià i País Basc "cedeixen" representació a Àvila, Teruel, Sòria. Ens replicarien que també la província de Madrid i Sevilla tenen infrarepresentació. Però no és el mateix: Madrid i Sevilla SÓN Espanya.
Ramon
Alemanya té més europarlamentaris que Luxemburg, però en proporció molt inferior que la de sengles poblacions. Califòrnia aporta més vots a les presidencials, que Wyoming, però en proporció molt inferior que la de sengles poblacions. El mateix passa al parlament andalús amb Almeria. O al valencià amb Castelló. Al puto Congreso passa a l'inrevés. Les nacions minoritàries tenen infrarepresentació. Sempre m'ha semblat escàndol, però en tots aquests quaranta anys només li ho he llegit a... mi.
Ramon Ramonez de la Ramoneda
Catalunya ÉS Espanya avui i a aquesta hora com Sevilla i Madrid. A nivell local català passa com a tot Espanya: costa el doble de vots o més treure un diputat a Barcelona que a Lleida o Girona.
Ramon
Òbviament, Catalunya també prima la petitesa demogràfica. Ho fa gairebé tothom. Són rars, els contraexemples. I Espanya és l'únic lloc que ho fa a la inversa. L'únic que infrarepresenta la minoria... llevat que la paraula "nacionalidad" no volgués dir res i que fos mentida que anés a ser de veres un estat "de las autonomías". La infrarepresentació de catalans i bascs és un escàndol fins i tot en termes autonòmics. Rectifico: no ho "és". Ho "era". Ara ja tant hi fa. Ara toquem el pirandó.
Ramon
Això del doble cost del vot de l'anomenada "província de Barcelona", fals. Primem la circumscripció menor però ni de bon tros en eixos termes. Major és la prima d'Almeria i Castelló, decidida, ha!, per governs sociates. I ja no diguem la prima alabesa. La prima a la petitesa, l'excepcionalitat, la minoria, la llunyania, tot això té intencions de cohesió i ho fa gairebé tothom. Catalunya fa el que és normal. No dic "universal". Dic "normal". No així el que fa Espanya. Llevat que tot fos comèdia.
Ramon
Senyor Ramónez (sembla cognom de tebeo: Lónchez, Muchapástez, Mediométrez), el 78 figurava que Espanya deixava de pensar-se i organitzar-se en base al jacobinisme provincial per ser un estat "de les autonomies". Autonomies que n'hi havia que ens sentíem nació i d'aquí el terme "nacionalidad", distingit del terme "región" (acceptat només perquè ens van dir que altrament hi hauria un cop militar regressiu). La infrarepresentació catalana (i basca) hauria d'escandalitzar els encaixistes i tot.
Ramon
Segur que m'equivoco en les xifres però no en la idea, si som el 16% de la població, qualsevol acord de convivència plurinacional ens hauria de deixar la representació en un congrés conjunt de l'ordre del 18 o el 20. Això seria el mínim si seguíssim els criteris habituals. O el mateix 16 si convinguéssim la proporcionalitat estricta, cosa que, ja dic, és molt, molt rara. Però, per déu, entre catalans, valencians, illencs i bascs ens furten entre un i dos disbarats d'escons!
terrassenc
Compto 9 comentaris de 13 d'un mateix anacleto/troll (Ramon). Deuen estar molt desesperats.
Narcís ( l'assegurament del bon funcionament i prestar-hi confiança .. no depèn/ penja de vosaltres i més si us en dieu .. esquerres?)
Quina gràcia quan aquests esmenten el mot ' garanties ' . ço és, si n'és per l'ordre internacional .. empentin, ajudin, recolzin! i si n'és per l'ordre d'aquest nostre botxí .. vomitin tot allò que ens fum ( així com també donar-hi suport fora mida!)! PD: o tot tracta de mantenir, quedar-vos, els vots del PSC i tururut viola?
Tapa tancada
El 77 van asegurar que l'estat borboico-franquista continuava i ho van acabar de rematant el 23f i si en quedava cap dubte tant sols veure que fa la justícia amb la democràcia.
Cesc
La questio amb els Comuns i els Podem es molt sencilla. Com que ells no lideren el procés, es a dir, no han estat mai a l'avantguarda del procés, no volen que triomfi perque no es portin el merit els independentistes. Són tan obtusos que encara viuen en clau autonomista i no en clau de país. Primer el seu partit, després els catalans, aixis de curt i ras. De nova politica res de res. Menyspreable !!!!!!

envia el comentari