Una jugada mestra

"Com ja ha passat més cops, privatització del guany, socialització de la despesa. Però amb el Santander i el Popular ningú no plorarà pels accionistes"

El grup Santander s’ha adjudicat un Banc per un euro. Un euro i tots els deutes que el Banc Popular hagi contret, i un paquet d’immobles que sense dubte n’incorpora alguns de tòxics, afegirà a corre cuita el comprador, ara ja comandat per la generació hereva d’aquell “senyor del xandall vermell” de prepotència contrastada i de les interlocucions en posat per a la premsa amb el post-socialista President Zapatero.

 

 

El dia anterior a la compra, el Banc Popular entrava en caiguda esfereïdora mentre els bancs potents (els pocs que quedaran, algun altre dels coneguts caurà..) rebien amb els braços i les finestretes ben oberts els dipositants que fugien de la crema. Els accionistes (que ningú pensi que tots eren això que l’esquerra arrufant el nas anomena “gent rica”) van passar de tenir unes accions que valien molt a tenir-ne unes que valien poc, i ja se sap que en Borsa el risc de posar-s-hi és justament aquest: palesar de ben a prop que això del valor de les coses és, com diu Harari, la més aconseguida de les ficcions. Però mentre hi ha vida hi ha esperança, i el que un dia val poc ves a saber si un altre de més enllà val molt. Em recordava Ramon Guardans un dia com l’Enric Bernat havia inserit un anunci a la premsa demandant un inversor que posés 25.000 pessetes per a “un negoci amb expectatives”...el negoci multimilionari va ser Chupa-Chups. Això mateix podia haver passat amb les accions del Banc Popular si no hagués aparegut el “regulador” retirant-les de la cotització i finalment decidint que el seu valor, irrecuperable, era zero.

 

 

Però vet aquí que un cop comprat el Banc pel grup Santander, malgrat tots els “sacrificis” que en teoria li haurà de suposar l’operació (obligada, diuen, per Brussel·les i per tant, per l’Estat), resulta que les accions del Banc Santander s’apugen en dos dies per un import que ja permet al Banc afrontar de franc la meitat del tal sacrifici. Un misteri...

 

 

Com els perjudicats són accionistes i no dipositants, ni la dreta mal anomenada lliberal, connivent de poderós, ni l’esquerra que critica els propietaris de la mena que siguin,  han aixecat una veu pels accionistes. Defensar-los és hores d’ara anatema, malgrat que molts d’ells, en concret els de l’ampliació de capital de fa un any, han estat accionistes per engany, pensant que la seva guardiola estava en bones mans i que el bancari que els va convèncer de participar en l’ampliació com una forma de revaloritzar els seus estalvis (de vegades el racó de la jubilació, de vegades els diners apartats per a l’educació dels fills, de vegades la possibilitat sempre endarrerida de donar l’entrada per comprar-se un pis..) no els enganyava quan els ensenyava un fulletó del banc que parlava meravelles de la liquiditat, solidesa, seriositat de l’entitat i dels seus actius.

 

 

Com ja ha passat més cops, privatització del guany, socialització de la despesa. La diferència, la jugada mestra és que aquest cop ningú plorarà pels accionistes. Si això s’afegeix que el Santander ja sap que el percentatge de gent que intentarà rescabalar-se als tribunals de justícia és ínfim, sense dubte el cost de la jugada serà, en termes proporcionals, de poc més del famós euro. Com a xifra, adequada; com a símbol, un veritable escarni.




Comentaris
Pitxolí
D'acord al 100% amb la sra. Nebrera. ¡Quina vergonya de govern central (Rajoy, De Guindos, Banc d'Espanya, Montoro... )!
Fat Boy
El que es un misteri es que encara hi hagi gent que tingui en un banc espanyol diners mes enlla de pagar el llum i l'aigua.
RHC
Per un cop estic totalment d'acord amb tu. Avui has sigut, clara, concreta i concisa. Com volen que continuem un minut més dins aquest estat, que els unics que fan brillants negocis, no son els que s'ho guanyen amb esforç i treball si no amb la posició privilijiada dels seus contactes, i en contra dels que han estat enganyats?
I encara us voleu quedar
en aquesta terarinya?
Jaume Vives
Avui estàs de 10, (altres no o no tant) molt bona la revalorització del banc , ja fa bastant anys a una escola de negocis, no cal dir el nom, pro una de les dues importants, ja en varen dir que mai compres res de aquest banc. Es el miracle dels pans i els peixos.
Narcís ( on n'eren els organismes controladors? i el banc d'espanya? i la CNMV? i el ministeri d'economia? i .. què passà amb els ' tests d'estrès '?) ( i.. amb el ‘ castor ‘? I amb les radials de madrid? I amb AVE’s absurds? I amb edificis fatxenders? I amb rotondes escultòriques? I amb aeroports g
Ras i curt: 1. qui era el màxim propietari d'aquest banc? 2. qui formava el consell d'administració? 3. qui i com es posaven els emoluments a cobrar? 4. qui donava les ordres/ iniciatives financeres o/i mercantils? 4. i ja posats en ' Pau el de l'alçada ' .. no hi té res a dir quan ha estat usat, ha estat de ham? 5. com n'és que tots els responsables d'aquests daltabaixos no són de pidolaires dormint a ses portes? PD: verament aquest estat ha de desaparèixer!
Nuria
Espanya està segrestada per una banda mafiosa. No es pot nomenar política a això, té un altre nom. No estan segurs ni els nostres estalvis, ni les pensions, ni l'educació, ni la salut, ni la seguretat. Els que demanen certeses i garanties no són conscients de l'Estat que ens governa o tenen mala fe.
TONET
Algu em pot explicar quina diferencia hi ha entre el Popular i Bankia ? o es nomes que Bankia era de Madrit ? i era unmbanc "del" del PP?
les finances son de ciencies no de lletres
la frase:"resulta que les accions del Banc Santander s’apugen en dos dies per un import que ja permet al Banc afrontar de franc la meitat del tal sacrifici", no es certa. El aument/disminuició del preu de les accions no significa cap entrada/sortida de diners del Banc Santander (ni de cap societat). Son els accionistes que gaudeixen/pateixen dels canvis de preus, sempre i quant venguin les accions.
Bacoretta
Els hi surt mes barat comprar rollos de paper higiènic (paper mes suau) que el paper de les accions.
Fat girl
Fat boy no hi ha bancs catalans. Els negocis financers són dispersos i internacionals, o sigui globalitzats. La independència de Catalunya o Espanya els importa un rave. L'únic que fan són serveis al millor postor. Que el govern espanyol sap que s'enfonsa un altre banc? Res, s'avisa al Santander que ja en temps de Zapatero va ajudar, i se li torna el favor. El Sabadell o lacaixa haguessin fet el mateix. Busquen el lucre, no cap opció política. I ho han demostrat mante vegades
Fat Boy
Fat girl, tu on veus que jo hagi parlat de bancs catalans?, Quan dic bancs espanyols vull dir sota el control de la legislacio espanyola, i encara que et sembli mentida, les cabronades que poden fer aqui el Deutsche Bank o l'ABNAmro es guardaran moltissim de fer-les als seus clients a Alemanya o Holanda. Em prens per idiota o que?.
Es com si fosin operacions
per tapar forats.
no en sé res, però ho diré tot
Fá uns mesos el famós i suposat expert sr. Joseph Azrham va aconsellar per 8tv al programa d'en Cuní comprar accions del B.Popular ... perque estaven "barates"!. No cal dir que em vaig quedar de pasta de moniato al sentir-ho. Espero que no hagi hagut massa gent que seguís el seu consell "d'expert" mediàtic.
Marc
Per molt que estic d'acord amb la qüestió de fons de l'article, no val fer servir frases fetes sense saber què volen dir. "Com ja ha passat més cops, privatització del guany, socialització de la despesa." Els accionistes són privats. Que els toqui el rebre a ells no em sembla bé, però això no és socialització de la despesa. Socialització és salvar als accionistes privats amb diners públics.
XUP
no hi creieu que no costara res, ho ha dit el Guindos
XX
Sí que és socialització de la despesa. Quan una empresa surt a borsa, s'obre la porta a estalviadors particulars amb dret a vot a les juntes d'accionistes. La idea -i funciona- és que la bona marxa de les grans empreses beneficii molts petits estalviadors, de manera que l'interès corporatiu s'acosti a l'interès general. El que han fet amb el Popular és estafar tots aquests petits accionistes, i el gran beneficiat en serà el Santander.
Marc
No, no ho és. Una cosa és diferenciar entre accionistes petits o minoritaris i accionistes majoritaris i l'altra és dir-ne socialització. Ja estic d'acord que s'ha de protegir els accionistes minoritaris, però segueix sent una inversió privada. Els accionistes han triat ells fer aquesta inversió, potser estafats, sí, però sense que ningú els obligui. Socialitzar una cosa és assumir-ho com a despesa pública, des dels pressupostos públics i que reverteixi en tothom per igual (Castor, Bankia, ...).
Bankia...
No oblidem que BANKIA era la SACROSANTA "Caja Madrid", que ja va ser pagada amb diners públics en primera instància, i a Catalunya intentava enfonsar les nostres caixes, sobre tot "la Caixa" i sortosament no ho va aconseguir. Si la nostra hagués fet les malvestats que va fer "cajamadrid" mai l'hi haguessin permès fer la pantomima de transformar-se en altra cosa amb diners públics. I què dir de "Castor" i cal anomenar el túnel del TGV del Pertús també del Florentino que paguem tots

envia el comentari