1-O: Els “però si jo vull que es voti”

"Voldran cens sense dades personals, control però no funcionaris i urnes de cristall de Bohèmia"

Sí, són aquells que acaben la conversa amb un “però si jo vull que es voti” com una mena d’exculpació final després de proclamar que el referèndum “no es farà”. Fixeu-vos: “que es voti” en subjuntiu, “no es farà” en futur inapel·lable. Aquest “no es farà” normalment ve precedit d’un “és que és il·legal”, també en indicatiu. I amb això s’alliberen de qualsevol argument extra perquè en el fons saben que no els hi cal res més. “Jo vull que es voti” però no mouré ni un dit perquè es pugui votar. És més, no li trobaré ni una sola gràcia a aquells que ho intenten.

 

 

Els “però si jo vull que es voti” acostumen a ser els mateixos que van trobar el 9N una botifarrada i ara diuen que per fer un altre 9N no cal malgastar esforços. És igual que els fets els hagin desmentit. Ja en el seu dia ens van alertar -amb pretès gest neutral de “jo només ho dic, no ho desitjo”- que el debat sobiranista repel·liria inversions. Han passat cinc anys amb les seves cinc manifestacions l’11S, un 9N amb 2,3 milions de persones votant i un 27S  amb majoria independentista parlamentària i Catalunya ha recuperat índexs d’importació i exportació d’abans de la crisi. Tant hi fa.

 

 

Els “però si jo vull que es voti” acostumen a  viure en una ambigüitat mal simulada, una inconcreció intencionada i una moderació que en el fons és molt radical. Defensen la legalitat (espanyola) a ultrança sense la necessitat de pronunciar la paraula “espanyola” perquè l’estat és tant present i tot poderós que la Constitució ha assolit un rang similar al de la Bíblia: per canviar-la cal un miracle. No hi ha res més còmode en política que no remar i deixar-se portar. Però no hi ha res més cínic, també en política, que –després de no remar- queixar-se que la canoa no avança.

 

 

Als “però si jo vull que es voti” els hi és igual que de divuit maneres diferents Catalunya hagi demanat votar a Espanya de manera acordada i legal i en totes s’hagi rebut un no unilateral. Tant hi fa que la única vegada en aquesta generació que Catalunya ha pogut votar el seu encaix a Espanya, l’Estatut, el Tribunal Constitucional hagi passat per damunt de la voluntat popular. Tot això al “però si jo vull que es voti” li és igual perquè és un pou sense fons. De fet, sempre trobarà pegues a com s’està intentant que realment es voti. Més que no pas la pega principal de tot això: que hi ha una de les dues parts en conflicte polític que no vol que es voti. És més, la part que sí que vol que es voti proposa que el qui voti pugui votar a favor de marxar però també de quedar-se a l’estat que li prohibeix que voti. Aquesta frase sembla un embarbussament però encara és més enrevessat el sentiment de fons. Sí, però no, per tant, no.

 

 

Es preguntaran pel cens i hi trobaran cens. Això sí, just després de proclamar que volen cens, diran que la Generalitat no pot utilitzar les seves dades personals. Demanaran validació internacional i hi trobaran validació internacional. Això sí, després de mesos de criticar i ridiculitzar les ambaixades catalanes i els viatges a l’estranger de mig govern. Exigiran un control de votació però sense tocar els funcionaris. Voldran urnes i quan les tinguin damunt la taula exigiran que siguin de cristall de Bohèmia amb incrustacions de safir. I acte seguit calcularan quantes beques menjador es podrien haver pagat amb elles. I tot això, mentre Rajoy continuarà amb una mà fumant-se un puro i amb l’altra reenviant les resolucions del Parlament al Constitucional. Ei, “però jo vull que es voti”. Doncs és molt senzill: L’1 d’octubre, voti.




Comentaris
Cervera
Tens total a raó! Però permeta'm dir-te que deus patir molt en les tertulies del programa en el qual tu ets sotsdirector.
0
Ells que no han fet més que entorpi
el camí! Rebran decencia i veritat del poble català.
0
grocginesta
Molt gràfic, però ara ja innecessari. És més fàcial, i està a les nostres mans. Si l'1 d'octubre hi ha urnes -el Govern compleix- i hi ha més participació que el 9-n -els ciutadans complim-, guanyem la independència. Si no hi ha urnes, amb qualsevol excusa, la confiança amb la nostra lluita, es trenca, perdem la independència.
0
Albert
Brillant, però és que, des del punt de vista argumental, ens ho posen tan fàcil...
1
Ferran
Aquest article és molt bo. Porto temps pensant el mateix, que hi ha gent que vol semblar democràtic i liberal, però són tot el contrari. Gracies per escriure d'una manera tan clara.
1
Jordi Català Sobirà
Molt bé, Jofre. N'estem farts d'aquests pseudorevolucionaris d'esquerres que en el fons demostren ser conservadors de l'estatus quo i amargats i/o ressentits, ja que la Revolució que havien somniat i que ara està fent el poble de Catalunya, no l'abanderen ells. La Història posarà cadascú al seu lloc.
0
Andreuenc_Dani
Sublim!!
0
Morton
Cada dia està clar que els líders dels comuns (i les comunes) s'estimen més continuar dins de la monarquia borbònica governada per la dreta neofranquista i corrupta del PP i els seus satèl·lits PSOE-C's, abans que en una República catalana realment moderna i democràtica. Esperem que els votants d'aquestes suposades esquerres no siguin tan porucs i hipòcrites com aquests líders i votin Sí a la llibertat i la prosperitat de Catalunya.
1
pepot
SUBLIM
0
Lleidatà
Ja era hora, òstia!!. Ja n'hi ha proubdel xantatge fastigós i constant des del 2014 amb l'Herrera-Camats fins ara amb Coscu-Rabell-Colau-Domenech. Si novremen, no els vull, com al pp, psoe i c's. I que no vinguin amb la seva moral superior i chupiguay, que no m'han de fonar lliçons de res i menys de demòcrates. Per molestar, que marxin (confio en que els seus votants no siguin tant cinics, i votin. Gràcies Jofre!!
1
Emporda
L'1 d'octubre ens hi hem de presentar , hi em de ser, es permeti votar o no. Sinó ens en sortim Adeusiau Catalunya, els colonialistes espanyols hauran triomfat.
0
Racs
Em va agradar en una tertulia de Cat Radio quan en un moment donat en Julià de Jodar, fins als nassos de la pretesa "finezza" de la Camats posant pegues a tot i refinant els arguments com una sofista d'escola, li va dir, "home això es partidisme". En un moment tan important i decisiu en el qual qui marca el ritme tira del carro, els Comuns (o sigui, ICV) representen la versió moderniqui del putaramonetisme, o sigui, "que hay de lo mio". Això si, amb la superioritat moral de ser els mes guays.
2
Divuit maneres diferents de demanar
Si us plau Jofre, ja només faltes tu difonent un rumor fals. Si fins ho va dir Tardà: “…fins a divuit vegades, una de les quals de forma solemne portant a les Corts del Regne d’Espanya una iniciativa del Parlament de Catalunya...". (http://elmon.cat/noticia/159499/tarda_hem_animat_podemos_a_no_rendir-se_amb_el_referendum_159499). És a dir, només s'ha demanat una vegada solemnement. La resta de demandes s'han basat en l'article 150.2 de la CE i no s'han demanat, podríem dir com Tardà, de debò.
67
Jordi Català Sobirà
Molt bé, Jofre! Ja n'estem farts dels pseudorevolucionaris que es fan dir d'esquerres, però que en el fons de tot són uns conservadors a ultrança, a més d'amargats i ressentits perquè la Revolució del Poble Català no està sent abanderada per ells!
4
Son un zero a l'Esquerra
No son cagadubtes, son uns Cagats, covards i traïdors als seus principis. Com ja va dir algú uns immorals.
3
Roberto Mugre
D'aquests en teniu uns quants a El Món de RAC1, començant pel Bernardos, el del botifarrèndum.
0
John Smith
Magnífic retrat dels unionistes amb careta d'equidistants i moderats. Queda molt clar de qui està parlant l'article.
1
Garrotxí
Ja sabem que en Franco Rabell era empresari (Talleres Franco) i va deixar penjants els treballadors tancant l'empresa sense haver cotizat per ells, però algú em pot dir si en Coscu ha treballat mai?.
0
Epíleg
"L’1 d’octubre, voti." I els dies que ens queden fins arribar-hi, calli.
2
Tremppero
Aquest que anomenes ja tenen un nom a Catalunya. En diem botiflers Per ordre d'importància son: Iceta, Colau, Rivera, Domènec, Rabell Franco, Arrimadas, Albiol, Roca, Duran i Lleida, Dolors Camats, Gordó, Angel Ros,..., i per desgràcia molts més.
1
Xavier
Ja que esmentes els funcionaris, i patint de la idea que la força del procés està en la gent, de la mateixa manera que ho va estar en 9N i per això només han "tocat" a 4 polítics, penso que comença a ser hora que els sindicats de funcionaris facin una declaració dient que el cos funcionarial actuarà amb la Legalitat del Parlament de Catalunya. També jutjaran els 5.000 funcionaris que obeeixin al Parlament de Catalunya d'acord amb el mandat democràtic rebut?
2
Narcís ( verament fumen ganes de vomitar .. fumen vergonya aliena .. sens dubte un espanyol ignorant té més perdó de Déu que no pas aquests de ' consciència degenerada '!) ( el que ens fa espanya i de sempre i, no diguem-ne, ara, passa de taca d’oli .. ningú pot permetre-ho més!)
Aquesta xurma ( quin altre nom pot tenir .. callin i ja està!) ' fa el doble joc ', ço és: 1. si tot surt bé de collons de mico àdhuc amb suport internacional .. dir ' jo no n'era pas en contra, eh, es que ho veia difícil '! i 2. si l'estat fa allò que sempre el caracteritzà i més contra Catalunya .. dir " ser de sa part que la ' sobirania és de tots els espanyols "! PD: res nou .. la misèria humana perfumada de bons ingressos és així!
1
ramonb3
es diuen d'esquerres i revolucionaris- tota esquerra ho ha d'esser- i accepten una monarquia corrupta............. no tenen nom.
0
Ena
Un article ben clar. Cal, però, dir les coses ben clares, posem-hi noms: ara els diuen "els Comuns", diuen que són d'esquerres i des des del principi va resultar sospitós que en el últim moment s'esborressin de la foto. Només espero que la gent que els vota sigui més coherent amb la ideologia que defensa i mostrin que realment volen una revolució democràtica.
0
Pepo
Però és que amics meus, no hem de patir per totes aquestes bledes soleiades, perquè primer són comptats i segon si volen ja vindran i si no venen no molestaran. Deixeu-los viure, home. Ja s´ho faran! De torracollons, al món n´hi ha un nombre determinat i a nosaltres ens en toquen els pertinents.
0
davids
aquesta actitud que descriu l'article,el que amaga darrera dels seus usuaris és un apañolisme foll que molts cops ni ells mateixos saben que el tenen,també pot amagar una por al conflicte i a la lluita legitima,o altres vegades simplement és una defensa del seu propi status quo (funcionaris,empleats de multinacional,etc...)
0

envia el comentari