Pare nostre que esteu a Asgard

"Una de les pitjors coses que ens ha llegat el monoteisme abrahàmic és la falta de respecte cap a totes les creences místiques prèvies o contemporànies"

Una de les pitjors coses que ens ha llegat el monoteisme abrahàmic és la falta de respecte cap a totes les creences místiques prèvies o contemporànies. De cop, religions com la grega o la germànica esdevenien mitologies infantils. Contes de fades i bruixes insostenibles segons la mateixa gent que creia que un vell semita havia construit un vaixell de fusta per encabir-hi totes les espècies animals del món. Amb aquesta idea preconcebuda hem concentrat les nostres possibilitats espirituals ens els dos o tres productes que les grans marques comercials de la fe ens han donat.

 

Així hem esdevingut una societat moderna arrelada en principis fonamentals del cristianisme. Parar l'altra galta, estimar el pròxim, compartir allò que tenim i ser honorables en termes sexuals. Això no vol dir que els europeus no siguem violents, egoistes o fornicadors. Vol dir que, si ho som, ens n'hem d'amagar una mica perquè socialment no són comportaments recompensats. Però ¿sempre ha estat així? ¿Té sentit que els humans ens emmirallem en éssers perfectíssims i intangibles com el Déu cristià? ¿Per què seguim una religió que estableix un estàndard tan perfecte com Déu (que no té ni forma humana) o Jesús (que es va deixar torturar i matar per amor)? 

 

Els europeus de fa mil cinc-cents anys construïen el seu món espiritual a partir de la seva pròpia humanitat. Els déus eren éssers superiors però amb un peu a terra. Odin passejava com un viatger, amb un barret al cap, i li faltava un ull que havia perdut a canvi de beure de la font del coneixement. El Déu cristià castiga la humanitat per tastar el coneixement. Odin s'arrenca un ull per obtenir aquest coneixement i el comparteix amb els homes.

 

El cristianisme ha estat una religió útil. Un bàlsam per mantenir la gent en silenci. Una creença vertical que circulava des del poder cap al poble. Si Jesús va morir a la creu ¿per què no s'hauria de sacrificar un pagès a treballar 20 hores pel seu amo? El model era el patiment i el respecte cap als de dalt. És possible que el nostre món actual necessiti Odin i fidels del senyor d'Asgard. Potser és el moment de no avergonyir-nos de ser humans. De no demanar perdó per voler gaudir de tot allò que ens dóna el món. De no sacrificar-nos com xais. Potser ha tornat l'època de tenir menys por i d'entusiasmar-nos sense vergonya per l'alegria de viure.




Comentaris
Francesc
El cristianisme ensenya a estimar el proïsme, no només el pròxim. Per la resta, sembla escrit per un adolescent .
No
No cal tornar a altres religions. Cal prescindir de totes elles. No cal creure en coses inventades per a estimar, gaudir, compartir, lluitar per tirar endavant, respectar...
Narcís ( sí .. però sembla ser que tothom vol venir a països/ territoris on impera aquest ' monoteisme ' que no pas d'altres!)
Només sé que si féssim cas a 4 dels Manaments, què en dic 4, només a 1 com n'és ' estimar el proïsme com a tu mateix ' .. el món aniria com una seda! PD: que aquest monoteisme sigui massa avançat encara avui, ara i ací .. sigui mal interpretat per persones sinó personatges .. sigui una nosa/ destorb per qui pensi ser un ésser suprem .. sigui el que sigui . . . . . . . . . . s'ho solucioni cadascú com vegi o li vagi bé, però sense fúmer ningú (sia per enfilar-se, sia per negoci, sia per maldat!)!
kss
Les "religions" que s'estan promovent en aquest segle XXI global fomenten bàsicament l'individualisme egotista i l'hedonisme. D'aquí el particular interès d'alguns en eradicar les doctrines cristianes i tot el que faci olor a passat.
algú
Algú m'haurà de dir quin problema hi ha en l'hedonisme, car la història ens mostra que les pitjors guerres, desastres i genocidis han estat provocats per ideologies i religions que renegaven de l'hedonisme fàcil i proposaven una transcedentalisme que ens havia de salvar de tots els mals. Per exemple, el judaïsme decretant que aquella era la seva terra promesa i tenien dret a massacrar els habitants que ja hi havia, el cristianisme i l'islamisme lluitant per dominar el Mediterrani...
algú
L'absolutisme volent imposar la seva idea d'un estat hegemònic, el comunisme, l'integrisme islàmic... Quants mals el trascendentalisme i les ideologies absolutes que ens volen salvar el cos i l'ànima!
El que ha salvat occident
es la Gran Conversa que s'ha mantingut a través dels segles. Encara que l'hagin volgut silenciar , sempre hi hagut algú al darrera que anat espenteijan. Sense aquest dialeg constant es imposible transformar el futur i tenim com a resultat societats enquilosades en el temps que l'unica solució que troben es agredir als demés.
Pepix
D'acord, senyor Jara! Reservem totes les nostres lloances al déu "Consum" i al seu profeeta "Liberalisme Capitalista". Ja no es tracta d'estimar ningú fora dels articles de consum, sense el quals no valem res! "Consumeixo, per tant existeixo". És millor així?
No
No pepix, tampoc no ho diu, això. És la interpretació que tu en fas perquè deu haver ferit les teves creences. La qüestió és: només es pot evitar caure en la buidor i el consum a través de la religió? Només el transcedentalisme religiós, basat en creure en coses que no existeixen, pot portar a l'amor, el respecte, la comprensió, el goig...? O hi pot haver altres camins que no impliquin haver de creure en éssers imaginaris i dogmes portats pels profetes?
Pitxolí
L'any passat, Alianza Editorial va publicar «Elogio del politeísmo», de S. Bettini. Interessantíssim. Ens explica els valors que es van perdre en passar al monoteisme. No és gens simplista. No és tracta, és clar, de tornar al politeisme ni de convertir ateus o agnòstics. És tracta de conèixer més bé d'«on» venim i quins factors ens han configurat, entre altres coses.
per algú
Depèn de quin tipus d'"hedonisme" es parli. I si aquest es fonamenta en un estil de vida individualista (i consumista), a on cadascú va a la seva, i el que li passi al veí no és problema meu perquè cadascú s'ha de preocupar per damunt de tot de la seva "realització personal" ( i la resta és secundari)? Algunes filosofies "New Age"no estan molt lluny d'aquí.
miquel àngel
Quina merda d´escrit. El cristianisme fundà la Nació Catalana. Qui escriu aquesta merda que no serveix ni per rentar-se el cul, no té ni idea de cristianisme. Penós escrit. I jo que pensava que El Món era un diari seriós...
Pitxolí (2)
miquel àngel: Una cosa és «La nació catalana es va fundar en una època en què imperava el cristianisme» , que crec que expressa una veritat, i una altra «El cristianisme fundà la nac. cat., que crec que és un judici abusiu: per la mateixa raó podríem dir que el cristian. fundà la nació suïssa o la portuguesa. Sí que és cert que l'església catòlica cat. ha tingut un paper molt import. en el mantenim. de la lleng. cat. en èpoq. en què ha estat perseguida.
Pitxolí (3)
miquel àngel: I parlant no del cristian. ni de l'església catòl. catalana, sinó del Vaticà, tingues en compte, que en èpoques en que la nostra nació es formava i creixia territorialm., el Vaticà, durant molts anys, prengué obertam. partit pels Anjou en les lluites d'aquests amb nosaltres, de tal manera que arribà a excomunicar el nostre rei, cosa que suposava autoritzar que qualsevol rei que s'hi veiés amb cor podia envair el nostre territori i fer-se'l seu, cosa que intentà el rei francès.
Algû
Mira! Manipulació de vots!

envia el comentari