Històries del patriarcat a l’Estat... i a la (nova) República

Soraya Sáenz de Santamaría va créixer en el patriarcat, i ha après a fer política del poder des del patriarcat

Ja fa unes quantes setmanes que, quan l’escolto i la veig, puc imaginar-la de petita, al pati de la seva escola, dient ─per exemple─ “pues el coche de mi padre es más caro y corre más!”

 

De cotxes, de diners i de velocitats les nenes petites no en saben molt, però puc sentir el seu to i puc imaginar-la perfectament en aquella escena, perquè l’escolto ara a diari, i la veig com fa gestos, parlant amb arguments absurds, construint escenaris que no existeixen sobre no se sap ben bé quina realitat, defensant que el pare (de l’Estat, del govern, del PP) correrà més, arribarà abans, tindrà més poder i castigarà, si cal.     

 

Soraya Sáenz de Santamaría va créixer ─sens dubte─ en el patriarcat, i ha après a fer política del poder des del patriarcat. Tant que s’inventa una Catalunya que no existeix per a defensar el poder del pare. A Soraya, si veiés el pare vençut, li cauria el patriarcat i li quedaria buida la vida de sentit.

 

A Catalunya caldria anar pensant la possibilitat d’afegir, a la pregunta de la tardor, després d’ “independent”, un “no patriarcal i feminista?” (amb el possible “vol vostè una república”, o “un estat”, o com es plantegi... davant), perquè també en tenim, de patriarcat per tot arreu. 

 

La setmana passada, insistentment a les pauses de les programacions, TV3 emetia el ja qüestionat anunci del partit entre la Juventus de Torí i el Reial Madrid. És obvi que l’anunci parlava de futbol i que el futbol que es veu, que es ven i que es compra el juguen homes, però l’anunci emfatitzava l’heroïcitat masculina d’una manera escandalosament patriarcal: frases com “només onze homes”, “tocats per una vareta màgica”, “poden capgirar la història”, un muntatge fet amb un recull de gestos físics dels jugadors portats a l’extrem i una música de fons de to heroic eren els ingredients de l’anunci que, a més, refermava la idea que la història, els grans canvis, només els poden fer homes.

 

Les coses així, no m’estranyarà si, a la nova República, tenim Sorayas Sáenzs de Santasmarías!




Comentaris
Compte
Que plasta... Riudoms, aquí sí pots comentar, hahaha
Mariona
Posats a proposar com fa l'ínclita megafeminista Patrícia la es podria afegir també a "un no patriarcal i feminista": vegetarià, animalista, ciclista, contorsionista, naturista, nudista, excursionista i percussionista. Posats a dir bajanades com fa sempre l'autora aquesta n'és una de les més sublims.
La Catalunya que patim
És l'herència del matriarcat de la Ferrusola. Ni patriarcat ni matriarcat: gent honrada és el que cal.
Josep Agustí Faiges Morales
Anunci prou desafortunat. Amb una "esmena a la totalitat"ni ha prou. No es necessari portar-ho al camp feminisme-masclisme. Simplement, anava adreçat a les vísceres de propis, sense cap reflexió sobre els paranys qye nosaltres mateixos ens hem anat construint al llarg de tota la temporada. Reflexionem sobre els nostres pecats i no tornem a caure.
Narcís ( .. ni paraplegies ni tetraplegies, ni mort, així com tampoc allò que n’és ser rebentat físicament per l’esforç, sacrifici, resistència i rendiment fins patiment fora mida en treballs penosos, durs, esforçats i arriscats fins romandre’s a posteriori esgarrat així sense cap dret!)
Ras i curt: 1. ' patriarcat ' de la petita o .. " poder fàctic militar així d'allò més mantingut i bon vivant familiar "? i 2. després del partit contra el Bayern .. verament l'anunci deixava molt a desitjar ( i més tractant-se del mafiós mardid!) ! PD: deixant a banda el text, perquè l'autora només mou ' la sense os i els dits ' .. n'és obvi que no li sortiran tendinitis, ni tenosinovitis, ni ruptura de lligaments, ni meniscs ni ossos fracturats, ni hèrnies cervicals, dorsals i lumbars, ni .
Varetes màgiques
No vull ni pensar què hagués escrit aquesta femellista obsessiva sobre simbologia patriarcal si l'anunci hagués dit: "Només onze dones tocades per una vareta màgica poden capgirar l'història”.
Estultícia
Tanta estultícia em fa venir basques.
De Guatemala a Guatepeor....
Mentre hi hagin dones, que obsesívament, parlin de masclisme (dolents i malvats), i de feminisme (santes i magnifiques), i no parlin de persones, de éssers humans i prou, no anem pas be, qui vol separar, es tant dolent com el que separa,..que les millors persones ocupin els llocs de on sigui, tant l'hi fa si hi han més homes o més dones, no es pot relegar a ningú per qüestió de genere, les persones millors, las més preparades, i deixem-nos de feminismes i masclismes, busquem la unitat de genere
L'Avellà
Aquests són els únics temes de les feministes: anuncis de futbol i ara també el "manspreading", o espatarrament. Si aquests són els temes més interessants que heu d'aportar les feministes això vol dir que sou innecessàries. Igualtat ja en tenim, gràcies. Podriu parlar dels immigrants que peguen a les seves dones a diari, pero no, que això pot causar problemes en la "pau social".
Ferran
Defensar el feminisme posant de contra-exemple a SSS (Sorayas Sáenzs de Santasmarías), no val Patrícia,...aquesta dona pot servir per contra-justificar qualsevol cosa!!!

envia el comentari