Escoltar els catalans

"A la vista del bloqueig sistemàtic de totes les iniciatives de la Generalitat, la majoria independentista del Parlament pot acudir a una altra via possible, la DUI"

Realment, com ha d'haver diàleg quan una de les parts no sembla estar sencerament en el seu seny? Les contundents paraules de Sáenz de Santamaría sobre les autèntiques intencions de Puigdemont frega el deliri, és gairebé una declaració patafísica, dadaista: Puigdemont vol fer un referèndum per no escoltar a la població. Per descomptat, el diàleg era impossible.


I aquesta impossibilitat ve apuntalada pel suport manifest de Pedro Sánchez a la línia del "no" del PP, formant-se així ja de fet una "unió sagrada" dels tres partits dinàstics, PP, PSOE i C'S. Davant l'independentisme català que és, a més, republicà. És també una "unió dinàstica".

 

Tan forta que permet a la vicepresidenta seguir fent gala del seu sentit de la lògica, quan sosté que el referèndum és il·legal però convida a Puigdemont a defensar-lo al Parlament; és a dir, el convida a defensar una il·legalitat. Com quan l'emperador va convocar a Luter a la Dieta de Worms perquè abjurés de les seves tesis. Luter no va abjurar i Puigdemont no va comparèixer.

 

La cimera del referèndum no té una altra opció que convocar-lo amb data i pregunta. A partir d'aquí comença el compte enrere del joc d'acció-reacció-nova acció. L'Estat estarà a l'aguait per a impugnar qualsevol acte de la Generalitat, per nímia que sigui la causa, si entén que propicia la realització del referèndum. Al seu torn aquesta haurà d'anar posant barreres i tallafocs per avançar en les seves intencions, descansant en la seva base popular i la mobilització social. Sense pacte pel mig, el referèndum es converteix de fet en un altre 9N, però en condicions diferents, agreujades.

 

La qüestió no és fins on està disposada la Generalitat a seguir amb el seu full de ruta, perquè ja està clara: fins al final, fins a la celebració del referèndum. Més aviat la qüestió és fins on està disposat l'Estat (és a dir, el govern amb el seu majoritari suport parlamentari) a arribar en la seva política repressiva o, com diuen els seus aliats socialistes en aquesta tasca, les seves "mesures coercitives".

 

A mesura que s'acosta el moment d'això que en diuen els mitjans "el xoc de trens", sorgeixen vacil·lacions, desconcerts, pressions, recerques de terceres vies sense gaire crèdit ja, i fins i tot ben intencionades propostes. Per exemple, es diu que la repressió del referèndum es mantindrà fins que el bloc independentista desisteixi en la seva actitud amb el menor daltabaix possible i convoqui eleccions autonòmiques ordinàries que, s'espera, portaran una composició diferent del Parlament.

 

L'opció d'eleccions autonòmiques és tan vàlida com una altra qualsevol i, d'existir la necessitat per causa de força major, sens dubte els partits independentistes estaran preparats. És una via que tenen oberta i a la qual poden donar el valor simbòlic que vulguin. Però no és això el que pretenen i, al mateix temps, temen que una nova consulta electoral per impossibilitat de culminar el full de ruta desmobilitzarà un percentatge de l'electorat independentista.

 

Per això, a la vista del bloqueig sistemàtic de totes les iniciatives de la Generalitat, la majoria independentista del Parlament pot acudir a una altra via possible, la declaració parlamentària unilateral d'independència (DUI). La unió sagrada espanyola dels tres partits hi haurà previst que, en negar tota possibilitat de diàleg, aquesta opció es fa versemblant.

 

D'adoptar-se, es generarien dues reaccions paral·leles: d'una banda, una intensificació de l'acció repressiva de l'Estat, per mitjans excepcionals, inclosa la intervenció de fet de la Generalitat i una previsible escalada d'inestabilitat que no beneficiarà a ningú i servirà com a rerefons de l'altra reacció, la d'una internacionalització del problema, ja que la Generalitat la portaria al Tribunal Internacional de Justícia, argumentant el precedent de l'opinió consultiva sobre Kosovo.

 

No està clar que prosperaria, però la internacionalització seria un fet, amb l'agreujant d'una situació interior d'excepcionalitat. Justament els elements que convidaran ofertes de mediació estrangera les quals, òbviament, començaran per recomanar un referèndum.




Comentaris
Qui mandat te aquest Parlament?
arribar a la independencia o abaixarse els pantalons i abandonar els que els van posar al poder?
0
Narcís ( Catalunya n’és catalana com espanya n’és espanyola .. qui és aquesta per ser damunt dels catalans, catalans que no volen catalanitzar sa espanya així no pas trencar-se-la?) ( a més, qui pot ser dessota partits corruptes fora mida cercadors de poder via “ fuetejar catalans “?)
Qui pot negar saber el ' parer ' popular majoritari de Catalunya ( atès que el parlamentari ja n'és força sabut .. majoria absoluta independentista) així informació dels representats per a saber quin partit prendre vers aquests? PD: i això, que de ben segur, si nostre Parlament fos de ' majoria absoluta anticatalana ' .. a aquests els importaria un rave majoria absoluta del carrer fos sobirana!
1
Gombau
Tot es veurà en el seu temps i moment.
1
xup
aqui a un moment determinat si l,estat caspanyol presiona es tindra que surtir massivament al carrer a donar soport al gobern de Catalunya
0
davids
algu dubte que podem paral.litzar el país?????,algu dubte que tindrem el respecte que siguem capaços de guanyar-nos al carrer.s'acosta l'hora de l'acció,deixeu els nens i nenes a casa,ens veiem al carrer.
0
pep - manresa
Afortunadament la actual Generalitat vetlla pels nostres interessos, sense l'ombra d'en Duran burxant per allà, sense haver de mantenir cap Montilla, el govern Puigdemont-Junqueras és valent, decidit i lleial amb el poble que l'ha votat, fins i tot la CUP es posa de costat del poble per assolir abans que res, la independència. Ho dic perquè els enemics són molts, només cal veure com els mitjans "progres" han aplaudit el PSOE per fer front amb Rajoy contra Catalunya. Visca en Cotarelo, l'excepció
1
ODM
ha arribat l´hora de posar-hi tots la part que ens toca individual, estem al moment desitjat, ara pit i collons!!! ells ja tenen medis i gobierno per defensar la ilegalitat democrática universal, ¡¡¡dret a decidir el nostre futur!!! res mes després ja ho celebrarem, ara toca acostar-nos al govern que ens representa.
0
Desfeta
Com es que la fiscalia no es querella contra Soraya Saenz de Santamaria, per haver proposat "parlar" al Congreso de l'eventual independència d Catalunya ?? No s'han querellat contra la presidenta i la mesa del Parlament per "parlar" de la ondependencia de Catalunya ? Es que a Barcelona no es pot parlar i a Madrird si ???
0
Tramontana
Com es farà la independència de Catalunya? LA DATA DEL REFERENDUM? = 10 DE SETEMBRE DE 2017. Sinó el deixen fer es convoca a tothom per l’endemà 11 DE SETEMBRE a Barcelona, davant del Parlament, per declarar la INDEPENDÈNCIA UNILATERAL!.
1
Pompeu
Es diu "com ha d'haver-hi diàleg", i no pas "com ha d'haver diàleg".
1
fatxes, no teniu res a fer
Catalunya independent i Espanya arruïnada.
0
CAPSIGRANY
EN DOMENEC LA COLAU Y ELS DOS TENORS ENS TENEN DE ACONSELLAR LO QUE TENIM QUE FER
0
Carbaçó amb potes
L'ombra d'en Duran pampalluguejava per Sitges entre les bambolines del Círculo de Economía. Segur que parava la mà perquè el Puente Aéreo, l'Ibex-35 i el Círculo Ecuestre li financi el seu nou partit. No tindrà problema, perquè alguns es pensen que, si Duran recupera el presumpte espai de la tercera via, aconseguiran bastir una gran coalició PP-PSOE-C's que permeti una majoria alternativa al Parlament i la tornada a l'hotel Palace de Madrid del seu millor client.
0
Vosté asumeix
que les eleccions autonomiques seràn fetes sense trampa.
0
Arizona
Crec que ja n'hi ha prou d'ajudar l'estat espanyol. El 1931 Macià ja va cedir i en lloc de mantenir la república va acceptar l'autonomia per tal de recolzar la república a Espanya. Durant la guerra civil espanyola, la fabricació d'armes a Catalunya es va incautar i dirigir cap a Madrit deixant desabastit el front d'Aragó. Ja n'hi ha prou de finançar règims que ens governin des de Madrit. Volem una república i un estat català propi
0

envia el comentari