El factor gent

"L’única possibilitat de victòria catalana és el factor gent. I la bona notícia és que, de gent, en tenim molta"

És honest Mariano Rajoy quan diu que, en relació a la petició de referèndum, “ni puedo ni quiero”. No sé si ell se n’adona però el “ni quiero” col·loca el debat fora dels termes legals i el porta al terreny purament polític, il·luminant l’autèntica i irresoluble discrepància de fons entre Catalunya i Espanya, que és la discrepància sobre el subjecte de la sobirania. El que s’està dirimint és, ras i curt, si Catalunya és o no és  un subjecte polític amb dret a decidir si vol –o no– formar part de l’estat espanyol, i si vol –o no– constituir-se com a estat independent. Nosaltres pensem que sí, i ells pensen que no, que Catalunya no té aquest dret perquè és una regió (o una singularidad, o una autonomia, o una nacionalitat, o una nación cultural, la denominació és igual si la conclusió és la mateixa) a la qual l’estat central li pot concedir o suprimir l’autonomia segons les circumstàncies. Les circumstàncies de la transició aconsellaven donar-li l’autonomia, i sembla que les circumstàncies de 2017 aconsellen treure-l’hi. Vet aquí l’autonomia com una cosa que es pot donar i es pot prendre, no com un dret inherent i inalienable.

 

 

El “no quiero” de Rajoy, ho dèiem la setmana passada, no és el no del PP. És un no transversal, que travessa el conjunt del sistema de poder espanyol i és compartit per PSOE i C’S, pel poder judicial, per les grans empreses de l’Ibex, per l’exèrcit i les forces de seguretat, per la conferència episcopal i pels grans mitjans de comunicació. En relació a la qüestió de fons, el mur que tenim al davant és estructural, i per això, per molt que s’hi entestin els comuns, el problema no es resol fent fora el PP (en cas que es pugui). Les oxigenants excepcions de Manuela Carmena i Pablo Iglesias són això, excepcions absolutament insuficients: no és racional esperar un canvi de relació de forces allà que permeti una solució acordada al conflicte plantejat.

 

 

Cal tenir clar, però, que si la discrepància de fons s’ha de resoldre en un xoc només entre governs o entre sistemes institucionals (l’espanyol i el català), l’estat guanyarà fàcil perquè és infinitament més fort. Ells tenen les lleis, els sistemes d’intel·ligència, les forces de seguretat, l’exèrcit i el control de la caixa. Tots els elements de la coerció estan del seu costat, per tant, si el govern català surt a boxejar sol hi haurà un K.O. en el primer assalt. Només es podrà desbordar i inhibir el poder coercitiu de l’estat si l’acció institucional (Govern i Parlament) és acompanyada per la mobilització massiva i permanent i la resistència no violenta de la ciutadania organitzada. L’única possibilitat de victòria catalana és el factor gent. I la bona notícia és que, de gent, en tenim molta.




Comentaris
Isabel C.
El factor gent perilla cada dia més, senyor Voltes. Jo, per exemple, no em mobilitzaré si del que es tracta és de fer una Castella bis del nordest peninsular com proposa Junqueras amb això de consolidar la cooficialitat plena del castellà, que suposaria el definitiu certificat de defunció del català en negar-li el caràcter de llengua vehicular o comuna (punt de trobada entre diversos) que té l'anglès als EEUU o l'hebreu a Israel, dos països on conviuen més de 80 llengues diferents.
Isabel C.
Vull dir que... alguns es venen la mare per rascar quatre vots del sector del NO més ètnic i recalcitrant i no tenen en compte que per cadascun d'aquests quatre vots se'n poden perdre 40.000 de catalans que ja estavem convençuts pel SÍ des de fa molt.
Shark
El factor gent i el factor control del territori. Si l'endemà de la DUI una caravana d'antidisturbis procedent de Saragossa entra lliurement fins Barcelona, o ens tanquen els ports i aeroports i ningú no hi posa remei, de poc servirà una acampada de 30.000 persones al Parc de la Ciutadella. La independència d'Eslovènia fou pacífica, però hi van haver trets i refregues els primers dies/setmanes. Sense control sobre el terreny no hi ha independència.
Primet
L'exèrcit espanyol no pugue evitar que 350.000 marroquins entressin al Sàhara i locupesin. Avant!
Salvador
Home, Shark, dir que fou pacífica la d'eslovenia, només amb 4 trets... S'anomena la "guerra dels deu dies" i va fer uns 70 morts i 300 ferits... Això si, aquí estem dins la UE i la OTAN, a veure si compta per a alguna cosa, coi! De tota manera no tenim alternativa, ja que la derrota és la desaparició total com a nació i l'esquilmada de tots els recursos per Madrid. Aixó ens ha de donar fermesa.
no en sé res, però ho diré tot
El que està ben clar es que la llibertat no ens la regalaràn. Crec que, malgrat el ridícul internacional, faràn ús explícit i intens de les forces armades per intimidar. En aquest moment només la decidida acció de TOTS per defensar el nostre futur i el dels nostres fills, nets i amics serà la que faci possible la nostra llibertat individual i com a pais. La Llibertat mai es regalada. Cal que estiguem tots preparats a resistir pacificament i a fer el que calgui. "Freedom is not free".
Pepe
Estimada, el que vol Junqueras és el poder. El seu ego vol això i res més. Si ha de sacrificar la llengua, ho farà. Si el que ha de sacrificar és el partit, ho farà (al cap i a la fi, fa poc que és d'ERC) Si ha de sacrificar la nació, no dubtarà. Si ha de sacrificar la llibertat, tampoc tindrà manies. Junqueras vol el poder, encara que el poder sigui només l'autonomia. És un nou Pujol, més alt i més gras, i amb una mica més de cabell.
Henry D. Thoreau.
VAGA GENERAL, DESOBEDIÈNCIA CIVIL, RESISTÈNCIA PACÍFICA. Els PAGESOS, TALLANT AUTOPISTES I CARRETERES. Els OBRERS TALLANT FERROCARRILS I PISTES D'AEROPORTS. Els ESTUDIANTS TALLANT ELS CARRERS PRINCIPALS DE LES CIUTATS. Els BANCS I BOTIGUES TANCATS. ELS TANCS I L'EXÈRCIT PELS CARRERS DE TOT CATALUNYA.......I TOTES LES TELEVISIONS EUROPEES ENSENYANT AL MÓN EL NIVELL DE LA DEMOCRÀCIA ESPANOLA. ¿De debó que s'hi atreviran ELLS? Perquè nosaltres, SÍ. NOSALTRES, SÏ:
Asdf
Jo també crec que usaran les forces armades. 1r Geos de paisà o de nit per detenir líders, i quan se'ls en vagi de les mans, treient blindats al carrer --no se'n sabran estar. Després, només el temps que triguin a trucar Rajoy / el BCE a tallar-los el credit.
JordiC
El procés acabarà quan paguem part del deute espnayol. El govern esopnayol, sigui qui sigui, haurà d'explicar a la població d'Espanya que Catalunya es queda trista i sola, desprès d'haver pagat . Faran creure que ens han castigat molt. A part de molt soroll i alguna posada en escena , no poden fer res més. NO tenen prous efectius, ni gent amb ganes de donar la última gota de sang per la pàtria. Allí també ha arribar la modernitat líquida. NO podem retrocedir, aquesta sí és la veritat.
Narcís ( cap sentit comú, cap seny, cap lògica i cap llei poden negar el dret d'una col•lectivitat a mostrar llur parer de qüestió la que fos .. i l’estat hauria de ser el primer en voler saber sa opinió/ impresió .. sinó vol dir que li importa un rave i això, òbviament, no pot permetre’s!)
A) Llis i ras: 1. diu ' ni quiero ' per a ' gallejar ', això sí, amb tot el suport fàctic al darrere i a l'uníson ensabonant-lo! i 2. diu ' ni puedo ' procurant enganyar crèduls de no ser permès i alhora estalviar-se donar motiu a tercers ( com mateixa Euskadi )! -- B) Si diu ser aquest estat sobirà i una ' comunitat autònoma ' n'és la representació ordinària d'aquell en un territori .. per propietat transitiva àdhuc per simple extensió, aquella també n'és de sobirana !
fallida
Podrem aguantar un parell de setmanes? Doncs és el termini de temps per a que Espanya faci fallida. Tingueu provisions a casa, per si no arriben als supermercats.
@Primet
Els marroquins estaven fora del Sàhara i van entrar. Envairan Catalunya els catalans des de casa?. Si ets dins no pots envair.

envia el comentari