Té pla B, el Pacte pel Referèndum?

"Quan Puigdemont anunciï la data i la pregunta del referèndum sense el vistiplau de Madrid, què faran els membres del PNR que ara són partidaris d’exercir la sobirania només sota tutela espanyola?"

“Transversalitat”, “unitat”, “democràcia”, “urnes”, “dret a decidir”. El Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) ha aconseguit amb èxit una defensa aferrissada d’aquests conceptes malgrat els brams i les escomeses judicials de Madrid i de l’unionisme amb sucursal a Catalunya. El Govern, JxSí, la CUP i tota l’òrbita dels comuns, ajuntaments i moltíssimes entitats de la societat civil organitzada, han estat un bloc de ciment malgrat la diversitat d’estratègies, interessos i recels creuats. Però les bones intencions i la germanor entre demòcrates ja no seran suficients quan el Govern català certifiqui a partir de dilluns, i per enèsima vegada, que Espanya no negocia. Juga al tot o res. O matar o morir. Ni hi haurà oferta a l’escocesa per part de Rajoy ni el Govern i el Parlament no faran marxa enrere, encara que els inhabilitin a tots i els omplin el calaix de notificacions del Tribunal Constitucional. Els avalen molts mesos intentant dialogar.

 

 

Tot això ho saben cadascun dels 500.000 signants del Pacte, i per descomptat, ho saben també els com a mínim 1,8 milions de catalans restants que no l’han signat però que sí que van votar a la consulta del 9N perquè van considerar que la sobirania dels catalans resideix en els catalans. Els 500.000 signants són conscients que el xoc és de legitimitats, i aviat també de dues legalitats que seran incompatibles.

 

 

Per tot plegat, el pla A del PNR va néixer mort. Els seus impulsors n’eren conscients, tant els independentistes com els sobiranistes que volen continuar formant part d’Espanya però passant per les urnes. Però s’havia de fer visible a ulls de la comunitat internacional. Aconseguir que Madrid adopti una actitud democràtica davant d’un conflicte polític gràcies a la pressió internacional és inviable, com a mínim fins que aquest Estat no es trobi amb una DUI. És inviable perquè el sol fet de negociar implica, per a les elits polítiques espanyoles, un risc clar de dinamitar el règim del 78 i trencar definitivament amb una legitimitat heretada del franquisme que reparteix poder i sosté un sistema corrupte. La correlació de forces al Congrés espanyol blinda encara més aquest búnquer, i ni el sistema de partits ni la societat civil espanyola no estan preparades per fer una segona transició, si bé la irrupció de Podemos és una primera esquerda importantíssima. Recordin que va ser Pablo Iglesias qui va desafiar el règim dient al Congrés que “Felipe González té el passat tacat de calç viva”, en referència als crims d’Estat dels GAL. Mai fins aleshores un partit espanyol havia gosat posar en qüestió la guerra bruta de l’Estat.  

 

 

Per tant, la qüestió és si el Pacte Nacional pel Referèndum té pla B i quin és. Quan Puigdemont anunciï la data i la pregunta del referèndum sense el vistiplau de Madrid, què faran els membres del PNR que ara són partidaris d’exercir la sobirania només sota tutela espanyola? Enfrontar-se al Govern per desobedient i boicotejar el referèndum seria absolutament incoherent amb la seva aposta democràtica. El més raonable seria que el PNR continués essent un paraigua social i polític del referèndum que cridés a la participació, mentre que els comuns i les entitats afins -els comuns independentistes, que n'hi ha, se'n desmarcarien amb tota probabilitat-, com ja fan els partits independentistes i l’ANC, Òmnium i Súmate, fessin una campanya pròpia per explicar el seu projecte per a una Catalunya espanyola.

 

 

Un bon pla B seria el que va descriure el comú Joan Josep Nuet, membre de la Mesa del Parlament: “Arribarà un moment en què haurem de desobeir i ser valents, fer “passos unitaris i no mirar-nos de reüll els uns als altres”. És vital que el PNR segueixi viu el dia del referèndum, i és també vital que els comuns facin la seva campanya per defensar un projecte polític tan legítim com el dels independentistes. I l’endemà, els del ‘sí’ i els del ‘no’ han de defensar el resultat i la seva aplicació.




Comentaris
Aiii, potser si, es que ben be no ho se....
A fi de que els de "qualsevol cosa (aixo si, en comu)" tinguin les mateixes opcions de vot que tothom haurem d'estudiar la conveniencia d'afegir les opcions de vot: "Potser si" i "Potser no". No se si aixo estaria en concordancia amb el que sugereix la Comisio de Venecia. Li haurem de consultar al Coscubiela... bfffffffff
El Pacte (regional) pel Referèndum ni tan sols té pla A
El Pacte nacional (regional) pel dret a decidir, renombrat Pacte (regional) pel Referèndum, mai ha tingut més objecte que produir soroll, fum i cridar l'atenció. Igual que moltes motos que circulen per aquí. Tots els plans del Pacte (regional) pel Referèndum es redueixen a un: fer de moto collonera.
Projected politic
els comuns? Legitims? Pero si estàn ancorats a la imposibilitat de tractar amb Espanya, volen que els catalans seguexin aguantant el boicot constant pel sol fet de ser qui son!
Santi Garcia
Gran article, realment, la clau de volta és què farà el Pacte Nacional pel Referèndum quan Puigdemont anuncïi data i pregunta. Si els Comuns no hi participen serà un gran problema, sobretot per a la participació a l'àrea metropolitana, tot i que l'esperança és que les bases dels comuns vagin per separat de les elits del partit. I també caldrà veure si volen fer campanya pel No o donen llibertat de vot, perquè entre les bases dels comuns, i algun dirigent també, hi ha independentistes
Comuns
Copiant a una altra persona diré que la direcció dels Comuns (Domènech, Franco Rabell, Colau, Coscubiela,...) son com aquell amic a qui convides a sopar, et fa esperar uns dies per respondre, et fa canviar dia, hora, lloc, menú,...i després no es presenta....
Gairabe juny i sense data ni pregunta.
Aviar s'acaba el cole, començen les vacances, el buid d'agost, i la gent no estarà per romanços (debats poltics) No sé què esperem però ja fem tard per un debat social serios.
El dret a vot i punt
El pla B del PNR te que ser la defensa ferma i continuada del dret a vot, punt. Deixar "pactat" i altres eufenismes i defensar el dret de vot aferrisada i transversalment fins que aduest dret a vot sigui una realitat.
Gombau
Una puntualització: el 9N votaren 2.344.828 ciutadans. (És curiosa la tendència inconscient a disminuir aquesta xifra en molts comentaristes partidaris de la independència.)
Narcís ( qui dóna " autoritat " a una llei n'és la sobirania popular, la sobirania popular catalana que no pas l'aliena entrada a mata-degolla i, com no, ajudada per aquell exèrcit francès el millor del món aleshores!)
Si tenim en compte que aquests ' comuns ' no són esquerra ( si ho fossin defendrien encara més el referèndum!) sinó uns pro la madre patria i altres espanyols agraïts i tots plegats a benviure de la ' moma ' que han arreplegat .. n'és obvi que no " defendran els drets civils i polítics dels catalans, el dret civil i polític de Catalunya! PD: perquè no hi ha dues legitimitats .. només n'hi ha una ' la catalana i democràtica ' que no pas ' l'aliena i feixista!
Anem per feina que es fa tard i vol ploure
M'agradaria equivocarme, pero molt em temo, que com es de preveure, quan per enèsima vegada el dilluns sens torni a dir no a Madrit els comuns tornaran a fer marxa enrera. Mes val que ho assumim d'una vegada, passem de perdre el temps amb els seus dirigents i adreçenmos a les bases perquè defensin el referèndum i votin SI
vell pesuquero
SOC CATALÀ-ESPANYOL. Es per aixó que soc INDEPENDENTISTA. El camì per derruir l'Estat oligàtquic i amiguista del 78 es la INDEPENDENCIA. Al referendum votaré S I.
Ramon
El Pla B per si de cas la independència ara no resultés possible, hauria de consistir en què Espanya assumís tot allò del que ERC ha renegat. A mi particularment quasi que em faria més il·lu veure realitzar tot el que ERC en renega, que una independència merdosa com la que vol ERC.

envia el comentari