La dansa de la llibertat

"Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme"

Doncs ja tenim l’urna instal·lada al centre de la política catalana i també de l’espanyola. En un país normal l’urna és només el procediment, l’eina a través de la qual es resolen els conflictes polítics. L’urna és neutra i la batalla política es centra en quina papereta s’hi introdueix. Aquí no, aquí l’urna s’ha convertit ella mateixa en el conflicte. L’estat renuncia al debat independència sí o no i, a base de prohibicions, querelles i amenaces porta el debat a referèndum sí o no, urnes sí o no. A banda de democràticament dubtós, no sembla molt intel·ligent: en un debat democràtic independència sí o no, resolt a través d’un referèndum acordat a l’escocesa, l’estat tindria possibilitats de guanyar (diria que bastantes); però en un debat referèndum sí o no, on una part vol posar urnes i l’altra requisar-les i destruir-les, només hi ha un guanyador possible i aquest és l’independentisme.

 

L’acte unitari d’ahir a favor del referèndum n’és una prova molt clara. En el marc d’un debat normalitzat sobre la independència amb l’estat fent campanya democràtica pel no, moltes de les entitats i algun partit que van assistir a l’acte d’ahir estarien de forma natural al costat del no. I encara més si el no anés acompanyat d’una proposta positiva de nou estatuts jurídicopolític per a Catalunya. L’independentisme estaria sol. Amb tota la seva força, que no és poca, però sol. En canvi, la manera que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està violentant i ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme, i en conseqüència aquest es troba molt acompanyat. Catalunya vol debatre i decidir sobre la independència i no admetrà que se li negui el dret a fer-ho. L’estat ha portat el debat al pitjor terreny per als seus interessos, amb bonus track incorporat: mostrant-se demofòbic, aconsegueix que molts partidaris del sí a les urnes s’acostin al sí a la independència.

 

No és cert, a més, que el problema sigui el PP. En la qüestió del referèndum, la posició del PSOE i la de C’s és idèntica a la del PP: no n’hi pot haver perquè la sobirania és única i inqüestionable. Per això el mur que tenim al davant és estructural, perquè és compartit transversalment per la política espanyola (amb l’honrosa excepció de Podemos) i per la judicatura, l’alt funcionariat, l’Íbex, l’exèrcit, la conferència episcopal i els grans mitjans de comunicació. No, el problema no és el PP, i és per això que el gruix del catalanisme ha deixat enrere el “Si tu no hi vas, ells tornen”: perquè és un esquema antic i superat per les evidències.

 

En aquest context, la resposta del govern català a la invitació trampa de Soraya és una mostra més de fins a quin punt la política catalana ha interioritzat l’existència i la irreversibilitat del mur i ha saltat de pantalla. Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme. Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho feia abans perquè ara es mira el món des d’un altre punt de vista. Guanyarà o perdrà, però ha decidit ballar la dansa de la llibertat.




Comentaris
ferran
La criminalització de les urnes és el pitjor terreny per l’estat, estic d’acord amb l’articulista...Llàstima que el missatge independentista sigui elitista i massa poruc no denunciant amb prou èmfasi, el robatori de 16.000 milions anuals que se’n van per engreixar als reietons autonòmics i casta funcionarial madrilenya incloent-hi bascos i navarresos...La independència serà un fet quan la gent de les àrees metropolitanes percebin aquest colossal robatori dissenyat per tota l’eternitat.
Ramon
Perdoni vostè, però el plantejament que "Si tu no hi vas, ells tornen", no va ser cosa del gruix del catalanisme ans del gruix de l'anticatalanisme. De les esquerres sucursalistes, vaja.
De què va aquest article?
Simplement Catalunya no té dret d’autodeterminació i no hi ha més. Només el secessionisme segueix en la roda del hamster. L'Estat sempre ha partit de la base referèndum no o no. Les palles mentals de Puigdemont i els seus palmeros és el seu problema.
Desdelaselva
Catalunya es un pais ocupat. La lluita real es ser lliures exercint el dret d'autodeterminació. Per aixo no permetran mai el referendum, encara que el poguessin guanyar. El teu fill de 3 anys es lliure de fer el que vulgui? El teu gos es lliure a casa teva? En el fons es falta de respecte, propia i aliena, cap a nosaltres.
Lleidatà
El primer escrit te tota la raó. Si vols, queda lleig dir-ho però la part i l'argument fonamental per la indep. es el brutal expoli. Si, la identitat, la llengua, la cultura, la justicia, el progrés,.., tot son raons per marxar, però el fonamental es l'econòmic. Amb els 40MEUR que marxen cada dia, es poden fer tantes coses que quedareu parats si fossiu concients del nostre potencial. Marxem!!!
ferran
Pel hàmster......A mig plaç la independència és inexorable per dos motius: L’estat espanyol és un fòssil corrupte i corcat pel «cafè per tots» on l’eix sevillà, madrileny, basconavarrès grans beneficiats del colossal espoli que pateix Catalunya mai permetran que canvii res...Les voltes del hàmster acabaran quan tinguem la suficient massa crítica de gent, llavors la independència no la pararà ni Déu.
@ de que va aquest article
D'urnes neutres, de votar per decidir, tant els que votarien SI, com els que NO, de referèndum, de resoldre les diferències civilitzadament votant, en fi de DEMOCRÀCIA, ara si ho entens, o potser a tu la DEMOCRÀCIA et va molt gran?
Mje
Ben. cert Sr Voltas, pero ja sap. "Quan el teu nemic s'equivoca....no el distreguis" i encara menys no li facis vore.
Mig plaç
Mitjà termini vol dir superior a divuit mesos i inferior a cinc anys (almenys en comptabilitat). "Les voltes del hàmster acabaran quan tinguem la suficient massa crítica de gent"..., és a dir, reconeixes que ara no existeix aquesta massa crítica. Llavors, per a què aquest afany en convocar un referèndum que, a curtíssim termini, admets que no es pot guanyar?.
Miqueló
Eduard, has fet un molt bon article aplicant la lògica i el sentit comú. Però t'estàs posant en la pell de part de l'electorat unionista de Catalunya, i no pensen així. Ells no veuen com un problema que no es pugui debatre independència sí o no, al contrari: ja els hi va bé perquè això beneficia el seu sentiment unionista. I per molt greu que sigui, trobaran justificacions: "oh, és que si donen permís per debatre l'hauran de donar al País Basc", "és que la Constitució mana". Etc.
ferran
Pel mig plaç....Naturalment que avui es podria guanyar un referèndum estil Gran Bretanya o Canadà, però dins d'aquest estat fòssil i corrupte mai ens permetran un referèndum amb aquestes característiques...Per tant, necessitem la massa critica suficient per una declaració unilateral, tal com la CUP ha contestat als sorayos: Si ens toqueu massa els collons, marxarem sense dir ni adéu....
Mig plaç
Ferran, el que dius no t'ho creus ni tu. I es nota.
Narcís ( aquests que encara voten espanyol .. no ho veuen el mal tracte que patim àdhuc ells mateixos pel sol fet de ser a Catalunya?) ( són nostres veïns, nostres conveïns, nodtres ciutadans, nostres conciutadans .. siguin nostres compatriotas .. no n’és anar contra ningú!)
Totalment d'acord amb en ferran , excepció feta de ser ' elitista ' .. altra cosa és que encara hi hagi qui vulgui ser espanyol a ca nostra quan són ací justament per la misèria provocada per sos latifundistes, sos terratinents, sos hisendats, sos ' señoritos ' així amb ses latifundis, ses finques, ses hisendes, sos ' cortijos ' ensems amb sos fàctics, sos càrrecs i, perquè no dir-no, sos beneits que se'ls creuen!

envia el comentari