Som uns miserables

"Espanya és una vergonya perquè socialment s'ha acceptat, fins fa poc, que el robatori és propi de llestos"

Ens pensàvem que els polítics no robarien perquè era delicte. Mira si som tontos. Pensàvem que el fet de castigar un comportament amb penes de presó frenaria aquells cobdiciosos que volen profanar les caixes fortes públiques. Suposàvem, ingènuament, que la policia, els jutges i les teòriques violacions a les dutxes de la presó acabarien de cop amb la inèrcia cleptòmana dels que han de gestionar els nostres diners. No li prendran la pensió al meu pare perquè tenen por que els caigui el sabó a la dutxa i un pres rus els trepani. Mentre abocàvem tota la nostra fe en el sistema judicial, policial i penitenciari ignoràvem absolutament la moral i l'ètica. El respecte i la vergonya. "Bah, la moral! Quina merda passada de moda! Campi qui pugui, tu. No hi ha més llei que la llei humana. Que els tribunals i la policia. ELLS ACABARAN AMB ELS MALS DEL MÓN!". I resulta que no.

 

Perquè hi ha una força imparable que surt de dins. Una energia que és capaç d'atropellar qualsevol obstacle i arrossegar-nos cap al bé o cap al mal, segons la nostra tendència. I és una tendència, atenció, que esculpeix el nostre entorn. Fa 4000 anys se'n van adonar. Uns pastors de l'Orient Mitjà estaven farts d'assassinats, violacions, robatoris... No existia cap cos armat capaç de controlar i castigar els delictes que es cometien i, per tant, es seguien cometent impunement. Hi havia un entorn prou tolerant amb la delinqüència. Per què no? Si un home (o poble o tribu) era més fort que l'altre tenia tot el dret del món d'utilitzar aquesta superioritat per aconseguir els seus objectius. I què va aturar aquesta bogeria? No pas la policia, sinó la moral. La implantació social d'uns estàndards que penalitzaven certs comportaments. La imposició d'aquesta veu interna i, sobretot, d'una mirada social. Dels ulls aliens que penalitzen. De cop, els homicides no eren admirats per la seva força sinó apartats de la societat. La moral va canviar l'estructura del món i ens va regalar la pau.

 

Espanya és una vergonya perquè socialment s'ha acceptat, fins fa poc, que el robatori és propi de llestos. És envejable i admirat. És de guapos i astuts. És més, si no robes és que ets gilipolles. "Home, si només has de firmar un paper i ja està. No siguis gilipolles". "Mira cap a un altra banda i ja està. No siguis gilipolles". La teva família ho accepta amb un somriure. Els teus amics t'animen a robar una mica més. Els teus socis demanen que comparteixis els beneficis. ETA existia perquè existia un entorn social que glorificava l'assassinat polític. Els corruptes existeixen perquè som uns immorals. Perquè el robatori ens sembla bé i tal dia farà un any. Perquè som uns morts de gana i uns miserables. Ni jutges, ni policies, ni tribunals. Sempre més hi haurà corruptes amagats en els nostres gestos quotidians. En no pagar l'IVA, en no pagar la zona blava o en viatjar amb un bitllet d'una zona fins al Masnou.




Comentaris
Jordi T
De vegades es mes moral fer trampes, sobretot si li fas a qui et perjudica de rorma sostinguda i sense donar explicions. Penso en lo del bitllet d' una zona i en Renfe o Adif.
Pitxolí
Alquests «pastors de l'Orient Mitjà» de «fa 4000 anys», ¿qui eren? (no demano, és clar, noms i cognoms). Òbviament no poden pas ser els de l'Adoració, ja que aquesta hauria estat fa 2017 anys, aproximadament. Si vol dir que els primers que van mostrar preocupació per la moral van ser gent del Pròxim Orient, fa 4000 anys, doncs em sembla també una cosa bastant discutible.
Fat Boy
Home, voste parla com si visques a Sevilla, a Badajoz o a Segovia on el 100% dels impostos que paguen reverteixen en la seva totalitat en els que els han pagat en forma de serveis. Pero resulta que voste viu a Catalunya on nomes reverteixen el 53% del que s'ha pagat. Tanta innocencia em sembla molt sospitosa, que vol que li digui.
Ben clar
La buidor moral avança tan i tan ràpidament que sembla que ja no hi ha ni la sensació de que cal tenir una moral. Els qui intentem viure respectant una ètica personal irrenunciable tot sovint ens sentim dir que som "pringats"
uina
Què t'empatolles fatboy? Què té a veure això que dius (que és cert) amb el sentit de l'article? Estàs intentant dir que el fet de patir espoli fiscal justifica que poguem ser uns lladres, al nostre torn? Quina animalada...
Fat Boy
@uina. Total, que mentre les coses no canviin tu continuaras pagant a qui et roba pero no consenteixes que hi hagi gent que no es deixi robar. Tant vassallatge i tant fer-li el joc a l'enemic ratlla lo patologic.
Quina
Mare meva, quina empanada mental... Qui roba ara, continuarà robant quan siguem independents, no en dubtis. El clan mafiós Pujol hauria robat en una Catalunya lliure, pots pujar-hi de peus. Això qie dius són excuses barates de qui no té moral ni vergonya. No m"estranya, havent llegit comentaris teus racistes i masclistes. Un pocavergonya...
Quina
Elscque segons tu no es deixen robar ( suposo que una referència als delinqüents confesos dels Pujol), no ho fan per patriorisme sinó per egoïsme, no t'enganyis. Excuses de mal pagador: no els importa el país, només el seu melic. Quan siguem independents, i ho serem, els hauríem d'enquitranar, emplomallar i desterrar. Púrria...
Fat Boy
@Quina. Els impostos que paguem van per augmentar la repressio i reforcar la dominacio estrangera. El que han robat els Pujol en tota sa vida es la xocolata del lloro comparat amb el que ens roba Espanya cada dia. Pero serveix per entabanar als que no saben fer 4 numeros.
Quina
Saps que els pocavergonyes dels Pujol ens continuarien robant en una Catalunya independent. La quantitat no importa: són uns lladres, siguin 1000 euros, siguin 1 milió. Això no canvia l'espoli fiscal està clar, que continua sent una vergonya. Però endur-se'n els diners a Andorra no ho van fer per patrioterisme, no t'enganyis, ja es veu qui no sap fer números i lletres. La lluita contra l'espoli es fa lluitant per ser lliures, no sent un xoriço. No entenc com alguns continueu fascinats per ells
Narcís ( aquest estat o país veí mai per mai tindrà moral .. què més hi ha de fer perquè ningú ho dubti?)
N'és normal hagi persones que delinqueixin a ca nostra .. què es pot esperar sent dessota/ trepitjats per país veí sinó encomanaments ( tinguéssim nostres lleis, normes i reglaments .. això no passaria!)! PD: què n'és això de ' buscarse la vida ' quan els espanyols haurien de dir ' guanyar-se la vida ' .. la vida ja la tenim que no som gossos cercant, flairant/ ensumant què menjar per a seguir vius!
Fat Boy
@Quina. El que esta fascinat amb el Pujol ets tu. I no, no es el mateix robar una gallina que assaltar el tren correu de Glasgow. Ni es el mateix ocultar a la Hisenda estrangera diners de la teva propietat que ficar la ma a a caixa (de l'Ajuntament de Terrassa, p. ex.) que rebre sobres aprofitant-se de la teva posicio institucional o que rebre una canongia pels serveis prestats quan deixes el govern.

envia el comentari