El discurs de Puigdemont a la Cort

"El nacionalisme espanyol no només es nega a escoltar les raons d'una reivindicació política pacífica i democràtica, sinó que pretén impedir que altres les escoltin"

De vegades, en les grans qüestions dels destins dels pobles, els petits gestos són més significatius que les declamacions. Al Saló de l'Automòbil, celebrat fa uns dies a Barcelona, ​​Puigdemont va seure al seient del pilot d'un nou simulador deixant el poc lluït lloc de copilot a Rajoy. El protocol de la comitiva espanyola va entendre que un gest tan senzill i natural era una ofensa i va intentar neutralitzar-lo sense aconseguir-ho, amb el que va aconseguir elevar a categoria d'Estat un assumpte en si mateix nimi.


Una cosa semblant està passant amb la proposta de Puigdemont d'explicar a Madrid la posició independentista de la Generalitat. La primera oferta de fer-ho en una sessió plenària del Senat va aixecar la mateixa suspicàcia protocol·lària i va ser rebutjada. Se li va oferir fer-ho en una comissió, cosa que el govern català va rebutjar. Se li argumenta que no va rebutjar a fer-ho en comissió al Parlament Europeu. Però aquest Parlament no és el Senat espanyol, la justificació del qual rau precisament en ser la Cambra de representació territorial d'Espanya. I és estrany que una cambra de representació territorial es negui a debatre –fins i tot a escoltar– les raons d'un dels territoris que representa i tenen rellevància constitucional.


La sol·licitud s'ha traslladat a l'Ajuntament de Madrid, que sí que ha acceptat cedir un espai municipal per a la celebració de l'acte. Immediatament hi ha hagut reaccions contràries. El grup municipal del PSOE, per boca del seu portaveu, s'ha oposat a la decisió de l'alcaldessa. No cal dir que altres grups o sectors s'han sumat a la negativa. La Comunitat Autònoma, al seu torn per boca de la seva presidenta, s'escandalitza que es permeti un acte que es podria considerar il·legal.

 

Al final, un gest sense més transcendència com és que Puigdemont pugui exposar a Madrid, capital de l'Estat, el que exposa per onsevulla dins i fora d'Espanya, es converteix en un problema polític de primera magnitud. El nacionalisme espanyol del PP i del PSOE no només es nega a escoltar les raons d'una reivindicació política pacífica i democràtica, sinó que pretén impedir que altres les escoltin. Això és ja més que seguir el consell de Rajoy de "saber mirar a una altra banda" i envaeix el terreny de la llibertat d'expressió i informació.


Encara que només fos per respecte a aquests dos drets de la ciutadania, s'hauria d'haver dona suport a la presència de Puigdemont a Madrid. El contrari, és a dir, el que passa, és que es priva a la ciutadania de la informació no manipulada sobre un assumpte que l'afecta i molt. I aquesta seria la raó més poderosa per facilitar Puigdemont l'accés a una tribuna a exposar els seus arguments i que la gent pugui fer-se una idea per si mateixa, sense que vinguin altres parts a explicar-li. És absolutament cert que Catalunya té molta més informació sobre Espanya que Espanya sobre Catalunya.


Està clar l'interès per a Espanya de la compareixença de Puigdemont. El que no està tan clar és l'interès per a Catalunya. Hi ha moltes veus en l'independentisme que qüestionen la utilitat d'aquest interès a seguir oferint diàleg i fórmules de negociació, tenint en compte el seu nul resultat passat, present i futur. Fins i tot algunes, més radicals, consideren que el propòsit del govern de la Generalitat pretén guanyar temps o ocultar una debilitat o una inseguretat en el compliment de la tasca.

 

A l'hora de justificar qualsevol decisió unilateral en l'ordre de la legitimitat i la moral (perquè el legal ja se sap que serà impossible) és imprescindible que s'hagi demostrat sense cap ombra de dubte que, havent pres tota mena d'iniciatives a la recerca d'una solució negociada, aquelles van resultar infructuoses per negativa de l'altra part.


A la vista de la situació, cruament exposada fa uns dies per García Margallo, queda clar que, si els independentistes insisteixen en fer-se sentir a Madrid, és només a efectes d'esgotar les possibilitats. El compliment dels seus objectius dependrà després de la decisió de les forces polítiques, el suport de la població i les simpaties que la causa pugui suscitar a Europa davant l'eventual repressió espanyola.




Comentaris
Narcís ( a tot estirar .. defora/ a espanya convidan de tant en tant un hom representant de nostre desig, urgència o majoria parlamentària, davant munt antiurnes, antidemòcrates, anticatalans o contraris així com d’entrevistador-a amb pinyó fix .. i amb tot allò que implica!)
Així és : ni llibertat d'expressió ni d'informació ( directa ) .. i diuen ser ' estat de dret '! PD: a Catalunya ens bombegen amb sos mitjans públics i privats a totes hores ( a banda, agrair-ho per provocar/ potenciar l'independentisme !) .. amb les oratòries i xerrameques de llurs politicastres .. i què dir-ne de ses extensions a ca nostra, excrescències i adlàters . . . i, per contra, nosaltres no ser escoltats mai àdhuc quan som ' mono de goma protagonista ' de ses xerrades/ tertúlies!
més
Tots els NO d'Espanya justifiquen per qué volem marxar. o sigui que fem col.lecció.de No.
remigio III
No tanqueu el camí. El País Valencià més prompte que tard, i no serà l'últim també volem marxar. La democràcia està amb el camí català. Aquí sols podem esperar mediocritat i putrefacció pepera. Mentre necessitem el concurs dels Cascs Blaus per a poder tenir l'oportunitat de democràcia. Ens fa falta un exèrcit que en defense contra l'exèrcit franquista que ens amenaça constantment. No ens importaria que fora l'exèrcit anglés, al cap i la fi també els valencians foren defensors a Barcelona
valencia blaver
remigio primer nanu deixa les drogues i despres me pots dir e s vots dels partits que pregonaven la independencia de valencia, ah no te recordes be te refrescare la memoria remigio 5287 vots de psan i erpv compromis com saps be ni ho porta ni ho portara perque sap que es quedarien 4 com eren els de la upv, va remigio que ja ets major per dir tonteries home 5000 de 5 millions es el 0.1 per cent remigio al politecnic de valencia i a la escola del meu poble remigio hahahahahaa.
Desfeta
En ausencia de violencia, TAMPOCO se puede hablar de todo...
Adolf
A Catalunya volem marxar d' espanya i marxarem, pels nostres collons!!! Estem farts d'insults i odi a Catalunya , aquets mesetaris retrograds son incompatibles amb la nostra Naçio. VISCA CATALUNYA LLIURE I REPUBLICANA !!!

envia el comentari