Els ulls de la serp

"Dues visions del món producte de la feblesa i de la crisi d'una república que es dirigeix a marxes forçades cap al final de la cinquena República i el naixement de la sisena"

La França de la raó, així com el Regne Unit del pragmatisme empíric, ha quedat sotmès a l'encanteri de la serp i la seva temptadora oferta de culpar a un altre com a causant dels seus mals. La victòria de Macron no derrota França de la ràbia en favor de la França de la moderació sinó que és capaç de canalitzar la ira i la fúria de la primera. La por al lepenisme és la por a un mateix. Avui, Macron haurà de destinar tots els esforços a reorientar el corrent central que suposa la França de Marine Le Pen, el discurs de la qual és la nova imatge de la llibertat guiant al poble de Lacroix contra les elits, Europa i la fraternitat. La victòria de Macron, de moment, estabilitza a la cansada Europa i situa als francesos davant el dubte de si té sentit seguir construint una realitat política europea donant l'esquena als ciutadans. La lepenització dels esperits a Europa s'ha escapat del control dels estats; és la victòria del dubte, la sospita i la denúncia de la política tradicional que empara la Unió Europea. La nova França de Macron creu en una Europa protectora, però serà imperatiu demostrar que Europa no és un nou truc de les elits per sustentar el poder i perjudicar els ciutadans. Ha guanyat Macron, ha guanyat França, ha guanyat Europa, però la pregunta que ha quedat, després dels moments d'eufòria de la victòria, és descobrir si també han guanyat els francesos. Melenchon ja s'ha encarregat d'apropiar-se el descontentament dels francesos, davant del goig de les institucions financeres i polítiques que han festejat com a propi el triomf de Macron. Per a molts analistes francesos, el Titanic fa molt que ha xocat contra l'iceberg i la victòria de Macron és només un nou bot salvavides perquè se salvin uns pocs.

 

El lema de campanya de Macron, Junts, França!, incideix en la idea de no perdre la unitat per salvar França dels seus fantasmes i de si mateixa. La seva resposta a aquesta desitjada unitat és construir-la apostant per l'educació. El lema de Le Pen, Escollir França, evoca un retorn a la pàtria, a la frontera, a la separació i a la protecció davant la globalització i els senyors de la guerra, les elits franceses i europees. Dues visions del món producte de la feblesa i de la crisi d'una república que es dirigeix a marxes forçades cap al final de la cinquena República i el naixement de la sisena. Esperem que no neixi de la capacitat hipnòtica dels ulls de la serp, que sempre intenta seduir els més febles.




Comentaris
Narcís ( òbviament que França ha de guaitar pels francesos .. sinó qui hi guaitarà, Andalusia?)
Ras i curt: si a tants països europeus ha crescut tant allò que esmenten com ' extrema dreta ' .. i sent com n'eren de socialdemòcrates .. . . . no serà per l'excés de baliga-balaga, falsos i farsants bons samaritants .. i en l'endemig, els propis morts de fàstic o a la ruïna o àdhuc suïcidant-s'hi ( morts aquestes callades/ silenciades!)? PD: prou de falsa esquerra .. la vertadera primer arregla els problemes propis/ de casa ( o, per ventura, qui s'hi dol .. pot fer el paperot vers enfora?)!
La globalització
de tot, de la economía, el transport, la informació i les guerras a tingut com a perdedors les clases mitjes occidentals, en devallada económica i demográfica. Als globalitzadors ja no els fa falta la clase mitja, es en realitat un estorb perqué son els únics que els exigeixen qualcom.

envia el comentari