Perfecció del soroll

"La violació del to, del ritme, de cap mena de clímax, per poc que aquest s’insinuï, a què la prestigiosa periodista de TV3 sotmet a l’entrevistat i a l’espectador, és de traca i mocador"

Hi ha diversos tipus de soroll de gent que fa soroll. Hi ha diversos tipus de persones sorolloses, i hi ha persones sorolloses que treballen en públic perquè l’entitat pública per a la qual treballen els permet fer el soroll que fan, i perquè a Catalunya com més soroll fan més guanyen prestigi professional. Així, per exemple, tenim un destacat exemplar a TV3 de persona sorollosa que apareix tothora en aquest canal regional amb ínfules de nacional, i per això encara més provincià. Regional.

 

L’exemplar sorollós, Helena García Melero, una prestigiosa periodista de 48 anys que porta 48 anys d’excedència de l’ofici, és tan extraordinària que fins i tot li aprofiten el seu talent per aparèixer en anuncis governamentals en aquest canal, i val a dir que és només en els anuncis quan no fa soroll, i no en deu fer perquè en aquest cas no fa de moderadora de tertúlies immoderades. Aquesta senyora somrient i sorollosa, presentadora del programa Divendres de TV3, un programa que em diuen que desapareixerà aviat –i no pas per culpa de l’excés de decibels orals de la seva conductora–, per moderar les tertúlies que immodera ho fa a crits, de tal manera que els tertulians criden menys que la moderadora que els demana moderació. No parleu tots alhora!, reclama la moderadora a crits mentre participa ella també del guirigall. Fins i tot quan els tertulians es moderen sobtadament a causa de la imposició dels crits reclamant moderació de la moderadora García, ella continua cridant, demanant moderació. Els tertulians callen durant un instant esperant que la moderadora García deixi de demanar a crits moderació, uns crits que sovint executa entre obertes riallades de terrassa de la Diagonal fent el vermut amb la colleta el diumenge al migdia. Quan els tertulians veuen que no para de cridar, reprenen la tertúlia a crits, uns crits sempre, sempre, inferiors als crits de la moderadora reclamant moderació, i també inferiors a quan no la demana. En fi.

 

Per assegurar-me que els crits de la moderadora són inferiors als crits de la verdulera de baix de casa, vaig a visitar la verdulera amb un sonòmetre amagat sota la jaqueta, i comprovo que no, que, tal com em temia, la verdulera crida menys, molt menys que la prestigiosa periodista en excedència conduint el programa anomenat Divendres. De fet, la verdulera no crida, parla com una persona normal i li dic, veus, si cridessis no estaries venent verdura i et fitxarien a TV3 per moderar tertúlies i guanyaries prestigi i tot com a moderadora de tertúlies... Però la verdulera em diu que ja li va bé vendre verdures i no sortir a la tele, cosa que li agraeixo.

 

De vegades, com és el cas de la nostra periodista en excedència perpètua García Melero, una mateixa persona pot encarnar dos estils a l’hora de fer soroll, cosa que ens obliga a treure’ns el barret i justificar el merescut prestigi de la genial periodista. Les interrupcions frívoles de la senyora García en el moment clau en què el seu entrevistat està a punt de dir una cosa rellevant, suposen una de les formes de soroll més subtils i extraordinàries, i no només en el terreny auditiu, sinó també moral. El seu soroll ofèn. La senyora ofèn la sensibilitat i alhora altera els nervis tant de l’entrevistat com de l’espectador. La violació del to, del ritme, de cap mena de clímax, per poc que aquest s’insinuï, a què la prestigiosa periodista de TV3 sotmet a l’entrevistat i, de retruc, a l’espectador, és de traca i mocador. Interrupcions inoportunes amb comentaris directament idiotes en forma de riallada, d’esgarip o, la seva especialitat; comentaris rucs deixats anar amb el to degudament massatgístic o, en el seu defecte, pornogràficament compungit quan la cosa pinta greu. La prestigiosa periodista catalana en excedència perpètua aconsegueix fer-ho grinyolar tot, amb una vulgaritat exquisida. Tota ella és una dissonància.

 

Però per demostrar que el nivell d’excel·lència català a l’hora de fer soroll no queda reduït a una persona i disposem d’un bon ventall de talents en la matèria, tenim també per exemple la xicota del temps dels Matins de TV3. Fa anys que la Gemma Puig treballa per al canal, i encara a dia d’avui ningú no li ha dit que per informar-nos del temps no cal que cridi, que no cal esgargamellar-se, que n’hi ha prou amb parlar i que, per l‘amor de Déu, deixi d’obligar a abaixar el volum del televisor a mitja Catalunya cada cop que la xicota apareix a la pantalla alçant desmesuradament la veu; que és més dur sentir-la a ella cridar dos minuts que no pas aguantar la tarda sencera de llamps i trons que ens anuncia. Si Catalunya no era un país de sords, n’ha esdevingut també gràcies a la presentadora del temps dels Matins que, igual que la seva col·lega de televisió García Melero, té un doble estil en matèria de fer soroll.

 

Durant anys sencers jo quedava esparverat cada cop que sentia la Puig cridar a la tele, tot dient cada dos per tres “a molt estirar”. Que si a molt estirar cauran quatre gotes, que si a molt estirar arribarem als trenta graus... En fi. Aquesta aberració lingüística, pronunciada cada dia a crits una mitjana de sis vegades feia que jo no sortís del meu estat d’estupefacció, que em durava hores senceres. Ningú a TV3 no li’n deia res; ni dels crits, ni de l’aberració lingüística pronunciada a crits. Sensacional. Fins que un bon dia gairebé m’agafa un atac de cor quan de sobte, vés a saber per què, la xicota Puig deixa anar “a tot estirar”, i va repetint fins als sis cops de mitjana, comprovo, “ a tot estirar”, i ni un sol cop no va dir aquell dia ni els dies ni setmanes ni mesos ni els anys posteriors l’aberració anterior “a molt estirar”. Al·leluia.

 

Però com que el que és bo no pot durar gaire, de manera inopinada i des de fa ja un temps, la xicota Puig ha substituït el correcte “a tot estirar” per l’aberrant “com a molt”. Algun savi de TV3 la deu haver alertat que dir a tot estirar és massa estirat, i que faria bé de dir “com a molt”, que és com ho diu tothom. Sí, perquè els catalans són experts en matèria de soroll, i com que són assenyats, troben que l’excel·lència en fa massa.

 




Comentaris
Vostè té un problema...
D'entrada sembla un problema del seu televisor, tot i que també pot ser de la seva oïda. Però llegint, llegint (me'l he empassat tot) m'ha vingut la solució. El problema està en les seves neurones, les neurones de "elitista inadaptat" que és una cosa força greu....
pocasolta...
és el qualificatiu que m'ha vingut al cap. Trobo "Garcia" una excel.lent periodista, guapíssima, elegant i intel·ligent. Al igual que la presentadora del temps als matins, que la trobo dolça i acollidora. Vostè m'ha semblat orgullós i inaguantable.... i m'és igual el que pensi de mi que no tinc cap rellevància.
Gerard
Quant d'odi, per favor. Prengui's una til·la.
Moragues
Pel; Vostè te un problema Aquest senyor ha fet una critica raonada amb noms i cognoms, i a més del tot encertada, això no ho fa un elitista inadaptat, però qui el qualifica així deu ser, perquè és dels que s'ofèn quan li fan veure del maltracte a llengua, i si aquesta senyora fa soroll, talla inoportunament, maltracta el català (això no extensiu a la majoria de locutors de tv3) i ores d'ara, encara no he sabut veure quin mèrit te
Pitxolí
Sí senyor; algú ho havia de dir. Ja era hora
Si anem per avaluar
presentadores de TV3 s'ha deixat a la senyora dels matins, Lídia Heredia que ha fet molt bona feina demostrant les mateix "virtuts" que vosté sí critica de les altres profesionals.
No et cau gaire bé la Melero, no?
Joan
No se que li han vist a la Melero. Nomes serveix pel TN i gracies
Olga
De jovenets, la Melero li deuria donar carabasses i encara no ho ha superat! La crítica no es pot fer des del resentiment.
Xavi
El nivell d'aquest article sí que fa soroll, sí que és provincià! En Ricard Biel es mereix un ad hominem com una casa però jo no cauré tan baix com ell....
Josep
Doncs a mi em cau molt i molt be la Melero, i mira que fa anys que rutlla. La Lidia Heredia no m'agrada tant, però no gosaria posar-me amb el seu to de veu, sinó amb algunes entrevistes i comentaris que no m'agraden. Lamento que sigui "destructor" per què si.
Se li veu el llautó, senyor Biel
"Canal regional amb ínfules de nacional" amb això es retrata senyor Biel. En primer lloc perquè és una definició injusta d'una televisió que juga en una lliga diferent que les estatals pel que fa a qualitat dels seus continguts i en segon lloc perquè, mal li pesi, és la nostra TV pública i, per tant, nacional. Amb la seva esclaridora frase, està clar que vosté només veu en Catalunya una regió. De quintacolumnistes com vostè ens en sobren, senyor Biel. Ja no enreden a ningú.
Albert
Sr. Biel, jo crec que es tindria que cuidar mes la salut perque les seves paraules l'unic que fan es irradiar odi.
Narcís ( en Biel té més raó que un sant .. la tv de Catalunya no pot ser/ anar de tv regional i .. és del que va amb programa presentat per aquesta dona) ( sort del programa ‘ el foraster ‘ d’en Quim ensenyant la Catalunya real bona, sana i no venuda .. intel•ligentment i simpática!)
Malauradament, i no sé perquè ( o sí!), a mi em cau força pitjor .. no la suporto i no puc veure-la ni en espots! PD: no sé si és per fer-se ' la catalana espanyolera ' o si n'és per fer-se l" espanyola no tant catalana ' o si n'és per ' la comèdia que exhala ' o si n'és pels ' tertulians poc defensors de la mortificació que patim d'aquest estat ' o si n'és per . . . . . . . . àdhuc recordo un dia que dona no sé qui tot llançant-li entendre el català li parlava/ preguntava en castellà!
ganímedes
El pitjor de TV3 no és el to verduler de les presentadores, sinò la presència reiterada de programes nefastos com APM, Zona Zàpping, etc... Cada dia miro menys la Tele. La programació de les teles locals és millor.
l
La televisió es va inventar per lobotomitzar la gent. Els programes d'interès no crec que superin avui el 15% o 20% de la programació. En el cas de les privades, bastant menys.
senyor encarregat
Des de que va desapareixer el sr Bachs i el Filiprim, TV3 ja no és el que era.
cert
Aquestes interrupcions impertinents les vaig sentir a una altre presentadora que se'n va anar a gravar l'Anna Gabriel al Poble nou. Deuen tenir instruccions de tallar la gent quan el personal diu coses políticament inconvenients.
Albert
Cada dia faig una volteta per'elMon', especialment pels articles d'opinió. Independentment del contingut les formes han estat sempre correctes. Aquesta critica insultant i feridora està molt i molt lluny del to i del volum correctes que l'autor del article exigeix a altres persones. No m'agradria que 'elMon' triï aquesta linea editorial perque jo ja no voldré tornar per aquí.
A.R.
Els que ja som una mica grans encara recordem els debats de "La Clave" de J.L.Balbín. Quina diferència amb el que hi ha ara. Avui només predomina la cridòria, la vulgaritat, el sensacionalisme, o el veure qui la diu més grossa.
Al tal "Albert"
Aquest que signa "Albert" és un totalitari hipòcrita que, en nom de les bones maneres, amenaça aquest diari i la llibertat d'expressió del seu articulista.
Ana
A mi tampoc no m'agrada la sra. Garcia Melero. Però opino que el to del sr. Biel no és l'adeqüat. La crítica a tv3 inicial em sembla gratuïta i la resta de l'article d'algú que es pensa que és dalt el pedestal i ens mira als demés amb superioritat i ens deix anar un rotllo en plan: "a veure si us entereu, genteta". No, no m'agrada el to, ni el rerafons. Sr. Biel, baixi del pedestal i no jutgi tan severament la gent, segur que serà més feliç.
Anno
Sí, Anna, a partir d'ara exigirem al sr Biel que el seu to sigui el teu to, i faci flaire de roses i pètals de gesamí. Així la flaire dissimularà el contingut del que diu i no ens sentirem ofesos.
Ana
Ah si, Anno? Veig que ets de la corda dels que exigeixen i són dalt del pedestal, junt amb el sr. Biel. Jo no exigeixo res, dóno la meva opinió, olorosa segons tu. I tant respectable com qualsevol. Cal tant despreci i mala baba per dir que algú no ens cau bé, o no ens agrada com ho fa, o no ens agrada el que n'opina? No, definitivament no. Quan algú fa crítica destructiva no aconsegueix res més que, com a molt, fer mal. És una llàstima!

envia el comentari