La independència i els nostres Mélenchons

"Ara toca anar tots junts, colze amb colze, sense mirar el color polític del del costat"

Una de les pitjors coses que li ha passat a l’anomenat ‘procés’ sobiranista, i que li ha fet i li fa molt de mal, és que alguns no han volgut entendre, i no volen entendre, que no es tracta només de separar-se d’Espanya, sinó que el nou país, en la mesura que ho sigui, ha de ser un país lliure. Això vol dir que, entre altres coses, que en cada moment, en cada etapa, els ciutadans han de poder triar aquelles persones i aquells projectes que creguin millors. Catalunya ha de ser el que els catalans vulguin, o sigui, més d’esquerres, més de dretes o més de centre.

 

No obstant, massa sovintejadament, hem vist com alguns intenten imposar un determinat model, o condicionar tant com poden el futur d’una eventual Catalunya independent. És un vici, val a dir, que pateixen molt, però molt més, les esquerres que les dretes. Així, no és estrany sentir gent que abans de comprometre’s del tot exigeix saber com serà el nou país.

 

És el cas, el cito perquè és dels més recents, de Jaume Asens, dels comuns, que voldria canviar el lideratge polític del sobiranisme, perquè a ell no li agrada que recaigui en un convergent, en aquest cas, Carles Puigdemont. En una entrevista a Efe dilluns, el tinent d’alcalde barceloní –que governa de la mà del PSC- acusava Convergència d’haver estat “una de les potes que ha sostingut el règim del 78 durant anys”. Tampoc no es pot estar de parlar de “retallades” i “corrupció” per desmerèixer el president de la Generalitat.

 

Asens, com tants altres, voldria una independència d’esquerres que donés lloc a un país d’esquerres i només d’esquerres. Els convergents, el PDECat, els sobren, els fan nosa. Estarien molt més còmodes sense ells, encara que saben, o haurien de saber, que la independència només serà possible si compta amb el suport de les sensibilitats centrals de l’electorat.

 

A aquesta pulsió excloent i partidista (sectària?) cal atribuir les exigències per debatre abans d’hora i prendre decisions anticipadament sobre com ha de ser i quines polítiques ha d’adoptar la Catalunya independent. Malauradament, el mateix alena, per exemple, en la campanya de les ‘Lluites compartides’ d’Òmnium, que pretén consolidar i fixar un determinat imaginari, i bandejar-ne d’altres de possibles i igualment legítims.

 

A vegades, sentint-los, sembla com si veiessin en la independència únicament com l’ocasió històrica ideal per imposar, per fi, les seves tesis ideològiques i partidistes. Això és una deslleialtat flagrant, tota vegada que aquest no era el tracte: el tracte, que els ciutadans van entendre molt bé, era: ara toca anar tots junts, colze amb colze, sense mirar el color polític del del costat, perquè l’objectiu, la independència, està per sobre, molt per sobre, d’això.

 

Els que només estan a favor de la independència si aquesta Catalunya és com ells la somien, em recorden el comunista Jean-Luc Mélenchon i els jerarques de l’església catòlica francesa. Uns i altres, comunistes i bisbes, van callar, van mirar cap a una altra banda, van evitar cridar els francesos a aturar el Front Nacional de Marine Le Pen. Van demostrar que, per a ells, no està tan clar que la democràcia i la llibertat siguin el primer. Que depèn.

 

Els va ser igual, i això els retrata penosament, que el combat de fons fos entre un demòcrata i una representant de l’extrema dreta, el postfeixisme i la xenofòbia.

 

No els agradava el liberal europeista Macron.

 

Als d’aquí no els agradava Mas, ni els agrada Puigdemont, ni els convergents d’abans o d’ara.




Comentaris
Asens, del partit politic Observatorio DESC
Es estrany que un ex.jueu no sap que per marxar de Mauthausen no cal anar vestit de Lenin Asens, tota una vida de parasit d'esquerres, un advocat que nomes creu en la justicia de cremar contenidors i tirar pedres des del terrat, i així va la banda de DESComissions municipals
1
Fat Boy
No es nomes els del pdcat que no els agraden. No els agraden els burgesos pero mes endavant no els agradaran els menxevics i encara despres no els agradaran els revisionistes trotskistes. Deja vu.
2
Massa clar
Aquests comunistes de pa sucat amb oli s'assemblen massa als imperialistes-leninistes que van portar Rússia al desastre (només cal anar-hi) en desfer-se de manera criminal amb els socialdemòcrates. A Catalunya, però, ho tenen molt però que molt cru. L'únic que els importa és com els seus amics d'ICV: viure de la moma a costa del contribuent.
2
Barnús
El model neoliberal fracassat i les desigualtats és precisament el que fa que surtin Melénchons i Le Pens. Llàstima que d'això no en parlin mai els liberals.
57
arton
ESTIC PLENAMENT CONVENÇUT QUE AQUESTA GENT NO VOL LA INDEPENDÈNCIA. ELS BARCELONINS ELS HO HAN DE TENIR EN COMPTE LES PRÒXIMES ELECCIONS
2
Mo
Els comuns saben molt bé que sense transversalitat no hi ha independència. Volen excloure el PDECat en nom d'un cert esquerranisme quan en realitat saben que això significa aturar la independència. Cada vegada es veu més clar que el punt fonamental de la seva ideologia són la seva cadira. De fet la renda garantida de la que ara se' n parla només serà possible en una Catalunya independent. Els comuns, però, prefereixen una Catalunya dependent sense aquesta renda. On és doncs el seu esquerranisme?
2
vits52
Perdoni, comparar Asens amb Mélenchon és d'un oportunisme barat, o una ignorància política cabdal, triï vostè. Podria allargar-ho, però els articles com aquest són de baixa qualitat d'anàlisi política. Mélenchon té una qualitat política superior a Asens.
41
Incoherència
Ara toca República Catalana, crear una societat nova, neta, justa i avançada. Per a això hem de fer pinya amb independència de la nostra ideologia. Quan siguem nacionalment lliures, escollirem a les urnes qui ha de governar, i acceptar la decisió popular. I no s'hi val a criticar els altres quan tu, que vas de renovador i d'íntegre pactes, quan et convé, amb un partit reaccionari del règim del 78, no precisament lliure de pecat, disfressat de fals esquerranisme.
0
mercè
Efectivamen, aquesta déria dels comuns amb el PDcqt no els deixa (o no volen ) veure, d'altres que tenen al seu costat i amb qui en pactat, com ara el PSC, també representant del régim del 78 i corrupte. Si un país és la seva gent, no podem tenir un país d'un sol color, perque la gent és diversa i hi cabem tots.
0
jcc
A pesar del sectarisme, a pesar de la política d’aparador d'alguns, anem caminat per votar i decidir. Tanquem files. Uns ho fan perquè ho creuen i d’altres perquè no el hi toca més remei. Ara toca remar amb les files tancades. http://jordicolomines.blogspot.com.es/2017/04/tancant-files.html
0
Comunisme de pati d'escola
Aquet comunisme o esquerranisme colonial es infantil i molt covard. I aquesta covardia els ha fet traïdors( a Catalunya, a Espanya i a Europa) Així els hi va. Perduts. Delerosos de protagonisme i aferrats a les poltrones sense importar-los gens ni mica elsdrets de TOTES les persones. El que deia egoïsme infantil, covardia infantil i sol.lucions magiques per una parroquia mes infantil encara.
2
Jmuc
Si el que vol,es fer una crítica de la CUP,ho pot dir d'entrada i tots sabrem de que va.
32
Isabel C.
Jo he deixat de creure en un procés tan absolutament merdejat i escorat cap al sectarisme d'esquerres per tal de llepar el cul i d'uns comuns que mai, repeteixo, absolutament mai, es posaran al costat de l'alliberament nacional de Catalunya. El referèndum es pot perdre per tota la gent independentista al·lèrgica al populisme esquerranista que s'ha apoderat del procés. Ja no crec en un país que aspira a ser l'Andalusia bis repartidora de pobresa a cops de renda garantida.
5
Isabel C.
El referèndum no es pot perdre perquè els comuns siguin tan irreductiblement espanyolistes que votaran NO, sinó perquè molts dels que hem estat anys defensant el SÍ ens hem vist insultats, foragitats i veiem com això de la independència no porta camí a cap país millor, sinó a un país en el que pràcticament serà obligat ser d'esquerres o ultraesquerra i, és clar, ens estem repensant si paga la pena anar a votar.
7
Leyla
Com sou els convergents...;)
31
Asens , un PIJO-RICO, massa ric
Pobre Asens no sap que fer amb el seu descomunal patrimoni familiar, i el pobre noi no el sap ni repartir entre els pobres. COMUNS, ELS FILLS DEL RICS., DELS MISERABLES RICS, OI SUBIRATS de familia forrada d'or i incens?
0
pepix
Ara per ara, l'únic que resulta obligat és combregar amb la roda de molí del pensament únic ultraliberal que, per cert, està guanyant la partida (Macron) i ja quasi és pecat el sol fet de posar-lo en qüestió. El problema ja no és entre dreta o centre liberal i esquerra, sinó entre democràcia o totalitarisme. I avui tan totalitaris són els postcomunistes com els mercats financers. La Catalunya independent no deixarà de ser un reflex d'això.
45
pepix
A la Catalunya independent seguirà dominant el discurs de l'Amo, que no té cap color polític. No és possible, per tant, imposar una ideologia diferent de l'actualment dominant. Primer, independència. Després, ja veurem quina opció triarem, sempre dintre d'aquesta estructura
28
Narcís ( aquest Asens .. vagi's-en fent llicenciatures o/ i postgraus o/ i màsters o/ i d’altres comèdies per a passejar ‘ espanyolets mil del carrer ‘ o, simplement, fatxes/ anticatalans!) ( qui no empenti fora mida JxSí i CUP pro la llibertat de nostra nació a seques .. s’hi delata prou!)
Ras i curt: quant guanya Jaume Asens? .. qui tingui orelles que hi senti ( aquest n'és d'esquerres i independentista com jo sóc prostitut i ejpanyol ( fonètica Bono )/ espanyoler/ espanyolíssim!)! PD: l'"infern està empedrat de bones intencions"!
0
Ferran
Absolutament d'acord Sintes, jo mateix desitjo la independència de tot cor, he anat a totes i cadascuna de les manifestacions, inclòs les de suport devant del tribunal superior de justícia, i faré tot el possible per que l'aconseguim, pero com a lliberal que soc, mai votaré un partit d'esquerres, i si aquestes em rebutgen a mi o als que tenim les mateixes idees polítiques, doncs ho tinc molt clar, que facin ells sols la independència.
0
Quanta raó Sr Sintes
Catalunya, per sort, es i serà plural, com qualsevol país democràtic, la grandesa del actual govern i de totes i cadascunes de les manifestacions dels 11S es aquesta, pero els sectaris com l'Asens, només voldrien que fos monocolor, del seu color es clar, tot i que aixo signifiqués perdre la majoria per aconseguir la independència, quina pena.
0

envia el comentari