Jutges contra polítics

"Els tribunals poden inhabilitar els imputats, però què faran amb els que els substitueixin en els càrrecs i procedeixin d'idèntica manera?"

La resposta judicial de l'Estat espanyol a l'aplicació del full de ruta de la majoria parlamentària catalana enfronta dos poders de l'Estat amb intenció de sotmetre l'un a l'altre, el parlamentari al judicial. Òbviament, això atempta contra la separació de poders i la sobirania del Parlament, on els membres gaudeixen d'inviolabilitat en l'exercici del seu càrrec. Aquesta inviolabilitat que Carme Forcadell i Anna Simó han demanat a la jutgessa que els empari.

 

La inviolabilitat fa referència a la funció política del Parlament. Aquest no es pretén detreure de l'acció dels tribunals en assumptes no polítics, de dret comú. Encara que aquesta pintoresca institució de l’aforament s’acostumi a estendre en efecte a aquests assumptes i es faci per defugir l'acció de la justícia, la qual cosa no deixa molt ben parat el prestigi dels representants del poble.

 

No és el cas amb la funció política del Parlament i la seva concreció legislativa, que és sobirana. En el cas que l'acció política del Parlament sigui objecte de prohibició judicial, la taula i la seva presidenta es veuran en una disjuntiva: acatar la decisió judicial (prohibitiva) incomplint el mandat de la majoria parlamentària, o complir aquest mandat i, per tant, desacatar la decisió judicial. Si fa el segon, posarà al Parlament sota control judicial.

 

Es dirà que el Parlament català no és sobirà, com tampoc el TSJC és el Tribunal Suprem però, a diferència dels tribunals, el Parlament espanyol, dipositari de la sobirania, no la comparteix amb el Parlament català.

 

Per aquest motiu els partidaris de la mà dura judicial contra l'independentisme assenyalen que no encausen a ningú per les seves manifestacions o opinions polítiques, sinó per la comissió de presumptes il·lícits, com la desobediència. Perquè aquest és el nucli del problema: el tractar com una qüestió de legalitat per via de repressió judicial una que és eminentment política, que es planteja en el terreny de la legitimitat. Des de la legitimitat sol posar-se en qüestió l'autoritat dels tribunals -aquests concrets tribunals- per entendre la causa.

 

D'aquí que aquest procés sigui un procés polític, es vulgui o no. És polític perquè els subjectes de ser jutjats són polítics, amb objectius purament polítics i sostenen actuar en funció d'unes conviccions polítiques i morals. L'Estat nega aquest caràcter polític moral a la qüestió. Però això ho han fet sempre tots els Estats que s'han enfrontat a moviments de dissidència massiva i pacífica. Han anat pels dirigents, acusant-los i condemnant-los per la via penal ordinària.

 

El mateix Estat que insta l'acció dels tribunals en defensa de la legalitat és el que escomet presumptes activitats de guerra bruta, com l'anomenada Operació Catalunya. Per descomptat això no afecta la qüestió que aquí es tracta però dibuixa un context d'operació política en tots els fronts, un dels quals és el judicial. Per una multitud de raons es pot sostenir que el poder judicial a Espanya (inclòs ara el TC per tenir facultats que abans no tenia) no és independent del poder polític sinó, al contrari, el seu braç executor.

 

Reduir un conflicte polític amb un xoc de legitimitats (la sobirania del poble espanyol, la del poble català i els seus parlaments) a una qüestió penal, individualitzant la responsabilitat i, és de suposar, mirant de donar un escarment, no és una solució. L'explicació que es jutja la desobediència concreta de Carme Forcadell et al., no pot ignorar el fet que aquesta presumpta desobediència es va produir per obediència a un mandat polític d'un altre poder. Que darrere de Carme Forcadell hi ha centenars de milers, milions de voluntats. Que es jutja un símbol. Els tribunals poden inhabilitar els imputats, però què faran amb els que els substitueixin en els càrrecs i procedeixin d'idèntica manera?

 

Al final, si els que exerceixen els càrrecs són inhabilitats sistemàticament, cal fer un pas més i suspendre les institucions d'autogovern català. Això és el que demanen ja moltes veus de la dreta política i mediàtica. I arribats a aquesta situació el nacionalisme espanyol tindrà un problema constitucional per negar-se a reconèixer que té un problema constitucional.




Comentaris
Laura
Salvant les distàncies i sense ànims de voler fer comparacions, l´operació Catalunya és la contra al procés en la mateixa mesura que el GAL va ser la contra a ETA. L´estat espanyol no sap ni ha sabut mai convencer i/o seduir, tan sols sap vencer i/o violar
Fat Boy
Si uns funcionaris poden inhabilitar els politics que ha habilitat el poble es de suposar que amb mes rao els mateixos politics poden inhabilitar els funcionaris a qui no ha habilitat ningu.
RHC
No es va sols contra els càrrecs electes, es va en contra d'uns votants que els varen elegir, es a dir en contra del 48% dels electors, uns quasi 2 milions de persones que varen escollir una opció democraticament, que va ser majoritaria al 27/S/2015. Que fem noies i nois i diputats electes?Anem de tant en tant a visitar el TSJC, o tirem pel dret? Jo soc de l'opinió de tirar pel dret i que esclati tot. En contra d'ells tenim els vots, si els hi seguim el joc, tenim el dubte. Siguem valents. DUI
Ells compten
amb que els liders no s'hi atreviran.
JordiP
Els portuguesos practiquen una sort de correbou que en diuen "els forçados". Els "toreros" es posen en fila índia i el brau els escomet frontalment. Ells l'intenten parar-lo però, lògicament, apenes logren frenar-lo una mica. L'embestida fa apartar el primer torero i llavors el segon queda en primer pla. Així, un darrere l'altre, arriba un moment en que aconsegueixen immobilitzar l'animal. Igual amb el TC: inhabiliten el primer, un altre s'en fa càrrec, també l'inhabiliten, desprès un tercer.
Ciutadana farta
Recordem tots que a la llista de jxsi hi havia 100000 persones , entre elles jo, que varem ser escollits democraticament, tita la llista, encara que nomes els62 primers entressin al parlament, pero fins a inhabilitar cent mil persones democratica i legalment elegides que poden anar ocupant llocs, passara un munt de temps i ja serem independents, potser no hi cauen en aixo, pero per aixo ens varem apuntar, per ser-hi legalment arrivat el cas
Narcís
Ras i curt: aquest estat no pot anar contra nostres representants i mesa .. perquè n'és " emmordassar Catalunya , arrestar Catalunya i anihilar Catalunya " ! PD: i això no es pot permetre .. quina diferència hi ha amb Estats amb dictadors, sàtrapes, tirans i tribals ?
Arizona
El que molts [email protected] entenem és que és inadmisible desobeïr el mandat del Parlament de Catalunya. Si la mesa del Parlament ho hagués fet, la mateixa mesa hagués quedat desqualificada. Qui es troba entre l'espasa i la paret són els membres d'aquesta mesa, i en aquest cas no hi hagut cap dubte: obeeixen el mandat del Parlament Català, el nostre; altrament, i igualment haguessin pogut estar encausasts, en aquest cas pel propi Parlament x no seguir el mandat de la majoria. Avís x a navegants

envia el comentari