El “model de ciutat” de Barcelona: entre el feminisme i la prostitució

"Trista, mercadejada i convertida en un aparador de culte al fal·lus i al patriarcat, Barcelona sap que els patriarques han pagat per ella"

Barcelona és dona, sens dubte: viu oberta a la infinitat i ha fet sempre lloc a la vida. És dona.

 

Però, tot i que ella voldria fer-ho –com hem volgut i hem pogut fer moltes dones lliures al llarg de la història–, Barcelona no pot fugir del patriarcat.

 

Li tenen el cos venut, com a les dones a les quals tants homes roben la llibertat per prostituir-les a canvi de diners que a ells donaran altres homes. Barcelona, violentada així, no pot fer créixer a la casa materna les seves criatures, que fugen, perquè tampoc suporten veure de prop la mare violentada i patint.

 

Des de dins del prostíbul, amb el cos mercadejat i la casa envaïda, Barcelona calla atemorida quan veu tot allò que, pels seus carrers i dins les seves instal·lacions, fan els patriarques a altres dones. De tant en tant sent que alguna es queixa en veu alta, com Raquel Muñoz –treballadora en condicions indignes al Campionat Comte Godó– ha fet aquests dies: “en aquest lloc de Barcelona ens heu cosificat a les dones i algunes hem caigut malaltes”. Malgrat aquestes veus, Barcelona sap que la tornaran a obrir als patriarques el campionat vinent, i calla trista.

 

Barcelona es mira amb amargor les seves venes quan veu que les han omplert de botigues que lloen els fal·lus i redueixen el cos de les dones a un lloc penetrable: de qualsevol color, de totes les mides, en totes les possibles posicions, els penis saluden des dels aparadors de les botigues que s’han multiplicat als carrers de Barcelona, on les gents abans podien comprar fils per cosir, fulls per escriure o un clau per penjar un quadre al menjador. Trista, mercadejada i convertida en un aparador de culte al fal·lus i al patriarcat, Barcelona sap que els patriarques han pagat per ella.

 

Barcelona es pregunta què vol dir això de “model de ciutat”, i vol saber qui són els patriarques que l’han comprat i l’estan prostituint.

 

Barcelona, però, s’esperona. De fet, no només és dona: la ciutat mediterrània és feminista.

 

Ai, quan Barcelona torni a ser lliure!




Comentaris
JRRiudoms
Alguns i algunes tenen el cervell entre les cames. Aquest artícle, és del tot absurd: "els penis saluden des dels aparadors de les botigues", "Barcelona és dona, sens dubte: viu oberta a la infinitat i ha fet sempre lloc a la vida. És dona" (els homes, segons l'autora, vivim tancats a la infinitat, i mai hem fet lloc a la vida. Per l'autora, els homes són un falus que violenten, agredeixen i violen les pobres dones... "Joder, como está el patio", que diría aquella... Atentament
Tieta Teresina
Nena, ja el planyo el que es casi amb tu!.
Bernaus
Barcelona fa temps que està prostituïda. Concretament des de que les èlits locals varen decidir que la millor manera de fer uns calers ràpids era vendre's la ciutat al millor postor i al negoci especulatiu del turisme de masses. Quan la "gentrificació" hagi arribat al darrer barri suposo que ens enviaran a tots a la perifèria.
...
Quina mania en usar temes de fons en els quals puc estar d'acord (com per exemple, la banalització de les botigues de Barcelona; com si no necessitéssim queviures, sabaters, ferreteries, etc) amb un suposat feminisme, que en realitat sembla androfòbia. De debó, Sra. Patrícia Martínez, jo crec que vostè fa mal a la causa que diu que defensa. He llegit articles que realment defensen les dones (sense necessitat d'usar l'odi als homes).
Laura
Banalització i demagògia són termes femenins, per cert. Jo tampoc estic d'acord amb el model de ciutat. Però la crítica no es pot fer en termes de "culte al fal·lus i al patriarcat" o "prostitució". El feminisme és una causa molt digna que no mereix ser utilitzada i degradada d'aquesta manera, sense rigor ni escrúpols..
Núria
Lo d'aquesta dona és malaltís. Cada article és pitjor. Pensant que amb aquestes denúncies de riure per no plorar va a favor de dret a la igualtat entre totes les persones (totes, siguin homes o dones) s'equivoca de ple. Les dones del segle XXI estem a favor del dret a la diferència i ja "passem" d'aquest feminisme tronat i patètic. La senyora Martínez, però, s'ha quedat al segle XIX...
Quina obsessió de ficar el feminisme o el masclisme a per tot
I veure el món només des d'aquesta perspectiva. Qualsevol monotema redueix i empobreix la ment. Sóc dona i a causa de segons quines actituds començo a estar ne farta
lluis cipres
Eradiqueu la pobresa i perseguiu als proxenetes i després que cadascú foti amb el seu cos i lo que li plagui. Els penis de plàstic es venen perquè algú els deu fer servir, homes, dones, quers i altres persones que prefereixen el plàstic a aguantar una persona gamarús/a. .

envia el comentari