Macron, epíleg o solució?

"Un percentatge altíssim dels ciutadans francesos desconfien del seu president. Però també és cert que el primer discurs d'Emmanuel Macron s'ha adreçat, justament, als qui se senten exclosos i s'han expressat de forma radical"

L'interrogant a resoldre és si Emmanuel Macron és la personalitat, l'eina que assumirà, des d'ara, la reconstrucció del sistema o si, per contra, es tracta de l'últim dic de contenció d'unes institucions que han mostrat unes esquerdes estructurals molt difícils de reparar. La victòria del jove president ha estat nítida, incontestable, però ha quedat molt lluny de la de Jacques Chirac el 2002. Quinze anys després, Marine Le Pen ha doblat els vots del seu pare, enfilant-se fins a un suport d'onze milions de ciutadans, totalment impensable en aquella ocasió. Una altra diferència: Aquesta segona volta ha registrat una quantitat estratosfèrica de vots blancs i nuls (4'2 milions) i un percentatge del 26% d'abstencionistes, tenint en compte que aquesta xifra es refereix només als electors prèviament inscrits.

 

Macron, a més, haurà d'afrontar unes eleccions legislatives el mes que ve sense tenir un partit estructurat i amb l'hostilitat més o menys dissimulada dels partits tradicionals (tant la dreta republicana com els socialistes) i, sobretot, de l'esquerra altermundialista de Jean-Luc Mélenchon. El sistema francès és majoritari, d'un diputat per circumscripció, a dues voltes. En aquest cas, les aliances seran decisives i Macron pot quedar-se perillosament sol a moltes demarcacions. Ha d'actuar ràpid o es trobarà una majoria hostil a l'Assemblea Nacional.

 

Més que mai, un percentatge altíssim dels ciutadans francesos desconfien del seu president. Però també és cert que el primer discurs d'Emmanuel Macron s'ha adreçat, justament, als qui se senten exclosos i s'hax expressat de forma radical. En no gaire temps se sabrà si Macron equival a una victòria de les elits o de la República.




Comentaris
Leclerc
Els trilers de la socialdemocràcia del PS han desaparegut del mapa a França, com també ho varen fer a Grècia i van camí de fer-ho a altres llocs. Almenys Macron, el candidat de la banca Rotshchild, UE i del 95% dels medis de comunicació, no enganya amb les seves intencions neoliberals, al contrari dels trilers oficials de la socialdemocràcia. Ha guanyat el vot de la resignació i la por. Tot això te la pinta de ser un epílog enlloc de l'inici de res.
5
--
Aquesta UE del euro liderada per Alemanya és un mal negoci, sobretot pels països perifèrics i les classes treballadores. Els més llestos són els britànics, que han tocat el dos. A veure quants anys més durarà l'edifici abans d'enfonsar-se.
8
Victoria de les elits
son els que han financiat la seva campanya. He llegit a algún diari que Macron i Ribera veuen de la mateixa font.
2
vits52
Abans de les legislatives haurà de prendre algunes mesures. Si comença per modificar la famosa "loi travail", de la manera antisocial que ha anunciat, i segueix amb els cent mil funcionaris a l'atur, ho té clar. El sistema francès de doble volta és molt fotut pels polítics. En definitiva jo crec que hi haurà tardor calenta, i a França això és veritat.
0
Narcís
Sembla ser que Le Pen guanyà a Paris i d'altres que no pas a la resta de l'univers francès o món menys metropolità sinó rural ( quelcom semblant a Trump ) .. ça com lla si això n'és així n'és per la comèdia dels que se'n diuen d'esquerres això sí ' ben guanyant, ben coberts '! PD: sens dubte l'estat espanyol n'és incomparable .. per no ser no n'és res .. tan sols anticatalà i .. a viure del conte, de la fatxenderia .. arrabasà'ns-e!
0

envia el comentari