Plaers imprevistos

"Un veritable recorregut per la nostra vida més recent, no pas a través de documents freds i estàtics, sinó vius, en moviment, en boca dels que els visqueren"

Aquest país sempre et proporciona sorpreses agradables i inesperades. Joan Fuster ja assegurava que a la vida, en general, els plaers imprevistos sempre són els més intensos. Vet aquí que, ara fa una setmana, se’m va presentar l’oportunitat de fer un parèntesi en la monotonia quotidiana de la feixugor, bastida amb maons tan diversos com referèndum, corrupció, Catalunya o Espanya, entre altre material de construcció i d’enderroc, i vaig aprofitar-la. En un indret de nom tan suggeridor com és la plaça de la Llibertat, hi té la seu l’Obrador Edèndum. No és tracta pas d’un restaurant de cuina minimalista, d’aquelles de bon veure però amb poca teca, sinó d’una editorial que contribueix a la cultura des d’un indret tan complex d’encabir, comarcalment, com Santa Coloma de Queralt, en un extrem de la Conca de Barberà, però reivindicant-se en una ideal Baixa Segarra. L’editorial va néixer el 2004, amb l’objectiu de publicar obres referents a la cultura humanística i científica, emmarcades en l’alta divulgació i destinades a un públic culte, si bé no necessàriament especialista. En general, es tracta d’obres que són necessàries i fins i tot imprescindibles en qualsevol cultura, si bé la necessitat cultural és un concepte que, ben sovint, no acostuma anar de bracet amb la viabilitat comercial, és a dir, amb el negoci. 

 

De fet, es tracta d’una empresa editorial d’una estructura tan artesanal que els seus actors poden comptar-se amb els dits d’una mà i encara en sobren, amb Josep Batalla com a ànima permanent del projecte. Com que el lucre, tanmateix, no n’és l’objectiu, sinó la cultura en el sentit més ampli del terme, la conveniència de la iniciativa va comptar aviat amb suports concrets que li permeten que no faci salts en el buit, sinó damunt la xarxa de complicitat i seguretat que representen la Universitat Rovira i Virgili i el mateix municipi on l’Obrador Edèndum és establert. Així, tres anys després del naixement de l’editorial, es creava la Fundació Quer Alt, com a institució de suport a aquesta i podia comptar ja amb un edifici de nova construcció, amb espais adequats per a secretaria, sala de reunions, magatzem i, sobretot, biblioteca. Aquesta, especialitzada en filosofia medieval, compta amb prop de vint mil volums, tres mils dels quals únics a Catalunya. Actualment en fase de catalogació per la URV, un cop enllestida aquesta s’incorporarà a la xarxa bibliotecària universitària.

 

L’editorial, que ja duu publicades una cinquantena d’obres, disposa d’una desena de col·leccions diferents: Ciència i Acció (implicacions socials i perspectiva històrica), Punt Nodal (estudis de ciències cognitives), Escriny (tradició i crítica), Estudi General (assaigs de filosofia i ciències socials), Enraonaments (literatura d’idees), La flor inversa (literatura medieval), Exemplaria Scholastica (textos i estudis medievals), Biblioteca de filòsofs catalans de l’edat mitjana, Traducció de l’obra llatina de Ramon Llull i la col·lecció Quodlibeta que acull les obres que, per la seva singularitat temàtica, no encaixen en les altres col·leccions. De Santa Coloma de Queralt estant, l’Obrador Edèndum publica, com si res, textos d’Aristòtil, Albert Einstein, Marie Curie, James Joyce, Rainer Maria Rilke, passant per Ramon Llull, Alexandre Cirici Pellicer o Xavier Amorós, entre altres. Per tal que se’n vegi el rigor, el nivell i la qualitat dels títols que, regularment, van apareixent a un ritme de quatre o cinc cada any, en trio un: Quaestio de unitate universalis, de Vicent Ferrer, a cura d’Alexander Fidora, Mauro Zonta i Josep Batalla. L’obra inclou l’original llatí i el text hebreu d’una versió medieval, acompanyats de les corresponents traduccions catalana i anglesa. 

 

El darrer dels títols promoguts des de la plaça de la Llibertat és un d’aquells que, si el públic lector en coneix l’existència, pot ser un èxit de vendes i ajudar, d’aquesta manera, a l’edició de volums de gran interès però d’èxit comercial modest. No tan sols perquè es tracti, novament, d’un llibre necessari, sinó, sobretot, d’una obra útil. Parlo de Testimonis de la Catalunya contemporània (1875-1986), d’Albert Balcells. El conegut historiador hi recull 131 textos que, al seu criteri, expliquen la nostra història contemporània, des del final de les carlinades i les revoltes populars, fins a l’aposta pels jocs olímpics de Barcelona i l’ingrés de l’estat espanyol a les institucions europees. Són 131 documents que expliquen cada esdeveniment gairebé en primera persona, ja que es tracta de fragments de discursos, articles d’opinió, cròniques periodístiques, memòries, etc., narrats pels seus protagonistes o per observadors privilegiats del moment, a més d’incorporar-hi els textos oficials que en completen el relat. L’obra és d’una utilitat extraordinària ja que aplega textos consultables, tot d’una, en un sol volum i t’estalvia, així, la recerca ça i lla de cada text, cada cop que et convé d’utilitzar-lo. Així, hi trobem des del Memorial de Greuges, el discurs de Guimerà a l’Ateneu Barcelonès, l’Oda a Espanya de Maragall, la pastoral del bisbe Morgades, el famós article Soldados!, de Marcel·lí Domingo, les comunicacions de clausura del Barça i l’Orfeó Català, el fets de Prats de Molló, la proclamació de la República, la proclama de l’estat català per Companys, la campanya contra Galinsoga, els fets del Palau, etc. Un veritable recorregut per la nostra vida més recent, no pas a través de documents freds i estàtics, sinó vius, en moviment, en boca dels que els visqueren. Tot un encert que vam acabar celebrant a l’hostal Colomí on, la bona cuina de sempre, culminant un matí cultural gloriós, és capaç de provocar-vos una sensació molt propera a la felicitat.




Comentaris
Narcís
1. En aquest cas sento no ser d'acord amb Fuster .. un ' plaer imprevist ' no dóna temps a gaudi'l, atès que de seguida, ben segur, ens hi caurà un amargor, un enuig, a saber d'on i com! 2. Òbviament felicitar aquest ' artesanat ' literari, periodístic, històric, àdhuc de poder ser en possessió de tot allò que implica o existència catalana, però ' vius en moviment ' de llurs si no protagonistes, sí coneixedors directes o indirectes .. no sé pas ( sense Independència .. poca vitalitat!)!
Roberto Mugre
Trobo a faltar que ens escrigui algun article de gastronomia. Sobre alguns dels restaurants que ha visitat i els plats i els vins que hi ha degustat. Hi té la mà trencada, senyor Carod. Fa temps que no en diu res.

envia el comentari