Un error comprensible

"Fins ara, el moviment sobiranista ha resolt totes les crisis internes neutralitzant les pulsions partidistes i sempre amb un pas endavant, mai enrere"

Aquest gener passat, en un intercanvi privat per escrit, un analista que acostuma a prendre’s molt seriosament les coses de la política espanyola i amb una cert paternalisme les de la catalana em deia: “No hi haurà referèndum. Sí un enrenou de mitjana intensitat i eleccions. Guanyarà ERC amb doble majoria, sobiranista i d’esquerres. I tornem-hi que no ha estat res sense tantes presses. Una manera de sortir del bucle, a poc a poc i sense desercions massives”. Hi he pensat arran de l’anunci de la compra de les urnes. Certament, no era un pronòstic molt original en aquell moment. De fet, la consideració que tot plegat no va de debò ha estat una constant des del primer dia del procés. O bé perquè Mas s’havia abraçat a l’estelada per tapar retallades i corrupció i perpetuar-se en el poder, o bé perquè Junqueras només estava interessat en guanyar les eleccions i ser president.

 

La primera teoria va durar fins que Mas va fer el pas al costat, curiosa manera de perpetuar-se en el poder, a fe de Déu. La segona va començar quan ERC es va disparar a les enquestes, però poc a poc ha anat desapareixent dels articles i les tertúlies davant l’evidència que el pla de Junqueras no consisteix en guanyar unes eleccions autonòmiques. Que hi ha una pugna ERC-PDECat per l’hegemonia en el futur immediat del catalanisme és evident, seria estúpid negar-ho. Però encara és més cert que, fins ara, el moviment sobiranista ha resolt totes les crisis internes neutralitzant les pulsions partidistes i sempre amb un pas endavant, mai enrere.

 

Hi té molt a veure la potència, extensió, fortalesa i convicció extraordinàries de la seva base social –qui es fes enrere sap que seria atropellat a les urnes–, però també, i és hora de subratllar-ho, el perfil dels dirigents cívics i polítics de l’independentisme: es van ficar en política fa molts anys precisament per fer la independència, i ara que ho tenen a l’abast no ho deixaran escapar tan fàcilment com els oracles han pronosticat, fotetes, els darrers anys. No incorporar aquesta dada (el perfil biogràfic de l’estat major de l’independentisme) a l’anàlisi impedeix la comprensió completa del quadre. És un error comprensible: alguns llegeixen sempre la realitat com si no fos possible la política al marge del més descarnat dels cinismes, i d’altres, sobretot des de certa esquerra, com si l’idealisme fos patrimoni exclusiu d’ells. Em fa l’efecte que a tots els costarà molt entendre el que passarà d’aquí al setembre.




Comentaris
Joan Benet
Podent ser el primer president de la República Catalana, perquè ningú hauria de voler ser-ho d'una autonomia espanyola? Podent ser Neozelandès, qui collons voldria ser Turc? Podent ser català... qui triaria ser espanyol?
Narcís ( qui a hores d'ara no vegi no es tracta de noms que ens representin sinó de ' societat que cerca sa supervivència/ vivència/ pervivència així defensa propia o llibertat catalana davant botxí que només vol nostre territorio i rendiments, és que no ho vol entendre!)
Ras i curt: ni un pas enrere .. no tinguem tanta prudència en prendre decisions per evità'ns-e problemes, atès que : 1. el més gros dels problemes n'és seguir sota estat tirà que només cerca nostra anihilació nacional i enfonsament econòmic ( cal desglossar les ensarronades i, allò pitjor, les males jugades que ens hi fumen i de les que ni se n'amaguen?)! i 2. n'és prou vegin no els volem tenir .. perquè país veí s'envalenteixi, es faci el pinxo, sigui més macarró .. i els tinguem igual!
ferran
El campions del cinisme informatiu, són grup Godó amb l’antic llepaculs de la casa reial al capdavant de la premsa escrita, junt Cuní i el seu magazín de 8tv...La resta, com els mundillos, raciones i periodicuchos, són inofensius de tant cutres.
Un error comprensible
Els catalans sempre tenim tendència a pensar que els castellans ens coneixen molt bé i ens tenen la mesura presa. Amb els anys m'he adonat que no és així: els castellans (inclós tot l'aparell polític de Madrid) ni ens entenen si saben com pensem. Per això estan desconcertats. Les seves previssions mai es compleixen.
Xavi
A mi em fa més por continuar a españa que fer un país nou ple d'oportunitats.
A veure si per una vegada
l'hi doném a la veritat una oportunitat per triomfar.
John Smith
Efectivament. Però si els costarà entendre el que passarà fins al setembre, imagina l'estupor que patiran amb el que passarà després del setembre.
Soc poruga...
La típica catalana poruga, però ja fa cinc anys que m'empasso la por i faig coses que son de persones valentes. Un pas més. Endavant. Valentia //*//
Dani
Yo Joan Benet, elijo ser español con orgullo; daría mi vida por esta tierra. Soy terrícola, europeo, español, catalán, y además mis deseos se corresponden con la realidad cosas de la vida, porque soy terrícola, europeo, español y por ultimo y no menos importante catalán, y hay radica el problema del independentismo que se creen marcianos y catalanes, cuando llevan pasaporte y dni español, nacionalidad : español.
a Dani o Joan Benet
Terrícola, europeo, español, catalán y tonto. Y cansino.

envia el comentari