Silenci madrileny a la basca

"Un pacte amb Euskadi és bo per a la unitat d’Espanya: al·lucinant. Un pacte amb Catalunya és la fi del món, l’apocalipsi"

Quan volen i els convé, a Madrid saben callar i fer les coses discretament. Després de deu anys d’estira-i-arronsa entre els governs basc i espanyol, els bascos han sabut munyir l’Estat a canvi de llançar un salvavides a un Rajoy tocat, però no enfonsat, pel tsunami de corrupció del PP. Resultat: pluja de milions per a Euskadi. Jo t’aprovo els pressupostos de 2017 i tu millores el “cupo”: posem que uns mil sis-cents milions, algunes inversions en ferrocarrils, alguns traspassos de competències, alguns recursos constitucionals que es retiren… Un negoci rodó per a les dues parts, sense gaire manies, i “arrain” (peix) al “saski” (cove).

 

El “cupo” es tradueix en pagar un 6,24% d’un paquet de despeses estatals, de forma pactada i no imposada: per això mateix el poden millorar. A Catalunya -oh, misteri de misteris- mai no acabarem d’entendre per què al 1979 no es va ni tan sols intentar la fórmula basca, no tan allunyada dels números que haurien pogut sortir amb un bon concert fiscal. Però ja és igual, perquè mai no ho veurem: Madrid no el concedirà i aquí ja estem en una altra dinàmica, que tard o d’hora acabarà essent la de tirar pel dret.

 

Fins aquí, més o menys normal: els tripijocs típics del sistema autonòmic espanyol, que no és mai una negociació seriosa amb visió d’Estat, sinó un pur canvi de cromos per interessos partidistes, personals o de casta.

 

Però el que més sobta de tota aquesta història és el silenci. Un silenci eixordidor, monumental, per part de la maquinària política i mediàtica madrilenya i els seus ecos, a càrrec de salvadors de la pàtria com Susana Díaz i altres baronies autonòmiques.

 

No han dit ni una paraula, ni una sola, de la famosa igualtat entre els espanyols. No han posat el crit al cel en nom de la solidaritat. No han esmentat la unitat fiscal, la unitat de mercat ni cap altre dels habituals “arguments” insultants que acostumen a utilitzar com a munició. Res, tu. Ni mú. S’han empassat la millora del “cupo” sense dir res, com la cosa més natural del món. Silenci absolut.

 

Si Catalunya hagués rebut un tracte similar, s’hauria muntat un sarau mediàtic a bombo i platerets. Però no. La consigna és silenci. Un pacte amb Euskadi és bo per a la unitat d’Espanya: al·lucinant. Un pacte amb Catalunya és la fi del món, l’apocalipsi.

 

Hi ha qui insinua que això és una indirecta cap a Catalunya… Ho veieu? Si us porteu bé i deixeu de fer ximpleries, podríem parlar de calerons, de trens, aeroports, ports i carreteres. I fins i tot d’alguna coseta simbòlica i ensucrada, per fer més digerible l’abaixada de pantalons col·lectiva: la llengua o l’educació podrien formar part de la propina…

 

Discrepo. No hi ha cap missatge subtil per suggerir que tornem al bon camí ni cap mena de promesa de tenir mai un tracte equivalent al basc. No veuríem això ni que tots els catalans prometéssim votar Rajoy a les properes eleccions… amb el nas tapat, això sí.

 

La casta hispanomadrilenya, la que domina tots els mecanismes de poder de l’Estat, la llei i les finances, la que fa mèrits davant Frau Merkel i companyia, està disposada a acceptar que Euskadi sigui independent de fet, a condició que això no es digui mai. I els bascos compleixen. Ja els va bé. Millor impossible: no només aporten poquíssim a la caixa comuna, sinó que a més els subvencionem. I a sobre van relliscant, suaument, sense fer soroll, no cap a la independència, però sí cap a un estatus de país petit i ric de frontera, un país cada vegada menys espanyol, amb uns nivells de benestar, d’ocupació, de qualitat de vida i d’activitat econòmica que són la gran excepció, la prova evident de què allò, a la pràctica, ja no és Espanya.

 

És un bon model? Sí, sens dubte, perquè funciona: sense grans traumes ni presses, es va desenganxant d’Espanya i a sobre li surten els números. Seria acceptable per a Catalunya? També sí, sens dubte. Tanmateix, això és somiar truites. Treguem-nos-ho del cap: mai, mai no arribarà de Madrid una oferta similar. Ja ho haurien pogut fer i no han tingut el més mínim interès. Catalunya, per a bé i per a mal, és una altra cosa: la pedra angular de tot el sistema, que podria fer una fallida espectacular sense els catalans. Però hi ha una coseta més: Catalunya els posa especialment “catxondos”, els excita, els provoca… És la conquesta i la reconquesta pendent des de fa segles, la pedra a la sabata, l’ull de poll de la pàtria hispana. Sense entendre l’esperit de reconquesta no s’entén tota aquesta història que ara ja només va, simplement, brutalment, de victòria o derrota. La història de sempre, vaja, que potser aquesta vegada no acabarà com sempre...




Comentaris
JordiP
¿Per què al 1979 no es va ni tan sols intentar la fórmula basca? Fàcil. Li pots preguntar als generals i almiralls que estaven reunits a la sala contigua que donaven el vist-i-plau a cada article que redactaven els constituents. Excepte algun que altre article, que van sortir de la sala dels generals cap als constituents amb prec de publicació "sin cambiar ni una coma".
Fat Boy
No crec que sigui cap indirecta a Catalunya. Mira els valencians i els mallorquins que s'han afartat de votar pp, psoe i el que sigui i com els va. Jo crec que son els mes burros de tot l'estat i amb diferencia. I que s'esperin quan vingui la Republica que els treuran els budells a mossegades. Ja s'apanyaran si no desperten.
...
La fórmula basca tinc entès que no es va intentar degut a un senyor que ara es dedica a defensar a la Infanta Cristina. I així ens va. No ho oblidem. O victòria o una nova derrota que pot ser tant dura com el 1714. http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2013/04/una-nueva-operaci%C3%B3n-roca-con-su-correspondiente-fracaso.html
ara ja es tard !!
Ramon Trias Fargas ( e p d ) si li puguesim preguntar !!!
El boci de pastel
que representa Catalunya al estat es molt superior al que representa el boci vasc, per aixó mai, mai, mai, mai ens donaràn el que volem. Els "numbros" no surten, si estirem la canya, la paradeta els cau al cap a tots( extremenys, andalusos, castellanos, gallegos, astures.....)
Narcís ( text clavat o sense res a afegir .. mentre Catalunya existeixi, país veí sap/ no pot oblidar ser delinqüent, ser botxí, tot plegat, ‘ violador de territorio aliè de qui paparreja, de qui parasita, de qui benviu i fatxendeja cercant ser punta d’espasa sent tercer món ben delatat!)
D'un estat miserable ( sia per natura, sia per complex ), sens dubte, moralment, ètica .. què se'n pot esperar sinó actituds, actes i accions mesquines/ vils amagades en el mot ' yo zói, epañó . . . . . ' , ço és, quelcom així com aquell que va tatuat o/ i amb recades o anells o/ i amb cabell d'aquella manera ( sia per sentir-s'hi lleig o incapaç ) tot amagant-se dient-s'hi esquerrà d'allò més sinó revolucionari! Total: comportaments obvis .. aquell basat en la maldat i aquest en la immaduresa!
Anna Armendares
JordiP, vas despistat noi. Entre els "pares" (mes aviat parastres) de la Constitució hi havia dos catalans: Miquel Roca i Jordi Sole Tura. Tinc de bona font que en Sole Tura no solament no va lluitar per tenir un concert com els basca sino que feia conya dient: els burgesos catalans que paguin. Els catalans, malauradament tenim enemics fora i a casa també. Un article que deixa les coses clares per si algu tenia dubtes.
Nuria de Mexic
Llegeixo aquest estupendo article i no entenc com hi ha catalans a Catalunya que encara dubten sobre el procés i dubten si votar si o no al referendum. En les meves anades a Catalunya, des de que era jove, em semblava estrany que els catalsn no volguessin ser independents, pero ara, senzillament em sembla suicida.
xup
Sr. Joan Rovira, un gran article. les cosas clares, totalment d,acord ¡FELICITATS!
Fidriko
A uns els diuen corruptes per allò del 3% a canvi de concessió d’obra pública, i ho són. Altres fan xantatge en unes negociacions polítiques i obtenen majors beneficis a canvi de conformitats que beneficien el govern del PP i a ells mateixos. Quines galtes!No sols no es consideren delictuoses aquestes conxorxes de brivalls sinó que se’l lloa per la seva capacitat d’arribar a acords de mútua conveniència. Que tots els espanyols són iguals només serveix d’argumentari contra Catalunya.

envia el comentari