Duran i els 22,5 milions

"La història d’aquest personatge seria per fer-ne burla si tot plegat no fos tan trist i poc edificant"

Unió Democràtica acaba de ser condemnada de nou per finançament irregular. Tanmateix no són aquesta mena d’escàndols el que ha enfonsat l’honorable barco que un dia va comandar Carrasco i Formiguera, no.

 

El que l’ha enfonsat es haver-se quedat, en les eleccions catalanes i espanyoles, sense altaveu. És a dir, haver obtingut zero diputats tant al Parlament com al Congrés quan, després d’haver-se divorciat de Convergència, es va presentar a les eleccions en solitari. Constatat el daltabaix, els acreedors van tancar l’aixeta i el castell de cartes duranesc va caure amb tota la naturalitat del món.

 

Unió devia, en el moment de la fallida, 22,5 milions d’euros. Una gran part dels quals els hi havien deixat els bancs (el finançament dels bancs als partits és un assumpte normalment poc explorat, però molt i molt interessant, creguin-me). La morterada que va acabar devent Unió no l’explica només la suite de l’Hotel Palace madrileny de la qual presumia Duran.

 

Hem de tenir en compte que els convergents van accedir tota la vida a fer veure, a fer passar per real, una fantasia: això és, que Unió era una quarta part de CiU. Això vol dir que els democristians obtenien la quarta part dels càrrecs electes i la quarta part dels diners públics que rebia CiU. No és poca cosa.

 

Tot i així, Unió va acabar devent 22,5 milions. Com s’ho va fer, què va fer Duran (i la colla de fidels de què s’envoltava) per fer aquest forat enorme?

 

A vostè o a mi, o a qualsevol empresa petita o mitjana del país, els bancs no li deixen 22,5 milions. Menys encara si saben, com sabien prou bé en aquest cas, que probablement aquests diners no els tornaran a veure, oi que no?

 

Per què els van deixar a Duran, doncs?

 

Aquí ve la meva hipòtesi, que, d’altra banda, és de pura lògica: perquè deia el que volien que digués, el que els agradava sentir. Els grans bancs estan contra la independència i del referèndum. Duran els feia un bon servei. Mentre els va poder fer d’altaveu, li van anar amollant corda. Quan Unió es va quedar sense diputats aquí i allà, l’altaveu va emmudir irremeiablement. Es van acabar els diners i la comèdia també. Finitto.

 

Aquest final explica o pot servir per donar una altra llum a algunes coses de la història recent d’Unió. Per exemple, encara que volgués, Duran no podia fer-se independentista (o, per ser estrictes, sí que podia, però segurament exposant-se a greus conseqüències). El deute era massa gran.

 

Malauradament per Duran, aquestes greus conseqüències van acabar arribant igualment amb les eleccions, quan va quedar ominosament clar que el duranisme eren quatre gats. Això sí, tres d’ells banquers. 

 

Aviat farà un mes, Duran va reaparèixer en públic, sense que se’l veiés avergonyit pel que ha passat amb Unió Democràtica. Va tenir la infinita barra de renyar i donar lliçons als independentistes. Fa només unes hores ha menystingut el president Puigdemont.

 

Ell, que va trencar Unió –per la qüestió nacional- i que la va deixar en fallida i a punt per a la sepultura.

 

La història d’aquest personatge seria per fer-ne burla si tot plegat no fos tan trist i poc edificant.




Comentaris
Vigia
Totalment d'acord amb l'article. I si ara, després d'un període de silenci, Duran torna a carregar contra el procés, el referèndum i el President Puigdemont, no crec que sigui només per despit, que també, sinó perquè segur que segueix pagant favors. Duran sí que és a la paperera de la història i, per cert, amb un llegat ben galdós.
Quin fàstic de personatge
L'espanyolista Duran suportat per La Caixa, el Grupo Godó i els poder fàctics de l'Estat espanyol és, sense cap mena de dubte, un dels personatges més nefastos de la història recent de Catalunya.
Catanyol si o si
Acreedors = catanyol creditors en català normal
Georgiana
Parlant de números a mi el que em sap més greu són els més de 103,000 vots malbaratats el 27-S. El 2.51% de votants que es van quedar sense veu i sense UDC, un partit històric. Us enrecordeu quan en Duran va dir que no era independentista perquè "el meu pare continua vivint en un poblet d'Aragó i el meu cor no pot acceptar que el meu pare i jo vivim en països diferents". Bé, els votants l'han posat al seu lloc "en tierra de nadie" ni al Congres, ni al Palace, ni al Parlament.
vits52
Gran article, si senyor. Curt i bonic.
UDC-ICV, gangterisme Fainé?
El que trobo més fort es que la ¨Caixa no respecti als seus accionistes i no demani l'empresonament dels militants de UDC I ICV. Com es pot perdonar a delinquent comuns com el Duran o el Herrera o la Colau? A tornar els diners o a embargar tots els bens dels militants d'UDC-ICV que son el mateix, uns gangters protegits pel Fainé, a canvi de que?
Miquel
Què carai vol dir "barco"?? En català, si us plau.
Narcís ( per ventura, en Duran no sap com hagués actuat Carrasco i Formiguera davant l'ofensiva d'anys sinó de sempre així com les bestieses/ barrabassades i delictes que ens hi fum aquest estat .. i encara hi respon no ser constitucional un simple fet com el referéndum?)
En Duran sap sobrerament que Catalunya/ allò català no hi pinta res a espanya .. vegi's l'audiència que tenia al ' congreso ' quan ell orava!, així doncs, per què aquest anar contra la independència? Possibilitats: a) per viure-hi de nassos materialment i anímica ( no tenir nostres violadors en sa contra !)! i b) per ser ninot dels poders econòmics/ financers catalans d'abast estatal ( abast, òbviament, amb diners espoliats nostres!)! PD: també por .. saber som dessota botxins de baixa estofa!
BS Palafrugell
el serillu es un barrut de marca monumental, un altre caradura que ha viscut tota la vida sense fotre pal a l´aigua . I per a que ho sàpiga tothom, està casat amb una pija de Barcelona i a casa seva es parla en espanyol.
Anònim
Es la mateixa història que ICV encara que aquest només deuen 12 milions, suficients per tenir-los controlats. Algú que es pregunti com fan molts com pot ser que Coscubiela o Rabell diguin el que diguin i facin el que facin, la raó es ben obvia. Qui paga mana. La sort es que ICV també desapareix i ho fa difuminant-se en una cosa que esclatarà en el temps anomenada Comuns
Pitxolí
Duran, com Pujol, té un component de farsant. Però diferentment de l'expresident, que admet el mal que ha fet a Catalunya, Duran no admetrà mai el mal que ha fet a UDC ni el que intentà fer a Catalunya.)
Abderraman
, a la ERCLa Caixa ha perdonat molts diners, no només a la Unió d'en Farreres, sinó també al PSC dels Sala i Obiols, a la ERC del Sis Ales i al PP del Piqué. Para bien y para mal.
llpv
És una llàstima aquest diari que és el meu de capçalera que destrossi el català com ho fa.
En Duran com el PP
Es fiquen en políica per forrar-se
Thor
Perdona, però t'has deixat quelcom important. La casa a Barcelona, son més de 700.000€ d'hipoteca i la casa d'Aiguablava més d'1.000.000€. Qui els pagarà? Amb tres filles,.....
Ramonet
Encara recordo quan la Caixa va condonar al PSC un deute de 600 milons de pessetes.Això no és corrupció?

envia el comentari