Quan no hi ha princeses, els Sant Jordi perden els papers i s’enfaden!

"Si mirem bé la realitat que ens envolta, resulta que encara en queden molts, de Sant Jordis, i resulta, a més, que quan no troben princeses com les de la versió original, perden els papers"

Que “sortosament ara ja no només els homes regalen una rosa a les dones, ni les dones als homes un llibre” perquè certs mandats de gènere han caigut pel seu propi pes, ha estat un dels temes que durant els darrers dies i al llarg de la Diada hem anat escoltant als mitjans de comunicació i als carrers. N’han dit “tradicions”, més que “mandats de gènere”, però s’ha comentat. Tampoc s’ha aprofundit en plantejar que això té a veure amb la caiguda d’alguns tòpics sobre la masculinitat i la feminitat, i alhora amb les llibertats que s’han anat fent un lloc còmode ─a l’aire lliure i a casa─ pel que fa a les diferents formes reals i existents d’amors, de relacions i de famílies.

 

Així doncs, poc analitzat el per què, però comentat, sí, el fet que la tradició ha canviat molt.

 

En els àmbits en què hi ha consciència que llegendes com la de Sant Jordi han fet molt de mal a les dones, a més, aquests dies i sobre tot durant la Diada han circulat centenars de recreacions: princeses poc submises, valentes, a les quals no els cal un príncep ni ningú que les salvi, prínceps porucs incapaços de matar dracs, etc.

 

Es mouen i es remouen coses, cert, encara que es pensi i es parli poc del per què, però si mirem bé la realitat que ens envolta, resulta que encara en queden molts, de Sant Jordis, i resulta, a més, que quan no troben princeses com les de la versió original, perden els papers. I s’enfaden. I insulten. I alguns maten, i no només dracs.   

 

Me’n venen al cap dos, de sant Jordis que en els darrers dies hem vist com s’enfaden quan no troben princeses com les de la llegenda: el director de La Razón i l’administrador d’MK Premium. El primer referint-se a Marisa González, cap de premsa de la presidenta de la comunitat de Madrid, com a “zorra”. El segon desafiant Gala Pin als mitjans de comunicació, amb un posat escandalosament masclista que ha derivat en una denúncia contra la regidora: és a dir, en el supòsit tan masculí de donar per descomptat que la justícia és digna de ser prostituïda. Marhuenda, argumentant per què va fer servir aquella paraula, en comptes de dir la seva veritat ─un, per exemple, “le llamé zorra porque así las trato si no me son obedientes”─ va fer encara més explícita la seva llegendària visió del món: “zorra”, pel director del diari, és una paraula “del lenguaje coloquial”. Vaja, d’estar per casa, de fer-la servir, i va seguir: en l’intent per ocultar l’impuls que el mou va explicar allò de “pero la palabra no es porque sea mujer, que yo solo tengo hijas”.

 

De llibre. Tots dos de llibre. De manual d’aquests que no cal comprar per Sant Jordi però que cal que les dones que desmuntem llegendes hàgim llegit molt bé.




Comentaris
Narcís ( vinga a construir edificis .. vinga a construir cunetes .. vinga a posar empares a les carreteres .. vinga a desossar davanters i faldes de vaques/ bous .. vinga a fabriques siderúrgiques/ metalúrgiques .. vinga a . . . ja n’hi ha prou d’infantilisme o ignorància i barra!)
Ara aquest bon ésser humà ens vol emmerdar la ' Diada de Sant Jordi ' buscant-li cinc peus al gat .. ai, Senyor, quina llàstima ( àdhuc posant pel mig aquest altre ésser que tant estima Catalunya, que tant agraït n'és .. no fumem!)! PD: com per posa'm a defendre-la davant qui la maltracti .. i jo queda'm ferit, greu o fumut per tota la vida sinó mort! Nota: l'autora ha tingut pare, avis, germans, fills . . . i els estima o estimà?
Ferran
M'agrada l'article. Bons exemples...òbviament Marhuenda no és cap Sant Jordi ni Gala Pin cap princesa...em deixa preocupat la frase final traspassant la responsabilitat de desmuntar llegendes tan sols a les dones. Em pregunto: l'article va dirigit únicament a les dones?...si és així, malament!

envia el comentari