Sí, les elits són arrogants

"Marine Le Pen pot apel·lar a les bases de la dreta republicana, als votants antieuropeïstes de l'esquerra alternativa de Mélenchon i, en general, a les classes obreres que desconfien absolutament de les elits financeres, burocràtiques i periodístiques

Primera vegada que la dreta republicana es queda fora de la segona volta. Rècord negatiu que porta el Partit Socialista a la insignificància electoral després de la presidència de François Hollande. Absència clamorosa de tots els candidats d'esquerra en una segona volta que confrontarà alguna cosa diferent entre el bloc d'esquerra i el de la dreta... El mapa polític francès s'ha enfonsat, de cop i definitivament.

 

Hi ha un precedent. L'any 2002 Jean-Marie Le Pen també va passar a la segona volta davant Jacques Chirac i a costa de Lionel Jospin. Però en aquell moment, el vell ultra s'aconformava a mantenir o incrementar una mica el seu percentatge a la segona volta, no aspirava a guanyar. Aquesta vegada, la seva filla té una oportunitat clara i prou reserva de vots entre les bases dels altres candidats per intentar posar en dificultats serioses Emmanuel Macron, a qui tots els altres anomenen, despectivament, monsieur finances, tant pel seu origen professional com per la generositat amb què les empreses del CAC-40 (l'equivalent de l'Ibex-35 madrileny) han regat la seva campanya electoral.

 

Marine Le Pen pot apel·lar -i ja ha començat a fer-ho- a les bases de la dreta republicana, als votants antieuropeïstes de l'esquerra alternativa de Mélenchon i, en general, a les classes obreres que desconfien absolutament de les elits financeres, burocràtiques i periodístiques que donen suport a Emmanuel Macron. Sí, efectivament, hi ha unes "elits arrogants", com ha dit Le Pen en el primer discurs d'aquesta segona volta. I ella, per tant, es presenta com "la candidata del poble". Atenció a la campanya que ve perquè els suports a Macron arriben per dalt i, potser, només per dalt. A diferència del seu pare, Marine sap guanyar.




Comentaris
Macron=bluf
Macron és l'Albert Rivera francès: el candidat prefabricat pel sistema per evitar que res canviï a Europa. La llàstima és que no hagi arribat Mélenchon a la final.
Joan Benet
Exactament el mateix que va passar a les eleccions dels Estats Units entre Clinton i Trump.
això s'ascla
I a més d'arrogants són cegues: les polítiques "d'austeritat" imposades pel BCE, la tecnocràcia de Brussel-les i la sra Merkel duran a la ruptura de la UE i l'euro. Temps al temps.
La UE té els dies comptats
Ara només faltaria un connat d'atemptat islamista dos dies abans de la segona volta, i Le Pen, presidenta. I amb el Fronta National al poder a França, aquesta Unió Europea, que fa les delícies de buròcrates, bancs i empreses que viuen del poder, i que es troba amb respiració assistida i cada dia més allunyada de les necessitats reals dels europeus, s'enfonsarà definitivament.
1789
Quina pena...La socialdemocràcia francesa (avui social-liberalisme) ha optat per fer-se l'harakiri.
Frank Dubé
No és RACISME o xenofòbia sinó el COMPORTAMENT dels anomenats IMMIGRANTS el que provioca rebuig a un gran percentatge de ciutadans occidentals. La imatge de molts europeus barbuts s´assembla més a un marroquí que a un suec; però el seu comportament s´assembla més a un suec que a un marroquí
Narcís ( amb la mortificació que passem els catalans entre país veí botxí i baliga - balaga propis .. n'estem ben guarnits!)
No entenc aquesta ' tírria ' contra Marine: 1. què diu o a fet per tenir-la-hi? i 2. qui duu aquestes persones sinó els falsos/ farsants esquerrans? PD: i què passa amb aquestes Ong's o/ i plataformes que defensen hi entri tothom i .. apa ( com a ca nostra tothom té treball .. qualitat d'ídem .. sou si no digne, decent .. necessitats bàsiques cobertes .. àdhuc poca delinqüència!)!
L'esquerra no fa mai autocrítica
Portem anys que qualsevol crítica a les seves polítiques és qualificada immediatament de racisme o feixisme. Mai no han reconegut la necessitat de les persones de tenir certes garanties contra la inseguretat ciutadana. Dubtar de la UE era titllat de naciolisme ranci. S'han mostrar tan impermeables a les inquietuds de molta gent, com la mateixa dreta i econòmicament no tenen idees noves (el poder segueix en mans de multinacionals) i la superioritat moral cansa a molts.

envia el comentari