Tu també

"Segur que Núñez, Carbonell i Pujol van passar molta por, però no consta que abans de posar-se en risc personal cap d’ells preguntés si el poble els seguiria"

Miguel Núñez, militant comunista, del PSUC. 17 anys en presons franquistes. Torturat salvatgement pel comissari Antonio Juan Creix a la comissaria de Via Laietana. El va penjar durant dies emmanillat a una canonada. Diputat al Congrés ja en democràcia, Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona (1988) i Creu de Sant Jordi (2004).

 

Jordi Carbonell. Militant independentista d’esquerres. Dues estades a la presó. Torturat a Via Laietana per Creix com Núñez. Suspès com a professor de la UAB per ordre del Ministerio d’Educació del govern de Franco. Va haver de marxar a l’estranger (Sardenya i Liverpool) per poder treballar fent classes. Creu de Sant Jordi (1984), Medalla d’Or de la Generalitat (2001) i Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona (2002).

 

Jordi Pujol. Militant nacionalista catòlic i conservador. Detingut l’any 1960 arran dels anomenats Fets del Palau, i torturat per Creix a Via Laietana com Núñez i Carbonell. Sotmès a un judici sense garanties i tancat dos anys i mig a la presó de Torrero, Saragossa. Confiat després un any a Girona. Va acabar sent President de la Generalitat.

 

Tres homes, de classes socials i ideologies diferents, que es van enfrontar a una dictadura militar i en van assumir les conseqüències. Penso en ells ara que la pregunta de moda en les converses privades del procés és si “el poble seguirà”, si “la gent respondrà”, si “els polítics que arrisquin veuran algú quan mirin enrere”. Segur que Núñez, Carbonell i Pujol van passar molta por, però no consta que abans de posar-se en risc personal cap d’ells preguntés si el poble els seguiria. Volien democràcia i van fer el que creien que havien de fer, allò que els dictava la consciència. I com ells, milers. No tenien cap mandat electoral però sí una cosa més important: un mandat moral que naixia d’ells mateixos. I sobretot tenien la fusta que cal tenir, la que es té o no es té.

 

Amb l’acte d’ahir al Pati dels Tarongers, el Govern ens està dient que sí, que va a totes i que n’assumirà les conseqüències. No tenim per què dubtar-ho: si en circumstàncies molt més extremes com una dictadura militar hi va haver tants testimonis de compromís a pèl i sense cap xarxa de protecció, no s’entendria que aquests polítics, que tenen al darrere el moviment social organitzat més potent d’Europa, frenessin ara per càlcul personal o per por de quedar-se penjats si tot va malament. Tampoc hi ha cap motiu per pensar que la gent no respondrà, perquè si hi ha alguna cosa que no ha fallat fins ara és precisament la gent. Potser és un bon moment per recuperar l’expressió “cadena de confiances” que el President Puigdemont va pronunciar en un altre context. No es tracta només de dir “jo faré el que toca”. A partir d’ara cal afegir-hi, sincerament: “i sé segur que tu també ho faràs”.




Comentaris
Shark
Els del PSUC diuen que ja en tenen prou amb la pagueta. Se'ls enfoten els pobres. Se'ls enfot Catalunya. S'han tornat fatxes.
Sly
I DUI després del Referèndum o al dia següent si l'han impedit per la força de la repressió o la violència...amb mes de 2 millions de persones a Barcelona al voltant de Sant Jaume, Via Laietana i Rambles, escac i mat internacional per España. A seure i negociar la separació, i si no ho fan pitjor per a ells. Ja m'imagino el sòmines d'en Rajoy dient-li al poble espanyol: "no ha sido culpa nuestra, nos han obligado" com sempre han fet culpant de llurs fracassos i pèrdues als de fora i estrangers.
Eulàlia
Voltas ja es prepara per negocis, com a la bona època, amb Junqueras de president. Ara que ja té una residència a Formentera potser un piset a Londres. Només així s'explica que s'empassi un acte per afirmar allò que ja havien afirmat 5 o 6 cops i no exigeixi data i pregunta (ja se sap, el poble és ignorant i si no posen data i pregunta és per despitar l'adversari, qui sap si convocant un nou 9N en comptes d'un referèndum).
Si...........
encertat i emotiu. Demà, Sant Jordi, estimem-nos i confortem-nos per el que ens espera. //*//
Pere Grau
Ai, Eulàlia... Per què tanta desconfiança en un President que ho està fent de meravella? D'impacients ho estem tots, no faltaria més. Però és fent les coses ben fetes com ens en sortirem. I el Govern ho està fent amb gran sentit de la seva responsabilitat. Critiquem-los només en el cas que parlessin de recular. Però no ho fan pas, oi? Ni ho faran.
Pere de Lleida
Completament d'acord amb el que escriu en Voltas. Esmenta tres persones conegudes que van patir la repressió del franquisme per defensar unes idees, però no en van haver moltes més que van.patir el mateix que ells,i altres que malauradament,no ho van poder explicar perquè van ser assassinats Tot el que ara reivindiquem, no es una cosa nova, és conseqüència de la lluita que ells van.iniciar.Nomes per això no podem defallir.
Narcís ( ben pensat, bon pensament i .. pura realitat!)
Felicitats per aquest record/ rememoració de persones, unes oblidades i d'altres desacreditades, desprestigiades o insultades! PD: és veritat : en ple franquisme i sense suport al carrer .. s'hi arriscaren, així doncs, ara i amb milions de ciutadans catalans manifestant-se'n pro .. amb més raó!
Idroj
Molt bo Eduard.
Xicu
Eulàlia, sóc de Formentera i amic d'en Voltas, i tu una intoxicadora. No té cap residència a Formentera. Sa dona és de Formentera i quan hi vénen s'estan a casa dels pares d'ella.
mariona ràfols
Jo també farè el que toca!
Nuria de Mexic
No agraden els meus missatges des de Mexic. Pero la veritat es que la independencia nomes depen dels catalans. No hi doneu mes voltes. També dels catalsn de Mexic, que fem la nostra tasca a distància. No culpem a ningu mes. M`ha agradat l`article i no se qui es el senyor Voltes.
Jana
Avui dia els psuqueros només són d'esquerres en les tertúlies dels mitjans de comunicació. Jo faré el que toca.
Sant Jordi
Molt bona reflexió del sr Voltas. Si en democràcia no surten idealistes entre la classe politica, es que ha tornat el feixisme en una versió mes verinosa: el gregarisme, la mediocritat i les idees de vol gallinaci. No concebo que estiguem tant fotuts
Fat Boy
Si el poble seguira?. De moment als unics que he vist baixar-se les calces han estat politics.
Marcelramon
Felicitats per l'article, totalment d'acord....I al troll unionista dir que no s'amagui sota el nom de la patrona de Barcelona, ha quedat clar que menteix, i que usa burjar en l'enveja per dividir....

envia el comentari