Un ximpanzé de Sant Jordi

"Compreu un llibre i doneu-lo a una biblioteca pública, a una presó, a un centre cívic o a una escola. Regaleu un llibre a la gent, en general"

Aquest diumenge faré de mico en una paradeta de Sant Jordi. La meva editorial m'exhibirà com a suposat reclam per vendre més llibres. No seré ben bé un ximpanzé perquè, en realitat, les mones simplement es deixen observar mentre mengen, copulen o llencen els seus excrements contra els vidres de les peixeres on les tanquen. El que fem els escriptors per Sant Jordi s'assembla més aviat al que fan fer als dofins. Ens exhibim com a paons però signem llibres. És a dir, fem cabrioles com aquells meravellosos mamífers marins. He de dir, però, que adoro fer de mico per Sant Jordi. M'agrada fer-me notar, seure darrere d'una taula i esperar que la gent em demani una dedicatòria a canvi de comprar el meu llibre. Un xantatge groller però preciós.

 

Ja ho he fet altres vegades, això d'exhibir-me per Sant Jordi. Des de l'institut el meu somni era formar part d'aquesta mena de cosa que és la indústria de l'espectacle literari. El dia que els autors fan l'esforç titànic de vendre's. L'extrem suplici de xerrar amb la gent i fer-se els simpàtics. El moment que passen el calvari d'arrossegar-se de caseta en caseta per convèncer a tothom que el seu llibre és el millor per comprar i col·locar al prestatge de casa fins que algú es pregunti "què cony hi fot, això, aquí?". A mi m'encanta. Altres anys hi he anat com a esbirro de l'Andreu Buenafuente (el mestre que més lliçons m'ha donat a la vida). Realment la gent volia la signatura de l'Andreu i jo alimentava el meu ego amb les escorrialles d'admiració que abocaven (justificadament) sobre ell. Ara em toca anar-hi sol i crec haver assolit un claríssim somni d'adolescència. El segon que aconsegueixo. Gràcies per deixar-me ser un ximpanzé.

 

Aquest dia tots compreu llibres per a la persona estimada i estic d'acord que és molt bonic. Però vull demanar-vos una altra cosa: compreu un llibre per a tothom. Per a la gent. Compreu un llibre i doneu-lo a una biblioteca pública, a una presó, a un centre cívic o a una escola. Regaleu un llibre a la gent, en general. Jo fa anys que ho faig i, honestament, ho faig perquè així evito tenir tones de paper a casa. I a més, sé que, si vull, puc anar a qualsevol biblioteca de Barcelona i llegir exactament allò que em ve de gust. Bon Sant Jordi! Atentament, un mico.




Comentaris
Narcís ( parlar de collons de mico de qui per un no res .. fou capaç de renegar de Catalunya .. tot per quedar bé/ treure’s-hi pols de posible catalanitat davant auditori ejpanyó .. qui tingui orelles que hi sentí!) ( ah, no hi surtin hèrnies ni tendinitis ni ferides greus laborals ni mort …!)
Parlar bé .. llançar floretes .. fer important/ interessant en Buenafuente .. ja n'és massa per mi, ço és, aquest esmentat no n'és un que " a premis Goya, davant quelcom sense importància àdhuc facècia artística que fumé en Jimmy Jump, deixà anar ' por culpa de personas como esta a veces da vergüenza ser catalán ' " ? I dic jo : ni se sap que fumé! vergonya de què .. què compon ser català amb que faci qui fos? per ventura, un espanyol diria el mateix d'un altre en cas semblant?

envia el comentari