Sensatesa i poca ingenuïtat

"Però la prudència exigeix que allò que es diu sigui el que es vol dir i, sobretot, que es digui de tal manera que ningú ho pugui tergiversar o malinterpretar"

El moment polític actual reclama dosis de molta prudència i discreció. El procés que viu el país, el moment en que es troben alguns partits polítics i les vibracions amb les que es mou la ciutadania exigeixen molta contenció, poca banalització, sang freda i seny. Qualsevol comentari, qualsevol observació pot ser treta de context i utilitzada per aquells que volen dinamitar l’amplíssim moviment pro dret a decidir que hi ha a Catalunya, o que pretenen erosionar les possibilitats electorals de l’adversari. En aquests moments, les claus a seguir són molta sensatesa i poca ingenuïtat.

 

Sensatesa per anar casant poc a poc els discursos que es fan en públic amb els que es fan en privat. Dit d’una altra manera, sense renunciar a cap estratègia, sense renunciar a cap objectiu polític, sense rendir-se a res no estaria malament anar compartint les reflexions que es fan en privat sobre les conseqüències que pot tenir pel procés la manca d’una autèntica cultura democràtica per part dels polítics espanyols. Sí, manca de cultura democràtica; el Quebec i sobretot Escòcia han posat el llistó del que és autènticament democràtic i del que no. Poder, la sensatesa serà explicar a la ciutadania que malgrat el que s’ha dit fins ara --i malgrat les pressions de la CUP-- no hi ha d’haver pressa a fer el referèndum, que pot esperar una mica fins haver guanyat la musculatura necessària que el faci inqüestionable. No m’atreviria a dir que els catalans s’han refredat davant d’una consulta sobre el seu futur, al contrari. L’enquesta de La Vanguardia és clara: el 75% dels consultats està a favor que es faci un referèndum d’independència; el 66% voldria que fos pactat amb l’Estat; i, si es fes, el 41,9% votaria a favor de la independència i el 39,7% en contra. Ara bé, fer-lo inqüestionable seria fer pujar la xifra de catalans partidaris de fer-lo de forma unilateral si el govern espanyol de torn va posant pegues i més pegues.

 

I poca ingenuïtat. Poca ingenuïtat per evitar que la bona fe sigui utilitzada contra el moment que viu Catalunya. I aquí, la nova fornada de polítics que omplen les files del PDeCAT tenen un plus de responsabilitat. No s’hauria de tornar a repetir una polèmica com la que ha protagonitzat aquests dies el responsable d’organització del Partit Demòcrata, David Bonvehí. És públic i notori que el número dos del PDeCAT està molt a prop dels seus associats (militants) amb actes constants al territori; té il·lusió, esperit de sacrifici i superació; és clar i desprèn frescor. Però també té el punt d’ingenuïtat que en algun moment el pot ficar en un embolic com el que ha protagonitzat aquests dies. És positiu i valent que un dirigent no s’hagi d’amagar d’allò que diu i pensa (com fa Bonvehí), que ho pregoni en dinars o sopars en restaurants amb persones que van voluntàriament a l’acte i altres que se’l troben. Però la prudència exigeix que allò que es diu sigui el que es vol dir i, sobretot, que es digui de tal manera que ningú ho pugui tergiversar o malinterpretar. I, davant del risc, potser cal acotar les trobades i no fer-les obertes a tothom que estigui sopant aquí o dinant allà. Ni el procés es pot permetre que les declaracions del número 2 de l’antiga Convergència es puguin manipular partidistament; ni el PDeCAT es pot permetre que algú el vulgui fer passar com allò que no és: un partit indecís i cagadubtes.

 

Sensatesa i poca ingenuïtat són les armes que han d’esgrimir els líders del procés.




Comentaris
Pep
I del que lha gravar Amb tota la mala fe del mon no diu a res?
12
Narcís ( s’hi ha acabat el bróquil : espanya se’n fumi/ burli/ befi .. negui/ anihili/ espoli .. menteixi/ injuri/ calumniï .. a i d’ella mateixa ( prou ‘ anem-hi plorats, prou minoría catalana, prou aprofitats, prou xantatgistes, prou .. prou .. prou .. prou .. prou .. prou .. Ens n’anem!)
Ras i curt : Esperar més temps .. quants espanyols han vingut a viure aquests darrers 5/ 6/ 7 anys a ca nostra així com quants són mantinguts amb diners nostres arreplegats/ piratejats per l'estat i quants més n'han de venir, tot plegat, pogués ser majoria qui ens vol subjectats, subordinats i espoliats fora mida? PD: caps visibles quins siguin .. no aturaran allò que n'és pura veritat, pur bé i pur dret, ço és, la supervivència i la llibertat de nostra nació!
7
Santi Capellera i Rabassó
Aquest brivall s'ha pixat als pantalons del país, i el que ha de fer és anar cap a casa i deixar pas als veritables lluitadors del PDeCat que creuen que la independència és viable, s'hi esforcen de veritat i pensen que el procés encapçalat per Puigdemont i Junqueras tindrà un final satisfactori. Aquest xiquet no té ofici , ni astúcia ni habilitat. Al partit hi ha cent joves que li passen la mà per la cara. Però, és clar, també hi ha qui vol moure els fils dels titelles. Un altre problema.
4
Xavier
Què se n'ha fet del seny?. S'està substituint aquesta genuïna paraula i concepte català pel desnaturalitzat i calcat del castellà : sensatesa. Quina llàstima!.
8
El llistó de la democràcia
En el context de la UE i en el tema secessionista els llistons democràtics no són Quebec ni Escòcia en absolut. Són Alemanya (amb Baviera) i Itàlia (amb el Vèneto). A veure si busquem els exemples amb sensatesa i poca ingenuïtat.
20
Qué mala suerte!
Qué pena, Sr Torrent, que no haya nacido usted en Canadá o en el Reino Unido. Canadá pilla lejos, pero si quiere, puede usted venirse Gibraltar. Je, je...A Narcís le digo lo mismo, que se le ve acomplejado de ser español....Pobrecito...Ja, Ja, ja
4
Al "llistó de la democràcia"
Tinc un greu problema : no sé si vostè és tonto o només ho sembla. En qualsevol cas, i com que em consta que sap quanta gent (!) van acudir al Tribunal de Baviera i també quants apoiaven la secessió de Venècia, em permetré no exonerar-me fisiològicament en el seu senyor Papà per tal d'evitar donar-li cap pista (a vostè, és clar)...
2

envia el comentari