No hi ha marxa enrere

"Les coses han canviat molt a Catalunya precisament perquè no han canviat res a Espanya"

Ja està clar que el "prucès", del que tanta burla fan els nacionalistes espanyols, és la qüestió més important que afecta avui a l'Estat. Ho és des de fa anys, però aquest i els seus regidors semblen assabentar-se ara, quan la situació ha arribat a un punt de confrontació i ruptura per l'obstinada negativa de l'Estat a negociar. Ningú en el fons vol l'enfrontament, però l'Estat fa gala de no voler evitar-ho, confiant que aquesta inflexibilitat serà suficient per dissuadir els independentistes de la seva pretensió d'un referèndum.

 

És una actitud no només inflexible sinó també poc intel·ligent del govern central i d'amplis sectors de l'anomenada oposició. Tant que comença a estendre l'alarma, dins i fora d'Espanya, on se segueix el procés amb expectació creixent, ja que es tracta d'un país important de la UE de segon ordre polític, però amb pes. I a la Unió no li agraden els conflictes.

 

L'alarma també s'estén a l'interior, on es veu amb molta preocupació la inactivitat del govern central davant el full de ruta català, confiant-ho tot a la judicialització del conflicte. L'actitud és típica de la dreta: no es tracta d'una qüestió de legitimitat (i, per tant, política), sinó de de legalitat (i, per tant, judicial) que es resoldrà, si cal, per la via coercitiva en tota la seva extensió. És el discurs del compliment de la llei i la defensa de la legalitat amb pols ferm. El típic discurs autoritari de reduir els conflictes polítics com aquest a simples problemes d'ordre públic o "algaravies", com diu Rajoy. El problema és si això ja no és suficient per reduir el moviment pel referèndum i el conflicte polític esdevé social.

 

Abunden les declaracions. Montero, d'UP, demana al govern central que pacti un referèndum abans d'enfrontar a un RUI. Colau relativitza el valor d'un sí a la independència en el referèndum pel qual advoca, i Iglesias s'avança a reconèixer que la consulta ha de ser vinculant. Per descomptat, “El País”, convertit en think tank liberal del nacionalisme espanyol, amuntega les enquestes provant que la independència no és l'opció majoritària si s'ofereix una alternativa d'excepcionalitat però no la independència. A aquest judici desideratiu (ja que l'alternativa no existeix, per més que el diari porti mesos implorant del govern) s'afegeixen profundes consideracions sobre la impossibilitat material, técnica, d'organitzar la consulta per falta de temps.

 

Tardà adverteix que, segons avanci el procés, abundaran declaracions derrotistes de "bona fe". Ho considera una tàctica i confia que la Generalitat complirà el full de ruta. Apunta Puigdemont que hi haurà referèndum en el termini previst i, mentrestant, demana a els comuns pactar la pregunta amb l'òbvia intenció de sumar-los a la participació i que no es deslegitimi la consulta per una alta abstenció. La Generalitat organitzarà la consulta per veure fins on arriba la resposta de l'Estat, ja que no té marxa enrere.

 

Però el més important de les declaracions de Puigdemont és que vaticina que guanyarà el "sí". El "sí" a la independència. Cosa de gran transcendència, sigui quin sigui el tipus de consulta que se celebri.

 

Fa uns anys ningú hauria considerat que pogués donar-se una majoria electoral independentista Què ha passat? Que les coses han canviat molt a Catalunya precisament perquè no han canviat res a Espanya. Assumpte que es mesura fàcilment. Entre un 75 i un 80 per cent de la població catalana vol un referèndum a la seva terra, en exercici del seu dret a decidir o dret d'autodeterminació. D'aquestes magnituds, més de la meitat és partidària de la independència. Per arribar a ser majoria del cos electoral, aquesta última necessita els vots de la minoria no independentista partidària del referèndum.

 

Com aconseguir-los? D'això s'encarrega la inflexibilitat del govern espanyol, el mateix que ja es va encarregar que el 20 per cent d'independentistes de l'any 2010 passés al 47 per cent en cinc anys. Amb la mateixa habilitat aconseguirà que els que volen exercir el dret a decidir per dir "no" a la independència, canviïn el sentit del seu vot, ja que no veuran cap raó per seguir en un Estat que els nega l'exercici dels seus drets.




Comentaris
Narcís ( aquest estat aliè mai serà de llei que sí fatxender fora mida .. via la negació de Catalunya/ PPCC, de negà'ns-e, usurpà'ns-e, plagià'ns-e, anihilà'ns-e i espolià'ns-e!) ( un ‘ estat de llei ‘ respectaría nostra nació amb tot allò que implica, com nosaltres respectem la seva o TTCC!)
N'és obvi espanya/ Terres Castellanes mai per mai ens hi ha tingut com part de llur estat que sí de possessió o propietat .. d'ací sa absència de dìàleg polític de cap mena que sí de tancs, que sí de sang, que sí d'anticrist .. per què quan i on ha aprés allò que vol dir ' democràcia ' , quan i on ha aprés ser digne i honorable, quan i on ha dit mai una veritat pel que fa a Catalunya àdhuc mateixa Confederació catalanoaragonesa? PD: quan més hi ha fet Catalunya per espanya, més hi ha perdut!
Agata
Totalment ser el que dius em de tirar endavant i fer un referèndum i segur que guanyara el SI!!!. NO PODEM AGUANTAR MÉS EL GOVERN ESPANYOL SEMPRE ENS HA PUTEJAT I NO PODEM CONSENTIR MÉS QUE ENS ROBIN, MALTRACTIN,I ENS UMILLIN AM FALÇAS MENTIRAS!!.. FELICITATS Cota teló per els teus articles!!!
Joan
Es el primer cop que li pillo una mentida i de les gruixudes "Per arribar a ser majoria del cos electoral...." Ja som majoria, el Parlament així ho reflexa. De fet, tb en vots doncs CSQEP no es va definir. Què porta al senyor Cotarelo a fer declaracions d'aquest tipus?
Ho trobo una mica exagerat, Cotarelo
Per exemple. Si alguna cosa de bo han tingut els viatges pel món de Mas, Puigdemont i Romeva és demostrar que a ningú li interessa el procés català, si exceptuem Ska Keller i uns quants independentistes en els seus propis territoris. No conte a Ambler Moss i Bodil Valero perquè estan fitxats per Diplocat. Mandataris importants: ningú.
ramonb3
No podem continujar sota la petxa de una monarquia, que a més és corrupte, font de tota corrupció. Nosaltres podem ser un país prosper i contribuir a Europa. L'Estat Espanyol mai ens reconexerà. MAI. Per ells som una colonia. Hem de poder SER. Lluitarem fins a aconseguir-ho.
raimond
Tinc molt de gust en conèixer Sr. Cotarelo, i l'estic agraït dels seus escrits perque si més no clarifican la situació que cada vegada és més complicada, sinó ja veu els estirabots que hi escriuen. Voldria indicar als lectors que no perdin de vista de que el govern d'una nació és escollit per el poble SOBIRÀ perquè treballi en positiu per a les prosperitat de TOTS, i no com s'està fent fins ara que treballen per el seu propi interes i butxaca. Li deixo a tots el posar noms als polítics que han actuat aixis
@ Joan
El secessionisme no té majoria de vots al parlament. I no només CSQEP s'ha definit multitud de vegades pel NO al secessionisme (encara que SI per un referèndum per votar NO) sinó que el mateix JxSi la va situar en el NO durant la campanya electoral del 27S amb allò de "tots el vots que no siguin del SI seran comptats com a vots del NO ", Romeva dixit. "Vots del SI" volia dir incloure la secessió en el programa electoral i CSQEP no complia aquest requisit.
xnv
"precisament perquè no han ganviat gens a Espanya" . No pas "no han canviat res", això és catanyol.

envia el comentari