El Pla B

"El que no cal en política, ni en la vida, és comportar-se com un il·lús o un derrotista com alguns han fet aquests dies"

A la Segona Guerra Mundial el govern britànic tenia un únic pla que era resistir amb totes les seves forces i al cost necessari a l’invasor. Gran Bretanya, que es trobà en grans i terribles moments de debilitat, va acabar guanyant la guerra gràcies a abocar molta sang, suor, resiliència i unes llàgrimes vastes com oceans. El Pla B, de fet si es que mai va existir, va ser canviar a un primer ministre tou per un de dur de pelar i a prova de qualsevol bomba, mai millor dit. El govern de França, per contra, si tenia un pla B en cas de perdre la guerra, que no era altre que posar un govern amable amb Alemanya encapçalat per la figura d’un heroi de guerra, esdevingut un penques, com Petain. França, com sabem, va passar la guerra emmirallant-se amb la vergonya, la tragèdia i la traïdoria, excepcions ben comptades. De Gaulle ho va acabar mig arreglant, però qui pot dubtar que el mal ja era fet, el pecat consumat i l’ombra d’aquella deserció arriba fins avui amb unes enquestes gens magres per la candidata i sempre revisionista Le Pen

 

Ja sabem que a la política cal ser pragmàtic, estratega i que la prospectiva sobre qualsevol escenari de futur és sempre aconsellable. El que no cal en política, ni en la vida, és comportar-se com un il·lús o un derrotista com alguns han fet aquests dies. Il·lús per donar informació irrellevant i derrotista per generar pors innecessàries a una societat que necessita de polítics amb concretes certeses i insubornables conviccions. A hores d’ara, ni la independència està guanyada per un sentiment d’inevitabilitat talment antihistòric, però tampoc està perduda per un horror malaltís i prostrat cap a la possible derrota. La partida tan sols acaba de començar o potser encara no ho ha fet. 

 

El que sorprenentment no s’ha dit aquests dies és que de la mateixa manera que el fracassat tripartit va posar punt i final a la carrera política de no pocs polítics d’esquerres, alguns d’ells sorprenentment joves; l’anomenat procés, cas de derrota sobiranista, s’endurà amb major virulència i impetuositat cap a can pistraus la plana major dels dirigents polítics catalans independentistes. No pot ser d’altra manera, altrament amb quina autoritat es podrien presentar davant la ciutadania, tots aquells que no han pogut ni sabut pilotar el vaixell a bon port? I tot això, ho dic amb respecte, atès que a la vida, com abans deia, pots guanyar o perdre, el que no pots ni deus és autoexcloure’t de competir, per mor d’un càlcul o rebaixa, això és com explicàvem la França mendicant i tenebrosa de l’any 1940. En un altre ordre de coses, Salmond convocà el referèndum a Escòcia i el va perdre i deixà la presidència per coherència i dignitat. No li calia dir-ho, tothom al Regne Unit, i a Escòcia en particular, coneix les regles no escrites que dignifiquen la coherència i escarneixen la cobdícia en forma de fals pretext. Allò, és una democràcia consolidada i això, de vegades, sembla un mercat de Calaf amb sufragi universal, poc coneixement d’història i la decència a l'alçada del turmell.

 

Si el procés fracassa, o millor dit el fem fracassar els propis catalans, el que caldrà es refermar el nostre compromís amb la independència nacional i armar-nos de valor, coratge, autocrítica i idees pel combat polític, que més d’hora que tard, tornarà. Si el centredreta català, ahir Convergència i avui PDeCAT, volgués defugir o renunciar al seu compromís amb la independència, cosa que coneixent molts militants d’aquesta formació no m’ho vull creure ni fart de vi, que ningú posi en dubte que sorgirà de l’intern i de l’extern un partit que entomi els valors demòcrates, humanistes i liberals dins un projecte independentista. De la República només queda Esquerra, ahir autonomista avui independentista, mentre que la Lliga i Unió, els partits de les rebaixes i d’una mal dita moderació, formen part del parlamentarisme històric català. La moderació i l’alçada de mires probablement hagués aconsellat a Espanya ser justa i considerada amb Catalunya, i tenint multitud d’oportunitats no ho va fer. La moderació i l’alçada de mires ens obliga a perseverar fins assolir l’objectiu d’independència nacional. Si volem certeses recordem que Roma, aquí Espanya, no paga a traïdors i un candidat autonomista només ajuda a refermar el tòpic del català interessat, barrut, cuc arrossegat i per sempre més derrotat. Podem perdre, que no ho farem, però siguem dignes. O és que ja hem començat a deixar de ser catalans?




Comentaris
Narcís ( som dignes i serem dignes .. malgrat egoistes, interessats i agraïts a còmolices de nostres botxins .. parlin català de mitjans públics catalans!)
Si us plau, no emboliquem la troca .. no donem-hi armes a Madrid .. no es surti amb la seva qui bé se n'ha sortit amb el PSOE i sembla ser amb Podemos sense moure un dit ! PD: nosaltres ens n'anem i nostres representants ens abanderen .. donem-los màxim de suport entre tots o població, mitjans i entitats!
3
Reclamem-ho:
Qui gosa parlar d'eleccions autonòmiques si l'estat impideix el referèndum per la força? Mai! Si l'estat reprimeix el referèndum impedint l'exercisi dels drets democràtics dels catalans, correspon proclamar com a resposta la DUI de forma immediata (i el contenciòs salta automàticament a l'empara internacional)! Aquest és el camí de la unitat, i no el d'abandonar i anar a unes eleccions autonòmiques!
0
Atenció, JxSÍ, PDECat, ERC, DC, CUP, ANC, Òmnium, AMI, això és el que volem:
Coordinació nacional permanent entre totes les forces compromeses amb el referèndum "sí o sí", una mena d'estat major de la unitat d'acció davant la imminent batalla culminant! I, en consonància, conformació a cada poble i barri de Catalunya de comités locals TRANSVERSALS unitaris (o assemblees) formats conjuntament per totes les forces (partits, entitats i veïns) compromeses amb la defensa, preparació i coordinació del referèndum localment a cada poble i barri!
0
Deixeu de fer el ruc!
De debò algú vol portar aquest incident dins el camp independentista català davant la fiscalia ESPANYOLA?!? De debò que algú vol que la fiscalia espanyola investigui i faci de jutge i àrbitre en un assumpte intern entre independentistes catalans?!? Que ens hem tornat col·laboracionistes?!? Algú s'ha begut l'enteniment?!?!?!?!?!?
1
Espectador
La lluita per la independència no s'aturarà ,es faci o no es faci el referèndum i els polìtics traïdors es poden preparar .
1
Santi Capellera i Rabassó
Amb dos collons, Marc. Allò que no té aquest miserable bocamoll i fracassat que, per dignitat, ja hauria d'haver plegat i quedar-se amagat a casa, i no pas amenaçar amb recórrer a la fiscalia espanyola. La mateixa que ha portat a la condemna Mas, Ortega i Rigau per, precisament, haver tingut els bemolls que aquest titella, que no em representa per res ni en res,no té. Vergonyant! De traca i mocador!
2
Justament estaba escoltant les paraules
del cantant britanic: it takes a man to suffer ignorance and smile.....takes more than combat gear to make a man.....confront your enemies, avoid them when you can, a gentleman will walk but never run.....Potser que aprengem alguna cosa dels que sempre guanyen.
0
No es podia dir millor
com es que aquest jovent que te les idees clares no es al poder? Perqué la distorsió en la que viu aquest pais no deixa que res sigui el que ha de ser i tot sembla el que no es.
2
Joan
Un gran error llevar a la fiscalia espanola un Asunto interno, eso demuestra el poco compromiso De algunos con la independencia. Si fracasa el referendum, se deberia hacer la DUI. Ya nos olvidamos de Ello?.? Encuentro a faltar la presion/opinion de la ANC . O no quieren Involucrarse?? Visca Catalunya Lliure!!
1
Joan
Aceptar unas elecciones autonomicas si fracasa el referendum, es de cobardes y traidores a la causa. El Sr. Bonvehi demuestra con su opinion que esta poco comprometido con la independencia, deberia dimitir Ya!!! Y de paso que se lleve a la Pascal, (Vaya duo de incompetentes). Gracias a la filtracion de la opinion del Sr. Bonvehi, vamos que el compromiso de algunos con la independencia es falso. Queremos politicos valientes que lleven el proceso hasta las ultimas consecuencias, la DUI.
1
Idroj
Molt bo Marc molt bo.
0
A qué espera?
David Bonvehi ja triga massa en dimitir.... En aquest temps fa vergonya aliena que recorri a la "justicia española"... Al PDeCAT hi ha massa autonomistes, que per un plat de llenties vendrien Catalunya.
1
Jordi
Sou catalans no, sou catalans no, pos que sou CATALANS CATALANS CATALANS................
0
Gràcies per l'article
0
Núria Florensa i Soler
Molt bon ARTICLE. D'acord! Jo només tinc un partit i es diu CATALUNYA INDEPENDENT. Aquest és el nostre objectiu: deixar de ser súbdits! PROU HUMILIACIONS I EXPOLI! Ja no " jugaré" a les autonomies, au va!
1
Pere de Kaltruku
Si no ens deixen fer el referèndum, directament al DUI, hi ha veure que passa, sense arrugar-se ni en esverar-se; no crec que hi hagin tantes presons per tanta gent . Ho ara Ho mai.
0
ull
Mentres tan ERC no para de pujar a las enquestas en una hipoteticas eleccions autonomicas. A is mesos de jubilarme vui votar si a Catalunya Independent, pasi el que pasi, pero faran al mateix als partits que demanen unitat d´accio? No sera millor UNITAT de totom els partits els primers? On es l´Unintat Independentista a Madrid? Votare independencia pensan amb als meus fills i nets, pero per mi no ho ting gens clar. la CUPP i ERC no son gaiire de fiar piliticament.
0
Dave
Sr. Gafarot, em sembla una mica injusta la visió que ofereix de la França de la II guerra mundial. L'estat de França després de la I G.M. era anímicament terrible. França va perdre 2.00.000 de persones entre soldats i civils, mentre que l'Imperi Britànic en va perdre la meitat. El nord de França va quedar destruït, mentes que les Illes Britàniques no van ser ni trepitjades. Està molt estudiat el perquè de la minsa reacció de França a la invasió de Hitler.
3

envia el comentari