El futur és ara

"No és normal és que un d’aquells 72 diputats que van adquirir una sèrie de compromisos inequívocs, vagi pel món preveient escenaris de derrota"

A mesura que ens apropem als moments decisius de la legislatura, les tensions i les ganes d’ensorrar el projecte independentista es fan cada cop més evidents. I francament, no em sorprèn gens. Tots ho sabíem. No cal fer-nos els sorpresos ni els ofesos. En efecte, sempre hi ha gent que, per una raó o altra, els tremolen les cames a l’hora de prendre decisions irreversibles. Ara bé, el que no és normal és que un d’aquells 72 diputats que van adquirir una sèrie de compromisos inequívocs, vagi pel món preveient escenaris de derrota amb una hipotètica presentació d’un candidat autonomista en no sé quines eleccions. Més greu encara és fer una roda de premsa anunciant que portarà la gravació, feta en un lloc públic, a la Fiscalia espanyola. La mateixa fiscalia que persegueix ni més ni menys que la Presidenta del Parlament de Catalunya i inhabilita polítics per les seves idees. De totes les accions possibles aquesta és, sens dubte, la més autonomista. Només diré una cosa al respecte: rectificar és de savis.

 

Si algun dels 72 diputats no se sent capaç d’assumir totes les conseqüències del mandat adquirit amb la ciutadania, hauria de ser honest i deixar pas als que si estan disposats a fer-ho. No hi ha marge per l’error. Hem de recordar-nos cada dia que ens hi estem jugant la nostra llibertat col·lectiva, el nostre benestar social, la nostra capacitat de generar riquesa, en definitiva, el futur del nostre país, i no pas la supervivència d’un partit o d’una cadira.

 

I el futur és ara. Ni demà, ni ahir. Les accions d’avui, d’ara, dibuixen l’endemà. Cada pas en fals és una bufetada als milions de persones que es mobilitzen al carrer, any rere any, reclamant que es faci efectiva la independència de Catalunya. Ni estàvem reclamant terceres vies, ni eleccions autonomistes, ni tan sols reclamàvem el referèndum. Els partidaris de la independència ens hem bolcat en la idea del referèndum perquè, abans de tot, som demòcrates i no ens fan por les urnes. Al contrari, volem bastir una República, un Estat independent, on els referèndums siguin una forma habitual de decidir sobre els grans temes que ens afecten.

 

Entre la primera proclamació de la República de Pau Claris (1641) i l’última de Francesc Macià (1931) i Lluís Companys (1934) -ambdues no mancades de polèmica i objectes d’una repressió brutal- han passat tota mena de coses. Vam tenir algunes petites victòries. Però aquest període va estar marcat majoritàriament per derrotes molt doloroses que han deixat seqüeles ben vives avui dia. Algunes per pura traïció i d’altres per l’ús de la força i de la violència per part de l’opressor. Les mobilitzacions massives dels últims anys, fruit dels qui van estar picant pedra durant anys i panys, van ser el crit de revolució contra aquestes injustícies que es van anar acumulant al llarg dels segles. Vam dir que no podíem més amb la derrota i vam decidir guanyar. Vam dir que no acceptarem res més que la victòria i estem obligats moralment a complir. Un sol dubte, una sola hesitació, un únic pas en fals pot fer la diferència entre la victòria i la derrota. Ho he dit moltes vegades i ho torno a repetir avui més que mai: la independència és la revolució. I no hi ha revolucions a mitges.

 

És bo també recordar que la majoria independentista va prometre fer cas omís del corromput Tribunal Constitucional. Fins i tot CSQP va incloure en el seu programa un procés constituent no subordinat a l’Estat espanyol. Que compleixin tots. Dit això, esdevé urgent que tant el Govern de Catalunya com els diputats al Parlament de Catalunya es facin degudament responsables de tots i cadascun dels passos que han d’assegurar l’organització del referèndum.

 

Els nostres polítics han de saber que no hi ha pitjor inhabilitació que la dels mateixos ciutadans de Catalunya. Com bé va dir Raül Romeva abans del 27-S, aquesta és una cursa de fons i res no s’atura. Tinc plena confiança en el lideratge Puigdemont-Junqueras perquè estic convençut que tots dos líders volen guanyar i faran tot el possible per assegurar que ho fem. Però el més important de tot és que tota aquella gent que ha estat mobilitzant-se al carrer aquests últims anys fem pinya per assegurar el referèndum i guanyar-lo. Passi el que passi, la repressió de l’Estat serà devastadora. No malgastem el temps en baralles supèrflues. Seguim!




Comentaris
Joan-Emili
Amic Tayssir, em declaro fidel seguidor dels teus escrits; si fos periodista, m'agradaria escriure com tu; no et puc dir més que endavant fins a la Independència!
1
Blassi
Noi, es pot dir més alt, però no més clar. Estic convençut que el coratge del nostre poblw es manté ben viu. Els polítics a qui els tremolin les cames és millor que s'apartin.
2
Fins aquí hem aguantat per que sóm demòcretes
Quan ens hem movilitzat (11S, judicis, ...) no ha estat per a noves eleccions; que quedi clar!. Hem cridat independència. Si hem acceptat el canvi a referèndum del full de ruta és per que sóm demòcretes, no per recular i tornar al marc autonomista si venien maldades. Si el referèndum no es pot fer, es fa la DUI que és el que varem votar el 27-S i punt.
2
Es necessiten idees per a la propera DUI
Perquè l'última, del 9 de Novembre del 2015, va ser anul·lada pel TC el 2 de Desembre del 2015 i en la cuneta es va quedar.
3
Narcís ( amb la llibertat/ supervivència de Catalunya .. país veí botxí “ no s’ assegui a la porta de sa Moncloa o son congreso tot esperant veure-la passar cadáver “!)
A) Que hi hauran trols, traïdors, venuts/ comprats i infiltrats així com porucs i, perquè no dir-ho, interessats espuris o conservadors d'escons .. n'és obvi ! B) Però allò que no pot fallar n'és la confiança a nostres representants, a nostres abanderats, tot plegat, a nostra Generalitat! PD: en M. Hble. Sr. Puigdemont així com n'Hble. Sr. Junqueras han estat prou clars .. tots som a l'una, units, junts, ensems, a l'uníson, plegats fora mida!
3
Carles Viñals Casado
Segona felicitació per l'amic Tayssir. Els catalans hem fet curt d'ànima. Segles de dominació ens l'han escapçada. Ens cal sang nova, rebel i valenta com la seva. La llibertat, la vida nova, ens vindran de la gent d'esperit fort; dels qui saben que això nostre va d'honor i dignitat; de les coses immaterials que fan la vida digna de ser viscuda, i només en darrer lloc dels avantatges materials. Guanyarem perquè els demostrarem que no tenen amenaces per atemorir-nos ni diners per comprar-nos.
2
Dimissió !!!
Crec que David Bonvehí hauria de presentar la dimissió, JA!!!.
0
lili
uf. !preveuen com es mantindran pasi el que passi. Uf! No interessa aquesta gent
0
sr. Azouz
Le recuerdo que usted vive en España que es un Estado de derecho. Aquí no hay revoluciones, revueltas ni los políticos van por ahí saltándose las leyes. Por otra parte, usted para poder votar debe tener la nacionalidad española. Me parece una persona incoherente, interesada e indigna. Jamás me fiaría de alguien como usted
24

envia el comentari