El 14 d'abril i el republicanisme d'aparador

La maquinària mediàtica i política ha fet meravellosament la seva feina: el poble no pensa en repúbliques, està convençut que la democràcia és un regal dels Borbons

“Visca la república”, han posat al balcó de l’ajuntament de Sabadell, imitant una pancarta del 1931. Són uns murris, els nostres veïns, però se’ls veu el llautó d’una hora lluny… Quina república? La segona, l’espanyola, la del segle XX? O potser la segona república catalana, la d’algun moment de la primera meitat del segle XXI?

 

I dic segona perquè la primera, la de 1641, la que el canonge Pau Claris i altres ments clarividents van posar sota la “protecció” del rei francès i del brillantíssim cardenal Richelieu, va acabar en quatre dies i cedint la sobirania a França. Una jugada espectacular per part catalana… En un temps, per cert, durant el qual la minúscula vila de Terrassa va actuar de fet com a capital de la Catalunya francesa l’any 1651, no per res d’especial, sinó perquè a Barcelona s’havia declarat la pesta. En Joaquim Verdaguer, al seu blog, ho explica fil per randa…

 

La segona podria haver estat la de Macià, a l'abril del 1931. Va durar fins que el ministre Nicolau d’Olwer va reinventar “una cosa medieval” que es deia Generalitat i que va esdevenir una mena d’eufemisme políticament correcte. Però la república de Macià en realitat no va existir. De manera que la segona serà la propera, la que subtilment reivindica la pancarta a l’ajuntament sabadellenc.

 

I per Terrassa, què en fem del 14 d’abril, que aquest any cau en ple Divendres Sant? Poca cosa. Tenim els del PSUC Viu (viu?) que proclamen la seva fe republicana, a l’espanyola, i que diuen que és un dia per somiar amb un futur que ells veuen, plens d’optimisme històric, “a l’abast de la mà”. I federal, per suposat, això que no falti per rematar la dosi de política ficció…

 

També podem anar a donar un voltet pel Parc de la República, que és un bon homenatge simbòlic, molt digne, però políticament desactivat. Un recordatori intel·ligent i neutre, sense riscos, que és el que ha fet gran part de l’esquerra des de la transició: republicanisme d’aparador, “juancarlisme” pragmàtic (amb una mica de cara de fàstic, per dissimular), “felipisme” (de Felipe VI) acomplexat i amb cara de lluç bullit… i somiar amb la III República Espanyola posem que per al segle XXIII o XXIV. O amb una surrealista república catalana insertada en una monarquia espanyola plurinacional, ja posats a imaginar coses rares… Sense presses, que els Borbons encara ens poden donar molts bons serveis. I són tan guapos i fan tan bona parella i tenen unes nenes tan simpàtiques...

 

I després de donar el voltet per una Terrassa de vacances de Setmana Santa? Res. Tornem a la realitat. No veurem la III República (Espanyola) ni en pintura. La maquinària mediàtica i política ha fet meravellosament la seva feina: el poble no pensa en repúbliques, està convençut que la democràcia és un regal dels Borbons (amb permís de Franco) i s’empassarà tots els rescats bancaris i altres estafes sense remugar més del compte. El tema està absolutament controlat. Pensar el contrari és somiar truites republicanes amb barretina frígia.

 

L’única república amb la qual podem somiar avui, 14 d’abril, és la catalana. També demana una bona dosi d’optimisme i rauxa, certament. Però tot i ser relativament improbable, almenys a curt termini, és l’única nova república possible a la península ibèrica, al costat de les de Gibraltar i Portugal i aquest estrany artefacte polític carolingi que és Andorra.

 

Si un dia la veiem, no caldrà ni tan sols canviar el nom d’aquest parc terrassenc, el de la República. Com a molt, recuperar per a “la Vella” el nom de Plaça de la República. D’una altra, clar. La definitiva.




Comentaris
Can Palet
M'encanta aquest nou Joan Rovira. L'havia deixat de llegir i ara em sembla que ha recuperat l'agudesa, la frescor. Em costava de veure'l a la premsa actual, però no...

envia el comentari