Hi haurà referèndum

"Només que es posin vostès a pensar en una absència de referèndum aquest any, i el que comportaria a nivell polític, històric, d’inestabilitat social, veuran clarament que aquesta opció no és realista"

Només que es posin vostès a pensar en una absència de referèndum aquest any, i el que comportaria a nivell polític, històric, d’inestabilitat social, d’expectatives de futur, fins i tot de càlculs partidistes, veuran clarament que aquesta opció no és realista. És normal exhibir prudència, moderació i fins i tot por en aquest moment “just abans del salt endavant” (el títol del nou llibre de Fèlix Riera, que demana una reconsideració total d’absolutament totes les posicions), però no crec que aquestes manifestacions siguin realistes. Es disfressen de realisme i de racionalitat, sí, però si se sinceren amb ells mateixos crec que hi trobaran un botó irracional, perfectament humà i comprensible, que s’anomena por. Por, o dubte, o vertigen. Només faltaria.

 

 

Escoltem tothom, més que mai. Escoltem també les hipòtesis llençades per David Bonvehí davant del que podria succeir en el futur (opció A, opció B, opció C), sense veure-hi tant partidisme com responsabilitat de qui gestiona un partit important o central: al capdavall, en una democràcia els projectes els fan els partits i només els partits. També el referèndum que celebrarem enguany, en un procés que ja s’ha cobrat diverses inhabilitacions (totes, subratllo totes, del PDeCAT). Els partits fan les coses i el referèndum es farà, i es farà gràcies a tots els partits que integren Junts Pel Sí o donen suport al govern. Que a més a més tothom ho faci a la seva manera, i el PDeCAT tingui un perfil diferenciat dels altres partits fins i tot en la manera de pensar sobre els passos a seguir, és perfectament normal. El full de ruta comú, però, és un de sol i és compartit. I ara hi afegeixo que ja és inevitable. No hi ha marxa enrere. Es marqui tant de perfil de partit com es vulgui marcar (que perfecte), el que segur que ja no es pot canviar és el deure i la determinació de fer que els catalans votin aquesta qüestió enguany. “Home, però així no”, diuen alguns. Mirem-nos-ho:

 

 

“Home, però així no”? Doncs davant d’aquesta pregunta, la resposta és clara: “si no així, com?”. Posem que esperem 20 anys més, o que es busquen altres socis, o que s’espera una majoria parlamentària més àmplia. Entesos, fem la hipòtesi: el mètode canviaria? Hi ha alguna altra manera de desconnectar d’un Estat antic, amb tics autoritaris i amb lleis anquilosades, que no passi per fer en algun moment un acte de força (democràtica)? No. Sempre s’arribarà al moment de la desconnexió, del divorci, d’inestabilitat i si ho volen dir així de cert “desordre”. S’ha de procurar que sigui el mínim possible, és cert, però jo no veig bàndols barallant-se pel carrer ni consellers embogits, ni un president delirant, ni una diversitat insuportable de fulls de ruta: en veig un. Hi veig una sola idea. Un pla, ordenat i justificat i ben comandat i assessorat per en Carles Viver i Pi-Sunyer entre d’altres. Hi veig una legitimació i una maduració de diversos anys, hi veig un crescendo, una evolució natural dels fets, una digestió, una contra argumentació civilitzada amb l’estat, una oferta constant de diàleg i un límit, això sí, democràtic: els ciutadans han de votar sí o sí. Francament, jo no veig el “desordre” enlloc.

 

 

Per tant, compte que aquests articulistes i polítics que apel·len a “tornar a l’ordre” i a la “raó” no pretenguin infectar un sentiment que no té res a veure amb la racionalitat. I que és molt digne, compte, i defensable, i universal. Es diu por. Segurament en passarem, de por. I algun moment de dubte, i potser se’ns multiplicaran els interrogants (jo mateix en vaig tenir alguns el 27S, perquè aquella matinada en teoria havia d’estar a Matagalls celebrant una victòria plebiscitària). I potser quan arribi l’hora de la veritat tot no serà tan ideal i plàcid com voldríem, és clar. Però serà.

 

Farem el referèndum. Preparin-se.




Comentaris
John Smith
Completament d'acord. En el punt que ens trobem, els riscos de tirar en darrera són enormement més importants que els riscos d'acabar el procés.
Narcís ( mai més sentint-s'hi ' minoria, catalanista, aprofitats, xantatgistes ‘ .. mai més ‘ volem la casa espanya i el piset Catalunya ‘ .. mai més ‘ no tenim coratge, valor i dignitat ‘ .. mai més ‘ tenir dues cares, falsos i comediants ‘ .. mai més fal•làcies infàmies, difamacions i imjúries ……!
A) Quin Estat o espanyol de bé pot sentir-s'hi de gust sabent que tenen una nació arrestada, negada, anihilada i espoliada que cerca ser lliure? B) Catalunya/ PPCC ( malgrat tot ) formà/ conformà aquest Estat .. llavors n'és del tot impossible nació veïna o Castella/ espanya es senti amputada! Conclusió: van de ' violadors, d'invasors, d'ocupadors, tot plegat, delinqüents maquillats d'institucionals! PD: mai més ' cornuts i pagar el beure ' .. un pas enrere ' sancionant el que ens fan '!
Doncs tu ho has plantejat, Cabré
A veure què passa quan no hi hagi referèndum i el pruses estigui acabat.
Jordi
Aturar el referèndum implicaria l'ús de la força i declarar l'estat d'excepció. Però si tornem a aplicar el mateix mètode, quan de temps es pot mantenir l'estat d'excepció? I què es fa quan s'aixequi? És convoquen eleccions? I si tornen a presentar-si partits independentistes? I si torna a sortir majoria independentista al Parlament? La veritat fonamental és que si hi ha una majoria dels ciutadans de Catalunya que vol que Catalunya sigui independent, ho serà.
mz
Es dona per soposat que si es fa aquest referendum, el aproximadament 50% de la gent que no esta d acord amb la independencia asumira com a bo un referedum no legal, i a partir d aquest moment esdevindrem tots independents. Pues jo com a Español resident a Barcelona, on dubto que hi hagi majoria en cas de cel lebracio del referendum, demanare al meu estat, l unic que reconeixo que m ajudi, com jo molts altres, aixi que el tema de fer el referendum unilateral i guanyalo no vol dir res.
caixa o faixa
Si no ho fem ara, que es prepari Espanya per la nova fornada ! Visca la Terra Lliure
Nuria de Mexic
Perdoneu el meu comentari. Es probable que no el publiqueu, doncs ja ho heu fet. Pero por es la que tenim a Mexic quan anem a una manifestació, o critiquem governs corruptes i criminals i ens vigilen i ens amenacen. Por es fer campanya per un partir que realment vol canviar el pais, o donar suport a una comunitat indigena o protestar per els estudiants d`Ayotzinapa. Em voleu explicar millor de que teniu por els catalans de Catalunya ?
Manel Ferrer
M'ofereixo a signar l'ordre del Referèndum, i fins i tot a signar la DUI, i ja em poden inhabilitar de per vida. M'importa un rave.
avia
segurament ten's rao Nuria de que a Mexic hi ha mes violencia a la brava pero l'estat español te violencia amagada i a vegadew fa mes por aa tot son amenaces pero fins quan i fins a on? es un misteri, ja s'ha tastat en altres epoques
alternença.
Si aquesta forma de procés no hagués estat prou eficaç, els indepes començarem un altre període amb més coneixements. Fa 300 anys que lluitem en formes i intensitats diferents.
Leyla
La qüestió no és si referèndum sí o no, si DUI o no, etc, perquè tot ho aturaran des d'Espanya, això ja ho sabem. Tenen el poder i la força per fer-ho i nosaltres no, això és una evidència. No sé si al final la cosa només quedarà en un acte simbòlic, que és el que pretenen com a màxim. Però el que no podran canviar per m`´es que vulguin és la sensació que tenim per primer cop molts catalans que la independència és possible, si no ara més tard. I arribarà. I ells ho saben.
No només sentiments
A l'espanyol resident a Barcelona li diré que continuarà essent espanyol i que continuarà residint a Barcelona si així ho decideix... Això no només va de passaports ni de nacionalitats. Com exemple, cal recordar Estònia. Gairebé un 40 per cent de la seva població se sent rusa, eren enormement contraris a la independència. Avui, la majoría d'ells segueixen sentint-se russos, però només un 5 per cent voldría la reunificació. Tenen fills... nets... viuen millor a Estònia.
Núria Florensa i Soler
És un sentiment i un robatori. Diem expoli que queda més fi. Per molts /es que ja erem independentistes ara estem contents que s'hagi destapat la impunitat de la dictadura de Franco dient-li transició. Lluitarem SEMPRE PER UNA REPÚBLICA INDEPENDENT! Mentres quedi un patriota català!
Leyla
Un estat que no vol preguntar, que no vol escoltar, que pressiona la resta d'Estats per no deixar-los opinar lliurement, que amenaça, que demana 'favors' per fer-los dir el que no senten ni pensen, pot ser un estat, però sempre serà un estat feble. Però el que no serà mai és un País.
Otger
Les lluites de la intel.ligència són sempre d’honrosos resultats. Endavant les atxes contra la ignorància! SOM I SEREM!
Arizona
Gràcies sr. Cabré per la lucidesa i el positivisme. Totes dues coses les necessitem. Són moments difícils
Doncs de moment el referèndum està aturat
La pressió de la Fiscalia bloqueja la gestió del CTTI. A més de problemes amb els proveïdors informàtics hi ha dificultats a l'hora d'establir els punts de votació, precisament per la falta de voluntat dels funcionaris, també temorosos de futures inhabilitacions.
Pepo
Si els dona per la solució violenta, i estan disposats a pelar-ne 20 o 30.000 de nosaltres, que es preparin perquè no sortiran mai més del forat negre en el que es posaran. L´economia espanyola tan i tan dependent de la catalana, si ara fa figa, després no aixecarà cap en decennis. Això, farà que España surti definitivament dels circuits internacionals, doncs un estat amb conflictes bèl.lics a l´interior no és fiable. I els espanyols hi estaran d´acord? En fi, INDEPENDÈNCIA!
segarem cadenes
Quan un español o españolista us diu que això de la independència no té sentit i que si tal i qual digueu-los que farien ells i que pensarien si no fossin independents i depenguessin de França. No hase falta desirnada más. ARGUMENT DEFINITIU I UE NO TÉ RÈPLICA. españoliste
Pitarra
El proces divideix Catalunya. Si en dos grups, els catalans i els espanyols que viuen a Catalunya com "mz".

envia el comentari